Maneres perilloses de governar

Encara que sembli estrany, les crisis dins dels partits polítics comencen a incubar-se quan s’acumula molt poder. L’embolic semàntic del ministre Montoro evidencia els moviments de terres que remouen el PP i, sobretot, la incapacitat de trobar una vàlvula d’escapament a les tensions d’un govern central enfrontat amb un poder territorial i local majoritàriament del mateix color polític.

L’estil amb què Mariano Rajoy ha gestionat la majoria absoluta -Wert i Gallardón, per entendre’ns- l’ha deixat ara sense excuses. Només la Moncloa és responsable d’errors tan greus com pretendre amagar la informació de les balances fiscals, fet que ha indignat fins i tot alguns dels seus barons (Esperanza Aguirre segueix sent el personatge més inquietant i hàbil de l’ecosistema polític espanyol).

Per això, arribats a aquest punt, allò raonable seria que el president espanyol fes una crisi de govern per començar de nou, buscant el diàleg amb l’oposició i les comunitats autònomes. L’altre camí, perillós i equivocat, és provar de tapar-ho tot amb una injecció de més nacionalisme espanyol, usant Catalunya com a pretext. Apostes?

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús