Bestieses d’Arthur Cravan

El ciutadà dels 20 països, Arthur Cravan – un dels ídols del moviment Dadà nascut el 1887 –, deixava anar l’admiració violenta en els seus poemes. Seria absurd fer un resum de la llarga i complexa trajectòria biogràfica d’aquest excèntric astre de la literatura

Avui en tradueixo un dels meus preferits, recollit dins la selecció de textos de la revista crítica que ell mateix fundà, Maintenant! (Petite Bibliothèque Ombres, 2010). Aquesta revista de fort arrelament en el moviment dadaista va tenir una vida relativament llarga per tractar-se d’una publicació escrita des de la independència, del 1911 al 1915.

Cravan va ser boxejador, poeta i crític i escrivia coses tan interessants com aquesta:

 

BESTIESES

 

Els teus cabells són rius dels quals riberenc sóc,

Quan les pintes captives, submergint l’estacada,

Escolen la tristesa d’una tova cascada,

Semblen polir la dura roca del teu ronyó.

 

Fràgil saquet de mesc, tot d’ambre i romaní,

Et vessen sobre el front la frescor d’una arcada,

Més sinistrament negres que una nit d’emboscada,

I parteixo en l’oratge, miraculós marí.

 

Anar-se’n pels cabells, abordar-te els llavis,

Flotar esvanit al curs dels teus ulls llepafils,

En un vaixell de somni, ignorant allà on vagi.

 

Morir de violins amb dits dels virtuosos,

I sobre la mar pits suaus al golf del coll,

Crear en remar roses naufragis deliciosos!

 

Traducció de l’original en francès Faidases, per Pere Vilanova.

 

Música per llegir Arthur Cravan: Ummagumma (Harvest, EMI, 1969) de Pink Floyd

En el proper article un poema de John Donne

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús