Tres haikús de Kerouac

Looking up to see
the airplane
I only saw the TV aerial

Aixecant els ulls
per veure l’avió
he vist només l’antena

The ant struggles escaping
from the web-
The spider’s non-comment

La formiga lluita
fugint de la xarxa-
L’aranya en silenci.

Snap yr fingers,
stop de world!
– Rain falls harder

Pica de dits,
atura el món!
– La pluja cau més dura

 

 

Jack Kerouac és sobretot conegut per la seva participació en la prosa moderna americana. La seva primera novel·la On the road, que d’alguna manera porta a un pla més experimental i sobretot menys burgès els fluxos de consciència i els llargs monòlegs psicològics que havien encetat altres autors europeus com Joyce o Proust cinquanta anys abans, ha marcat un punt d’inflexió en la societat contemporània. Juntament amb Ginsberg, GuthrieBurroughs i molts altres, van formar la denominada generació beat. Es consideraven exploradors espirituals, experimentadors de despreniments, van crear una nova matèria i van eixamplar els camps de l’art.

Kerouac, fascinat pel sofriment humà, també va escriure poesia i va buscar noves formes literàries pròpies d’altres cultures i tradicions. Per exemple els haikús, provinents del Japó, i que han entrat en la tradició poètica occidental amb molta força (també a Catalunya on, per posar un exemple d’entre molts, trobaríem en Carles Riba i les seves tankes o en Feliu Formosa i els seus haikús) degut a la seva brevetat semàntica i concreció. La pràctica de la meditació oriental i els primers haikús de Kerouac daten de fet del 1955, un any abans de la publicació d’On the road, penso que això dota a aquests petits poemes d’un valor afegit, ja que Kerouac els devia utilitzar com a pràctica, com a avant-sala de la seva gran novel·la.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús