Arxiu del mes: novembre 2010

Declaració d’un principi

dimarts , 30/11/2010

Pocs graus, pluja i molta grisor. Uns bons ingredients per encetar aquest racó i per recordar-me a mi mateixa el què i el perquè d’haver escollit Perpinyà! De realitats transfronteres n’hi ha per tot arreu però aquesta és especial i molt propera.

Passes Portbou i el vaivé sobre el seient del tren t’anuncia, sense voler-ho, que estàs entrant en una altra banda, com si trepitjessis alguna cosa amb por,  molt lentament, però que no et deixa de resultar familiar. T’hi sents bé, còmoda però no les tens totes.

Aquestes petites sensacions creixen a mesura que passen les setmanes i els mesos, mentre trobes bona literatura autòctona en català, plaques de carrers monolingües i bilingües però, contràriament, no aconsegueixes escoltar ni un bri de la teva llengua a les converses de carrer. La simpatia d’alguns cambrers quan demanes un tallat i et contesten, eouuh la catalane!, i aleshores s’esforcen amb humor a elaborar una resposta que sovint es queda en un je comprends un peu le catalan mais ne parle pas. Sempre hi ha excepcions, és clar, i amb aquestes pots entaular una llarga estona.

Una de moltes

diumenge, 28/11/2010

Una salutació breu, d’aquestes que fem quan ens trobem amb algú conegut pel carrer. Un conegut que no ho és prou com per encetar una conversa però que promet ser agradable. Un simple hola, rialler, que ens dóna peu a pensar en moltes històries mentre continuem caminant cap allà on ens dirigíem.

Tantes històries com les que a partir de demà començaran a brotar des d’aquest racó de l’Ara! Des de Perpinyà, el nord del país, us saludo molt efusivament i espero trobar-vos sovint per aquí!