L’oracle del drac: Què passarà si escric aquest poema?

ASTROLABI-PERE2-696x836

Fa un parell d’anys em trobava, un diumenge primaveral a l’inici de la tarda, passejant pel Flea Market que s’organitza als voltants del Museu Marítim de Barcelona tots els caps de setmana. Es tracta d’un mercat de segona mà amb roba, andròmines antigues, eines en desús, jocs de taula pintorescos, molta pols i on, de tant en tant, també hi pots trobar algun llibre. Era allà amb l’artista taiwanesa Huanyu i la nostra amiga Hong. Passejàvem entre les paradetes, les noies es provaven roba, xals, sedes del segle passat… La Hong va comprar-se un rellotge que havia estat d’un dels molts maquis que van resistir als Pirineus després de la Guerra Civil i que en acabar la Segona Guerra Mundial van continuar assetjant els franquistes convençuts que els Aliats no deixarien caure els germans ibèrics a les urpes del règim feixista. Una creença que, inexorablement, van veure incomplerta.

Us he de ser sincer, no m’agrada anar a comprar roba, em genera una certa ansietat. De manera que, quan em trobo en aquests mercats, m’evadeixo mirant altres coses, busco si per casualitat apareix algun llibre de poesia entre un cendrer Fiat i un buda de metall. En una paradeta, de lluny, hi vaig veure un llibre negre amb uns caràcters xinesos. Des que m’he començat a interessar per la cultura xinesa no paro de buscar llibres, textos i elements que hi estiguin connectats. A França, per exemple, prop del Canal Du Midi, a Le Somail, hi ha una casa-llibreria immensa on hi solem anar una vegada a l’any. El darrer cop hi vaig trobar una edició francesa de poesia xinesa absolutament preciosa, il·lustrada magníficament, bon paper i tapa dura. Això és un exemple que justifica que em fixés en aquell gran llibre negre amb caràcters xinesos d’or a la portada. Com que eren daurats, els caràcters feien que la llum del sol hi rebotés. Vaig llegir el títol: I CHING EL LIBRO DE LAS MUTACIONES traducción de D.J.Vogelmann y prólogo de Jung, i el vaig obrir. Amb sorpresa, a la primera pàgina, hi havia un poema que Borges havia escrit especialment Para una edición del I Ching. Què era aquell llibre? Jung? Borges? Vogelmann? Tots tres en un sol volum i jo no en tenia ni idea? De seguida la Huan va venir portant un barret que li agradava i em va veure fullejant l’I Ching (I Jing). Li vaig preguntar, “What is that?” i em va explicar la història del text xinès antic que prediu el futur, l’oracle. Un conjunt de textos i d’interpretacions del món que comencen a escriure’s el 2.400 aC., un dels textos més antics mai concebuts per la humanitat, en definitiva.

El tema m’interessava. Pensava, saber sobre el futur, dominar els canvis, adaptar-se a la incertesa, totes aquestes qüestions en què els orientals són molt millors que els europeus per una raó força simple: Per ells el futur és infinit, no hi ha apocalipsi, no hi ha final, tot és un cicle, tot és un canvi que flueix i al qual t’has d’adaptar, si cal, mutant. De seguida em va venir al cap si li podria preguntar al llibre de què haurien de parlar els meus poemes i cançons. Hi vaig pensar una estona. El sol començava a pondre’s. Llavors, vaig desdenyar la idea i vaig tancar el llibre per deixar-lo de nou damunt la taula. La dona em va preguntar si volia comprar-lo, vaig dir-li que no ho sabia, vaig mirar la Huan per preguntar-li si ella el sabria interpretar. Em va dir que es tractava d’un text molt i molt antic, que ni tan sols els taiwanesos que són els últims asiàtics a escriure en xinès tradicional (la Revolució cultural de Mao de la República Popular de Xina es va carregar aquesta escriptura per passar al xinès simplificat actual, mentre que a la República de Xina-Taiwan han mantingut l’essència lingüística, identitat de qualsevol poble) no saben bona part dels múltiples significats que tenen els traços. A més, l’edició era en castellà, hauria estat més fàcil que hagués estat en anglès o directament en xinès, de manera que li seria difícil a la Huan d’ajudar-me. Llavors la dona va fer el gest d’agafar una samarreta de la marca Springfield i me la va mostrar. Em va dir, et deixo el llibre per 5 euros i et regalo aquesta samarreta si te’l quedes. Vaig comprar-lo. He de dir que malgrat les setmanes següents vam tornar al mercat, no hem tornat a veure aquesta dona mai més.

La Hong i la Huan van seguir comprant i jo vaig anar a una terrassa propera a fer un cigarret i una cervesa i a llegir una de les històries més fantàstiques i de metàfores més sorprenents que mai hagi conegut, la història de l’I Ching (I Jing), el llibre dels canvis.

Evolucio

Durant els següents mesos vaig continuar llegint el llibre i vaig començar a interrogar-lo sobre el futur. El primer cop que ho vaig fer no va ser per saber res sobre mi, sinó perquè a un amic li havien oferta una feina a la Xina en un hotel i no sabia si marxar o no. Va fer la pregunta en veu alta: “Què passarà si no marxo?”, va llençar les monedes sis cops i vam anar escrivint les línies de l’hexagrama a cada tirada. Resultat: L’Estancament. Un símbol que explica que en cas de trobar-se bloquejat, caldrà ser fort i aguantar tancat en un mateix i acceptant que s’ha perdut una possibilitat de canvi, només a través de la constància en aquesta acceptació es podrà sortir de l’estancament. Ens vam quedar tots plegats molt pensatius. Ell va tornar a agafar les tres monedes i les va sacsejar dins les seves mans tot dient “Què passarà si marxo?”, resposta: La Plenitud.

Jung diu a la introducció de l’edició que tinc que la grandesa del llibre dels canvis no és que serveixi per esbrinar el que passarà, sinó per conèixer-se a un mateix i acceptar que l’impacte psicològic de la resposta que ens dóna, amb el ritual de la consulta, també forma part de la realitat i de la veritat. El meu amic va marxar a la Xina.

portada oracleAl cap de poc, vaig començar a escriure L’ORACLE DEL DRAC. EL LLIBRE DELS CANVIS (Editorial Fonoll, Juneda) consultant el llibre i preguntant-li sempre el mateix: “Què passarà si escric aquest poema?”. Fins que el llibre em va respondre els 64 hexagrames i vaig escriure els 64 poemes que formen el meu recull. Vaig enviar l’original a moltes editorials, sense massa esperança que ningú em respongués, i quan des de Fonoll em van trucar he de dir que va ser un dels dies més feliços de la meva vida. Em van explicar que el llibre els havia encantat, que podríem fer un disseny arriscat, una edició acurada. Jo vaig dir; la meva companya és taiwanesa i és pintora, fa poc que viu aquí i ha fet diverses exposicions ja, li podria dir que fes els caràcters originals amb tinta xinesa, per donar-li un valor afegit, i vam seguir amb idees i idees fins al punt que el dissenyador Francesc Gelonch va agafar l’epíleg del llibre de la Laia Noguera i va convertir-lo en un poema visual inquietant i elegant, i moltes altres coses que van anar passant, molts versos, molts poemes, moltes correccions a quatre mans amb la Laia fins que va quedar aquesta edició tan i tan cuidada i bonica.

Vam presentar el llibre amb l’Astrolabi de Gràcia totalment ple de gom a gom i vam deixar que la gent anés posant preguntes a L’oracle del drac. El llibre dels canvis al mateix temps que anava cantant cançons del meu darrer disc MERANTI, gravat amb l’Albert Palomar als estudis Aviram de Manresa, inspirat en un dels darrers tifons que va assolar Taiwan.

Podeu llegir les fantàstiques cròniques que van fer d’aquesta nit en Jordi Garrido (http://revistamirall.com/2016/12/19/37258/) a la Revista Mirall o la Susaina Figuera (http://diarigran.cat/2016/12/pere-vilanova-en-directe/) al Diari Gran.

Les grans aventures vénen de l’interior, n’estic segur. Podeu trobar el meu nou llibre a totes les llibreries i també podeu venir, si ho voleu, a les diverses presentacions-concerts que hem organitzat, les dues properes el 26 de gener a les 20h a la Revista Mirall – La Directa.cat (C/ Caballero, 65, BCN) i el 9 de febrer a les 19h a la Casa Àsia (Recinte Modernista de Sant Pau, BCN).

Portada Meranti disc

Escolta Meranti

+ info a www.perevilanova.cat

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús