Malsons de Plath (1)

Sylvia Plath és una de les figures poètiques més destacades del segle XX, una figura sovint envoltada d’una boira tan fosca i alhora tan potent que espanta i meravella a parts iguals, una heroïna del feminisme de mitjans de segle, contraposada al seu marit i també poeta Ted Huges que, segons certes interpretacions, l’acabaria empenyent al suïcidi.
Us recomano molt la petita pel·lícula protagonitzada per Daniel Craig en el paper de Ted Huges, i Gwyneth Paltrow com a Sylvia Plath. Un petit film fet per la televisió anglesa que posa molt ènfasi en la seva tortuosa relació, sense jutjar benèvolament a Hughes ni menystenir els problemes psicològics de Plath.

 

Plath, que va ser una ment tempestuosa i una intel·lectual brillant, va suïcidar-se després que Hughes deixés el matrimoni per una altra dona – que anys després va suicidar-se també. Plath va posar cinta adhesiva a la porta de la cuina i va col·locar el cap dins el forn. Mentrestant, el seu fill dormia en una altra habitació i va sortir-ne ilès. En el suïcidi de la nova amant de Hughes, Assia Wevill, la mare també va matar a la filla de la relació, Alexandra. El fill de Plath i de Hughes, tot i haver sobreviscut a la mort de la seva mare, també s’ha suicidat recentment, el 24 de març del 2009, penjant-se a la seva casa d’Alaska on era professor universitari .

 

Ted Hughes va morir el 1998 i va publicar pòstumament Cartes d’Aniversari (Ed. 62), un recull imprescindible per conèixer el seu matrimoni amb Plath, amb les portes tancades dins dels dos i els seus inferns caòtics. Ell és considerat un dels millors poetes del segle XX, Poet Laureate de la reina d’Anglaterra des del 1984 fins la seva mort l’octubre del 98.

 

Tornem a Plath. Ariel (Poesía Hiperión) és el llibre que va escriure poques setmanes abans de morir – valdria molt la pena traduir-lo al català, en la mateixa línia que s’ha fet amb l’única novel·la de l’autora; La Campana de Vidre (Proa) – i en ell hi ha des de la divagació poètica més profunda a la invocació dels monstres més inquietants.

 

Aquest és el primer d’una sèrie de textos que he titulat “Malsons de Plath”. He volgut fer una selecció de versos on es plasmés la desintegració d’una identitat personal i l’esfondrament de tot un món subjectiu, sempre assetjat pel desequilibri i alimentat per les forces d’una creativitat infinita i una intel·ligència molt singular. La deconstrucció dels poemes del recull Ariel és un infern de símbols trascendents.

 

 

TULIPS 

(…)

Nobody watched me before, now I am watched.

The tulips turn to me, and the window behind me

Where once a day the light slowly widens and slowly thins,

And I see myself, flat, ridiculous, a cut-paper shadow

(…)

And I have no face, I have wanted to efface myself.

The vivid tulips eat my oxigen.

 

TULIPANS

(…)

Ningú m’observava abans; i ara sóc en observació.

Els tulipans em llencen esguards, i també la finestra, a l’esquena,

On un cop al dia la llum, lentament, s’eixampla i s’aprima,

I em veig estesa, ridícula, ombra de retallable

(…)

I no tinc rostre, he buscat esborrar-me.

Els tulipans, vivents, em deboren l’oxigen.

 

 

· Música per llegir Ariel (1): Lisa Germano – Lullaby For Liquid Pig

 

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús