Des de la gola d’Espriu

Dídac Rocher és un dels cantautors del panorama actual que defensa amb més força la presència de la poesia en les cançons. Els seus dos primers treballs, El nus (Gat Records, 2009) i Porpra (Gat Records, 2012) tenen en la poesia la seva arrel més profunda, de fet aquest segon disc és un homenatge a Carles Riba. Aprofitant que el 2013 és l’Any Espriu, Rocher – aliat un cop més amb el seu amic Dani Ferrer (Love of Lesbian) – ha agrupat i enregistrat 20 peces recitades, musicades, cantades i sentides en un treball magistral, El Minotaure i Teseu (Gat Records, 2013), finançat amb bona part gràcies a les aportacions fetes pels seus seguidors a Verkami.

El títol és un bon homentatge als absents del llibre d’Espriu “Ariadna al laberint grotesc”. Un cel·lo que sembla una llança doblegant-se ens dóna la benvinguda amb els versos d’“Una vella resposta que t’haurà de servir” i el recitar profund d’en Dídac. A partir d’aquí entrem amb clarobscurs als móns del cantautor i del poeta que s’uneixen i es confonen. En ells hi descobrirem, gràcies a una tria de textos no sempre coneguts, la voluntat de mostrar les diverses maneres de cantar, de recitar i de vestir amb músiques inquietants o bé veus despullades, el pentagrama de la poesia, des de la gola d’Espriu amb la veu de Rocher. Aquest és el cas del cant de “Knowles, el penjat, s’ho mira a cinc pams d’una branca”, on la veu penja també de les branques que li marca el bateria.

A mi tot el disc m’ha entusiasmat, però hi ha tres peces que he trobat especialment emotives. La primera és “Assaig de càntic en el temple”, una musicació cantada i recitada que ens exaspera quan sentim “estimo a més, amb un desesperat dolor / aquesta meva pobra, bruta, trista, dissortada pàtria”. També m’han agradat molt els passatges instrumentals que es repeteixen i dónen una idea de cercle laberíntic a l’àlbum, és el cas del fragment que precedeix el recitat de “Sempre puc guardar coses al teu armari”. Finalment, l’última cançó, la sortida del laberint, és impressionant, “Escrit a la manera de Salom”, us en deixo el poema. Us convido a escoltar i a descobrir El Minotaure i Teseu seguint aquest enllaç.

 

 

Escrit a la manera de Salom

Alçarà a poc a poc el meu dolor
la bona casa en els dies de l’erm?
Un petit foc que m’allunyi temences,
un llum mirat per la cansada nit.

Ulls des del fred esguarden amb fixesa,
prims llavis diuen tots els noms de la mort
i m’empresonen en una lenta cançó.
com obriré camins al meu retorn?

Passos i temps em guien a la pau,
i crido amb antic mot el meu desig.
Però sentir només, sense comprendre,
no em salvarà del vell furor del vent.

 

1 comentari

  • escandalitzada

    13/12/2013 21:17

    Espriu no hauria escrit mai “empressonen”!

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús