A buscar neu i més fred!

Si m’haguessin parlat fa una setmana de madras, només hagués estat capaç d’associar aquest nom a una salsa picant, feta de curri vermell i altres condiments que acostuma a adobar els pollastres dels restaurants indis. Fa ben bé un any que no en freqüento cap però encara en recordo el bon gust, picant i durador. Des de dilluns, però, madras va més enllà del meu paladar.

100_2203.JPGEm refereixo al Massís de Madres, a 2.400 metres d’alçada, on vam passar-hi dos dies amb alguns estudiants de la universitat, volent deixar aparcada la nostra condició d’urbanites per unes hores i buscant aire fresc abans dels exàmens.

Des de Prades, passant per Rià, Vilafranca de Conflent, Serdinyà, Joncet, Olette i finalment el magnífic poble d’Evol vam començar enfilar muntanya amunt. La neu no va ser un impediment sinó que es va convertir en companya de viatge; el fred, no cal dir-ho, va ser dominant i detonant i les raquetes als peus les vam trobar a faltar, no havíem previst tanta neu!

100_2267.JPG

Una nit de refugi, uns quants graus sota zero i un vent que amenaçava pluja van fer que el descens fos molt més ràpid de l’esperat però no per això menys gustós a la vista. Per acabar, una visita a Les Bains de Saint-Thomas, la millor teràpia de xoc quan baixes de tanta alçada i amb tant de fred.

A partir d’aleshores madras o Madres continua tenint aquest regust picant i durador i a més a més, plaent a la vista!

2 comentaris

  • Albert

    10/12/2010 1:23

    Tota època és bona per sortir a gaudir de la muntanya. A més, la neu i el fred realcen paradoxalment l’escalf de la bona companyia.
    Et seguim des de Girona.

  • Alba G. Franquesa

    10/12/2010 11:29

    Arribar a dalt de tot i veure tot allò que t’amagaves, somriure i obrir els braços i respirar fins que els pulmons sembla que no puguin encabir més aire… tot això compensa les pujades, siguin muntanyes o sigui la vida. Abriga’t :)

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús