Caçadors de lletjors assedegats de bellesa

Ell sempre bevia aquelles begudes pudents

i plorava i li cantava a l’orella cançons cada vegada més ordinàres,

però ella no comprenia la seva desesperació.

Veia com un bolet violeta li cobria el pit, però ella no comprenia la seva desesperació.

Després van venir els àngels. Se li passejaven per sobre com les formigues pel formiguer.

Ion Mureșan. Llibre Alcohol, Assedegats

Traducció de Xavier Montoliu

(Adia Edicions, #OSSOS DE SOL, 2016)

 

Adia

Adia Edicions és, des de fa força anys, l’editorial de referència de la nova poesia escrita en català. Amb l’intrèpid Pau Vadell com a capità incansable, la Col·lecció de Poesia Ossos de Sol és a punt d’arribar als 25 llibres publicats, amb autors de diversos llocs dels Països Catalans que, potser sense saber-ho, estan quedant lentament inscrits, etèriament registrats en la història de la literatura gràcies al fet de pertànyer a la medul·la espinal d’aquests Ossos de Sol, de llum.

Hi ha moltes qüestions a tenir en compte que fan que una editorial sigui una bona editorial i que una col·lecció tingui una personalitat pròpia. Jo no les sabria descriure, només parlo de les sensacions que desprèn el projecte artístic en si mateix. Una mica es tracta com aquell qui regenta un local on hi programa recitals i concerts: Possiblement el que s’hi podrà veure cada dia sigui heterogeni, variat, qui sap si inclassificable, però si el propietari del local és un artista de veritat i un bon gestor cultural, sabrà trobar el denominador comú capaç de dotar d’identitat pròpia l’establiment.

 

En aquest cas, l’estació, la barra del bar o el teatre és un conjunt de llibres, una Col·lecció d’aparença modesta però de nucli robust, feta des de l’amor a la diversitat i la llibertat, i des del rebuig de l’amor i l’obstinació en l’orgull. Més o menys com la poesia, que es nega a ella mateixa mentre es masturba davant del mirall. Tots els poemaris i autors d’Adia Edicions tenen, diria, factors experimentals en comú, però potser el que més crida l’atenció és que els poetes que hi publiquen són d’aquella mena d’autors que viuen per la poesia i que moren i reneixen en la poesia. Sense vacil·lar, desinteressats en altres coses que desviïn el somni del seu precís curs. Poques col·leccions poden dir que tenen l’obra completa de Francesc Garriga al costat de Misael Alerm, Alexandre Planas, Lucia Petrelli, Jordi Valls o Maria Antònia Massanet, per només citar alguns noms de sensibilitats ben diverses però amb vocació de trencar motlles. Adia Edicions també ha tingut tot a veure en la creació i instauració del Primer Premi Francesc Garriga que ha guanyat un somiador obscur com és el joveníssim Guillèm Gavaldà amb el seu àmpliament reconegut Fam Bruta (Col·lecció Premi Francesc Garriga, 2016) que tot just avui ha vist, poc després d’un mes d’haver exhaurit la primera edició, la segona tirada que ja és arreu de les llibreries. Un poemari del que, ben segur, hauré de parlar més endavant.

Avui volia parlar d’un llibre que vaig llegir la primavera passada i que em va impactar com pocs ho havien fet en català abans, perquè hi vaig trobar moltes coses que encara no havia llegit en la nostra llengua. Parlo del llibre Assedegats. I és que a la Col·lecció Ossos de Sol també hi ha espai per a la traducció, en aquest cas per una selecció-antologia de dos autors romanesos de reconeixement creixent, Ion Mureșan i Ion Es. Pop. Xavier Montoliu, traductor i escriptor reconegut, s’encarrega de triar els malsons de l’est en aquest trasvalsador volum ple de trencadissa, de soledat i de poesia boníssima. També ple de l’elegància tan pròpia dels decadentistes madurs, quan ja no volen plorar sota les estrelles perquè les veuen directament quan alcen els gots al reflex dels líquids transparents abans no cascadegin per les cansades goles.

Us deixaré algunes mostres d’això que dic. Començo pel primer autor, Ion Mureșan:

I la taverna plena a vessar: tres-quatre homes en una taula,

encorbats com teixons sobre els cendrers.

(Rostres retorçats pel dolor

i callats com en somnis).

 

O al poema La teulada

 

I que el que calia dir, jo t’ho he dit quan tocava:

que la teulada de la casa està trencada,

que a la nit veig des del coixí les estrelles,

i quan plou, plou també als nostres plats,

i quan fa sol, fa sol també als nostres plats.

 

I del poeta Ioan Es. Pop

 

4. si encara existís la veritat, amic, per a nosaltres

estaria bé que romangués aliena

perquè ja no ens trobem entre els que podrien rebre-la.

(…)

amic, ja no bevem com l’any passat. ja no esperem

que un de més sol que nosaltres vingui a seure a

salvar-nos. ara ja no l’esperem.

I no voldria extendre’m més, perquè aquest llibre és tan bo i aquests poetes són tan bons que parlen per ells sols.

“A Romania sembla que no estan per la brometa, en matèria de poesia” diu Marc Romera a la primera frase del seu epíleg. I és que costa molt no sentir-se interpel·lat per aquests versos que defugen l’artifici per quedar satisfets en el silenci d’un bosc, d’una ciutat negra i buida, d’un bar que tanca. Ioan Es. Pop diu alguna cosa així com que la pau i la batalla acaben sempre igual, amb un home sol al costat d’un altre home sol. I potser sigui necessari recordar-nos que la poesia que fa mal és la que ens recorda que venim de la ferida, d’aquell tall primer que va ser curat amb l’alcohol de les farmàcies de Déu, un alcohol que ens desinfecta de la nostra condició primigènia, que ens reprimerix i ens allunya del que realment som, bevedors d’alcohols humans, confosos murmuris en els oceans de ciment. Podem plorar i riure’ns dels altres amb ulls amargats i dilatats per la nit, podem llençar els ulls en un cel que sembla que està en obres, erigir-nos seductors irònics cap a una veritat que tampoc ens serviria, fidels com gossos que han devorat els amos. És així, podem ser uns miserables sense cotxe, vivint de lloguers, amb sous d’animal, i sempre estarem més aprop de la poesia del que pugui estar-ho mai el guadià de les transferències o algú que cregui que el poder és la salvació. D’acord, és un llibre pels que tenen set i gana, pels que es pregunten com és possible, per les que avancen en el silenci respectuós pels camins de la pròpia veritat, caçadors de lletjors assedegats de bellesa.

 

Romania Assedegats Adia Edicions

 

Música per llegir Assedegats (Adia Edicions, 2016) #Adia_revolution

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús