Infondre coratge i amor a la llibertat? – Poesia Completa de Lluís Solà

Poesia Completa

 

Fa pocs mesos, el darrer març de 2016, el valent projecte editorial de 1984 ha publicat la Poesia Completa de Lluís Solà, un dels lingüistes més reconeguts del nostre país, fundador de la prestigiosa revista Reduccions l’any 1977, traductor destacadíssim i autor d’una extensa obra poètica encara inèdita que el volum de 1984 s’encarrega de relligar, publicar i situar cronològicament d’una forma que em surt de descriure-la com a netíssima. A la solapa del llibre hi llegim “(Poesia Completa de Lluís Solà) conté tots els llibres de poesia que Lluís Solà ha publicat fins ara i quaranta-dos llibres inèdits”. Fins a 42 poemaris inèdits es recullen en aquesta poesia completa!

Un altre dels elements que li donen un gran valor al recull és que sigui el propi poeta el que ha agrupat i gestat l’edició de la seva obra. Fins i tot el pròleg és seu i és el propi Solà qui es pregunta sobre la seva poesia i aquesta forma de viure que és la poètica; “la poesia no és més atzarosa que la nostra capacitat amorosa”, i sobre les peces que en construeixen el vehicle; els verbs, els adjectius, la informació retinguda en cada paraula que el poeta haurà de dilatar o bé concentrar, com en un joc de miralls. És en aquest mateix sentit en el que Lluís Solà s’interpel·la i es pregunta, després de mig segle de versos, el per què dins la seva obra s’hi intercalen poemaris discursius i d’altres més breus. També sembla excusar-se per haver escrit tant, en un moment del pròleg assegura que sempre havia previst una obra nuclear i compacte, idees que no s’oposen necessàriament a la brevetat, com la seva obra bé demostrarà. Sort que no ha estat així, i que ara podem gaudir de versos com “la meva fidelitat és l’instant” d’un dels primers poemaris (Laves, escumes) fins al darrer “Aquestes paraules fràgils / que hem arrabassat / del captiveri.” que clou, de moment, la Poesia Completa.

La poesia de Lluís Solà em sembla un expandir-se constant molt lligat a un món personal al qual la veu poètica no renunciarà. L’experiència va canviant el timbre d’aquesta veu, de vegades n’escurça el vers o n’allarga la narrativa, però sempre la hi trobem com una foguera que va cremant misteriosa a força dels anys. En el primer poema de La pell d’Orestes hi llegim:

 

Ocorre que tens alguna cosa entre les mans,

un got, una revista o una mica d’aire,

i romans així una estona immòbil,

i mires a fora el carrer, i encens un cigarret.

 

Aquesta expressió del reconèixer-se a sí mateix com a espectador des de l’ampit de la finestra nocturna és la que em sembla que recorre el sentiment més profund de la poesia. El bosc, la nit, la fulla, l’arrel, la lluita física per reclamar-l’hi a l’amor allò que ens pertany i que mereixem perquè som els salvatges de la llibertat, la lluita des del fons dels arbres, són idees que em transmeten aquests poemes on també hi habita una certa urbanitat silvestre, amb aires de tradició europea (Solà no acostuma a utilitzar el recurs de la cita literària, de fet, tal i com diu en el pròleg, el poema hauria d’explicar-se per ell mateix. Quan utilitza la cita literària normalment és per mirar a referents europeus – Baudelaire o  Èsquil per exemple).

Finalment, voldria acabar l’article fent una petita referència al que em sembla que són els poemes més monumentals, els Cants de la terra. Cinc cants. Els trobareu a la darrera meitat del llibre i a mi em sembla que és on s’hi produeix l’eclosió del món intern del poeta, amb versos que enreixen la brevetat semàntica dels primers poemaris amb l’èpica del savi que recorre, elèctrica, els llibres últims i més recents:

 

(…) Però nosaltres, que no hem vist mai la primavera,

per quin senyal la percebrem?

Veurem de les ruïnes que ens encerclen

alçar-se els temps de l’alè,

altívols, nets, com s’alcen flames de la flama,

amb finestrals i ponts a cada vent,

a cada cala, a cada escuma,

i el mar serè que dorm dins els vitralls?

 

Música per llegir Poesia Completa de Lluís Solà (Edicions de 1984, març 2016, Barcelona, Romanyà-Valls):

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús