October 20th, 2011

1. Traspassant fronteres.

 

Convençuts de la superioritat dels mestres antics, no vam alegrar-nos de veure, en la darrera fira TEFAF a Maastricht (la catedral de l’art antic), un BMW M3 GT2 repintat per els assistents de Jeff Koons, d’una manera espectacular però més aviat intrascendent. Però la tendència ha agafat froça, fins i tot en sentit contrari. Acabem de conèixer la notícia que els organitzadors de Frieze Londres, una de les fires d’art contemporani més importants d’Europa, planegen, per a l’edició de l’any vinent, incorporar un nou espai: “Frieze Masters”, dedicada a “les obres anteriors a l’any 2000″ i beneïda nogensmenys que per Nicholas Penny, director de la National Gallery.

P.S. 11 novembre 2011: Ara hem descobert que fins i tot el mateix Jeff Koons és un col·leccionista de pintura antiga!  Ha prestat alguns dels seus tresons a la fira Paris Tableau, recentment celebrada. Llegiu la nota de premsa oficial i també el post més aviat escèptic dHubert Duchemin’s al seu blog.

 

2. El col·leccionista errant i el firaire global.

Aquesta nova fira es s’encabirà en una de les poques setmanes que encara queden lliures a l’arrencada de la temporada de fires de pintura i escultura antigues. Ara, la sèrie comença amb una biennal, un any a Florència (Biennale Internazionale dell’Antiquariato, 1-9 d’octubre, 2011), l’altre a París (Biennale des Antiquaires, programada pel 2012 del 14 al 23 de setembre); després ve la fira anual a Munic (Highlights Fair, 21 – 30 d’octubre, 2011), que coincideix amb la de Nova York (The International Art Fair & Antiques Dealers Show, 21-27 d’octubre, 2011);  segueix la nova fira a París (Paris Tableau, 4-8 de novembre, 2011);  i tot plegat acaba a Madrid (Feriarte, 19-27 de novembre, 2011) i Amsterdam (PAN Fair, 20-27 novembre, 2011). Continarem investigant el calendari, potser descobrim que es tracta d’un cicle anual continu. Mentrestant, haurem de decidir com l’afrontem: d’avió en avió, en una versió moderna del Grand Tour, o bé amb una gran camió, fent de tot això una gigantesca venda ambulant.

 

3. Més val un que dos.

 

El que al 1995 va incorporar-se a  National Gallery of Art, Washington, com dos retrats separats d’un galió espanyol i un vaixell de guerra holandès, tots dos disparant canondes, ara s’ha tornat a unir en el seu format original, com a un únic quadre de batalla naval, executat per l’especialista Cornelis Veerbeck (1590-1637), de Harlem. En aquest video  de la  NGA, trobareu la sinopsi de tot el procés – una història fascinant de conservació, restauració, investigació i fins i tot emmarcament. Gràcies a la reunificació, les preferències nacionals de Veerbeck han tornat a quedar clares: no només va col·locar la seva signatura al centre de la bandera blava-blanca-roja, sinó que ara veiem que havia situat a l’espanyol en la difícil tesitura d’haver-se de defensar de no només d’un, sinó de dos vaixells enemics – el segon a punt d’incorporar-se després d’haver fet naufragar un altre dels vaixells de l’Armada.

 

4. La belle enchère francesa cada cop s’assembla més a una auction anglesa.

Primer  al 2000 i ara a finals d’aquest juliol, la regulació de les subhastes franceses es va aproximant a les normes  anglosaxones, que d’aquesta manera s’estan convertint en l’estàndar mundial. En efecte, en nom de la liberalització imposada per la UE i amb l’ànim de manetir la posició de París en el circuit internacional de subhastes, la Loi de Libérisation des Ventes Volontaires de Meubles aux Enchères del 20 de juliol introdueix algunes novetats provinents de l’altra banda del Canal de la Mànega: garanties als venedors, subastes de béns encara no comercialitzats, vendes post-subasta sense límit de preu i, més important, l’autorització a les cases de subastes per fer venda directa (privada) – un aspecte que encara no està clar en la nostra legislació. En aquest article de Le Figaro (en francès) trobareu una nota sobre aqeustes novetats.

 

5. S’obre una nova porta.

 

Porticvm. Revista d’Estudis Medievals és una nova revista on-line sobre estudis medievals, i es proposa “oferir una plataforma per a la recerca de joves investigadors de l’art i la història medievals”. Aquest gran objectiu és el que persegueix u consell editorial format per diversos doctorands, quasi tots ells d’universitat del territori català espanyol i francès. També han constituit un comitè científic, en el qual participen altres doctorands de diferents centres europeus. Pel que a les llengües d’ús, segueixen una actitut ben lliure  i ben medieval: al primer número, trobem articles en català, castellà, italià i francès, amb l’anglès servint de nou llatí, utilitzat als abstracts. Els temes, aquesta vegada, es centren en la Península Ibèrica.

 

6. El moment màgic.

Què us sembla Modest Urgell (Barcelona 1839-1919)? És cert que la seva repetició sistemàtica de grans panoràmiques de platges i ambients rurals (normalment cementiris) a l’hora del capvespre, va arribar a un números tant alts que fins i tot cansava els seus contemporanis. Però de tan en quan, es donava aquell moment màgic, en el qual una obra en particular destacava per la seva gran qualitat. És el cas de l’obra de la fotografia  (Tres barques a la platja, oli sobre tela, 63 x 130 cm), embellida amb uns magnífics tocs de llum daurada. A la fotografia amb prou feines els podeu endevinar, però la bona notícia és que el podeu veure en directe: és una de les peces estrella de l’exposició actual a la galeria  Artur Ramon de Barcelona (L’Edat d’Or de la Pintura Catalana , fins al 7 de gener de 2012. Veureu que la seva etiqueta ja té el punt vermell de “venut”: l’hi van posar durant les primeres hores de la visita prèvia reservada als grans clients.

 

7. Bellesa, sense fi i sense nom.

El Metropolitan Museum obrirà el proper 2 de novembre les seves noves sales d’art Islàmic (podeu veure

is opening its new Islamic Art galleries next 2nd November (podeu veure l’article de Randy Kennedy al New York Times i la nota oficial de premsa del Met).  No es tracta només de ceràmiques, llibres i taules extraordinàries, sinó fins i tot d’ahabitacions senceres, algunes històriques, d’altres encarrregades expressament. Aquest és el cas de la Paddi Cadby Birch Court, executada per uns artesants vinguts de Fès. Mentre miràvem el video d’aquests mestres donant llum a aquest magnífic teixit de línies i colors, vam pensar que, al capdavall, l’art islàmic es pot veure com una forma contínua de bellesa, sense fi i sense nom – potser perquè vol transmetre els efectes d’una presència absolutament inmediata de Déu.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús