Llegir i escriure poesia ens fa més intel·ligents

La poesia i la literatura en general sempre han estat disciplines intel·lectuals i artístiques més o menys relacionades amb una manera d’entendre el món, amb una reafirmació per la sensibilitat i creativitat i que també s’han utilitzat sovint per seguir amb les lluites ideològiques i polítiques a favor de la llibertat. En general, podríem dir que la poesia té diversos àmbits d’acció i afectació, d’una banda el món de la sensibilitat i, de l’altra, el món de l’evolució del pensament.

És en aquest darrer àmbit on recentment s’ha produït un descobriment científic que, encara que ja podíem intuir, ha quedat demostrat: Llegir i escriure poesia genera noves connexions neurològiques i augmenta la capacitat de raonament i la intel·ligència.

La conclusió de l’estudi ha estat publicada a la prestigiosa revista mèdica El Sevier i podeu llegir l’article complet aquí: http://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S0010945215003081

L’article porta per títol: “Shall I compare thee…” el primer vers del sonet 18 de William Shakespeare, un dels poemes més brillants i més intensos sobre l’amor mai escrits:

 

Us tradueixo aquí el resum de l’article tot celebrant que aquest càlcul mental de les estrelles que és l’univers poètic segueixi fent créixer l’electricitat en els nostres cervells.

La base neurològica de la consciència literària

El fet de llegir de forma activa literatura seriosa, com per exemple poesia, augmenta el benestar mental. Un equip d’investigació de la Universitat de Liverpool ha volgut demostrar de quina forma llegim i processem textos seriosos. L’equip defensava que aquesta recerca podia demostrar factors clau sobre els processos cognitius que es produeixen a propòsit de les millores en el benestar.

En l’estudi liderat pel Professor Corcoran, els participants van llegir i processar textos poètics i prosaics mentre se’ls feia un escànner MRI. També se’ls va demanar que valoressin en una escala de més a menys poètic la naturalesa dels textos. Cada un d’aquests textos tenia més de quatre línies de llargada. En la meitat dels textos, la quarta i la darrera línia presentaven un canvi en el siginificat general del text en relació amb les línies prèvies. Això provocava que el lector hagués de detectar els canvis que es produïen de sobte en el sentit global mentre aquest anava desenvolupant-se (fenomen també sovint anomenat “reappraisal”). També es va demanar als subjectes de l’estudi que valoressin la llargada necessària per a aquest “reappraisal”. Aquestes dades combinades, les classificacions del reconeixement poètic i el “reappraisal”, van ser utilitzades per indicar el grau de consciència literària del participant.

Els autors de l’estudi van comprovar que l’activitat cerebral estava relacionada amb el nivell de consciència literària. D’una forma específica, aquesta habilitat estava en total relació amb les àrees del cervell associades amb la representació i actualització del significat, i la capacitat de raonament davant dels esdeveniments. Això suggereix que la millora de la consciència literària està relacionada amb el creixement de la flexibilitat dels models de significat interns i millora la capacitat de consciència davant dels canvis.

Llegir literatura seriosa requereix una capacitat de comprensió de canvis argumentals i moviments que cada dia es troben també en els matisos de les dinàmiques de les interaccions socials. D’aquesta manera, llegir literatura també podria millorar l’habilitat de raonament sobre el significat del que succeeix i el que es diu en la vida diària. Els autors de l’estudi conclouen també que els individus amb dificultats mentals poden beneficiar-se de la lectura i processament de la literatura.

Noreen O’Sullivan,

Philip Davis,

Josie Billington,

Victorina Gonzalez-Diaz,

Rhiannon Corcoran,

Department of Psychological Sciences, Institute of Psychology, Health, & Society, University of Liverpool, UK

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús