Entrevista amb Eugeni Villalbí, Secretari de Joventut en funcions de la Generalitat de Catalunya.

eugeni 1 min.jpg Els serveis professionalitzats són la resposta a una demanda de la nostra societat. Són necessaris i no els poso en qüestió, però ha de quedar clar que aquest no és el projecte d’educació que ha de recolzar la Secretaria de Joventut. – E. Villalbí

- Potser a algú li interessava i li interessa continuar mantenint la barreja de projectes i serveis que s’amaga sota el concepte poc definit d’educació en el lleure per prestar serveis, que són lícits i sempre he defensat i respectat perquè el país del S.XXI els necessita, però que són una cosa molt diferent al projecte educatiu que hi ha darrere de certes entitats. – E. Villalbí

El que va ser president del Consell Nacional de les JERC entre 2003 i 2005 i responsabl de la Secretaria d’Associacionisme i Moviments Socials de les JERC fins al 2006, Eugeni Villalbí va ser nomenat secretari de Joventut pel Consell de Govern el novembre del 2006. Ara, després de 4 anys al capdavant de la secretaria deixarà el càrrec. Les eleccions del 28 de Novembre fan entreveure canvis, a joventut també. Ara, l’Eugèni ens fa un repàs del que ha sigut el seu pas per la secretaria.

A cavall entre la Sènia (comarca del Montsià) i Les Corts (Barcelona) el trobem  en funcions a la Secretaria de Joventut. Em concedeix l’entrevista. Em fa especial il·lusió publicar-la i més ARA, en un blog com aquest, en un espai com aquest…

Què entens per associacionisme educatiu?

L’associacionisme educatiu juvenil, o el que també es coneix com educació en el lleure, per mi és un projecte educatiu dels nostres infants i joves, basat en uns elements molt clars: educació en els valors, transformació de la societat, benefici de la comunitat, respecte de la natura, de defensa i construcció nacional de Catalunya, compromís social, cultura democràtica i participativa, perquè entenc que sempre parlem d’una base associativa, i finalment, un projecte basat en el voluntariat, és a dir, sense remuneració.

Has format part de la base associativa i educativa del país?

No. Mai. Sempre explico que vaig descobrir l’associacionisme educatiu juvenil amb els 18 anys ja a l’esquena. Va ser quan vaig entrar al Consell de Joventut de Barcelona (CJB) en representació de les joventuts del meu partit (JERC). Des de llavors i fins ara, passant pel Festival Mundial de la Joventut o el Consell Nacional de Joventut de Catalunya (CNJC) el treball en equip ha estat permanent i gratificant. Això m’ha permès conèixer bé aquest món, treballar-hi, acompanyar-los… però mai amb favoritismes cap a ningú. Això sí, crec que quan els partits entrem a governar no ens hem de limitar a gestionar, sinó que hem de definir unes polítiques d’acord amb el nostre model de país i de societat. I en el cas de l’associacionisme educatiu juvenil, és el que he descrit abans. Favoritisme i sectarisme no, però la defensa d’un model clar sí.

Digues 3 coses positives i 3 de negatives al voltant de l’associacionis
me educatiu.

Potser no són qüestions en general, sinó més pròpies del cas català. Però com a elements negatius en ressaltaré només un, i és que a vegades he viscut conflictes entre entitats que afebleixen el col·lectiu i que no són reals, sinó residus de conflictes passats i que hem de superar i voler superar els reptes que tenim sobre la taula. I coses positius, crec que n’he dit molts ja amb les dues preguntes anteriors: compromís cívic i nacional, cultura democràtica i participativa, implicació amb la comunitat, etc…

Podries desmuntar algun mite respecte l’associacionisme educatiu?

[riu…] El mite més gran que hi ha és que són uns “cumbes i xirucaires”. Això es diu quan qui ho diu pretén ridiculitzar i menystenir el potencial educatiu, transformador i de construcció del país. Quan qui ho diu intenta vendre la imatge del col·lectiu com un col·lectiu ancorat al passat, antic, caspós, desconnectat de la realitat… Jo voldria afirmar que sí, que ho són. Però no en el sentit de qui ho planteja en sentit negatiu sinó, ans al contrari, són uns “cumbes i xirucaires” perquè s’estimen, coneixen i respecten la natura. Perquè treballen sense obsessionar-se amb uns resultats immediats, perquè saben que un individu no és participatiu, compromès, implicat, lluitador… amb un sol dia, sinó que això és resultat del treball en xarxa, del treball diari, i sobretot de l’educació en valors.

Creus que l’associacionisme educatiu necessita de l’existència d’una llei?

No sé si d’una llei. Però el que sí que necessita és l’establiment d’un marc de relacions amb les institucions nou i diferenciat d’altres espais. Hem elaborat conjuntament amb una comissió d’experts un document amb més de 40 mesures de suport a l’associacionisme educatiu juvenil o el que és el mateix i que queda molt ben resumit: educació en el lleure de base comunitària. És el primer cop que públicament el Govern de Catalunya diu de forma alta i clara quin és el seu model d’educació en el lleure i a què ha de donar suport i per tant, què en queda fora. D’aquí crec que en surt un Pla de Govern que millori clarament i substancial la situació del col·lectiu. Una llei, uns decrets, ordres… el que sigui però s’ha d’actuar!

Com veus el futur de l’associacionisme educatiu?

Amb els moviments que està fent de buscar punts d’unió, segur que s’enfortirà. Veig un futur positiu i engrescador sempre i quan el Govern continuï estant al seu costat, i continuï la via de definició de quin model d’associacionisme educatiu es vol. Si el teixit associatiu continua modernitzant-se, i el Govern es defineix i hi aposta decididament, el futur és bo, perquè l’actual model de societat el necessita més que mai.

Creus que l’associacionisme educatiu dóna resposta a les necessitats socials i s’ha sabut adaptar als canvis?

Jo crec que sí, però que molts cops alguns sectors i cal dir que les administracions hi han jugat, s’ha confós l’associacionisme educatiu juvenil amb la prestació d’un servei. Els serveis són necessaris (menjadors, casals d’estiu…) però són serveis, i estem parlant d’un projecte educatiu dels infants i joves amb valors. Són coses molt diferents. L’associacionisme s’ha de continuar modernitzant i adaptar-se als canvis socials, cert. Però la societat no pot renunciar a l’educació dels seus fills i filles. Per tant, ara més que mai s’ha d’apostar, recolzar i reconèixer la tasca feta per aquest col·lectiu.

Davant la gran oferta de lleure i de serveis professionalitzats, com creus que es pot potenciar l’associacionisme educatiu?

Ja ho he dit. L’actual Govern ha fet seues un seguit de mesures de suport al sector on clarament definim quin model és. I és un model diferent al de la prestació de serveis. La millor manera d’aposta per aquest col·lectiu és deixar de marejar la perdiu i dir clarament quin és el teu model. Els serveis professionalitzats són la resposta a una demanda de la nostra societat. Són necessaris i no els poso en qüestió, però ha de quedar clar que aquest no és el projecte d’educació que ha de recolzar la Secretaria de Joventut.

Eugeni 2.jpg

Quins creus que són els reptes del col·lectiu?

Jo en destacaria dos. El primer no és de responsabilitat només del sector, sinó que és conjunta amb institucions i administració. Però cal que aquest col·lectiu recupero lo prestigi i reconeixement social que ha tingut en altres moments o té en altres països. Un reconeixement social no com “aparcament de criatures”, sinó com un agent imprescindible en l’educació d’infants al nostre país. I l’altre repte és la recuperació d’una unitat de treball dins del mateix col·lectiu. Això passa per deixar de banda diferències i rancúnies del passat, i posar sobre la taula allò que els uneix (que és molt o quasi tot) per enfortir el moviment, recuperant en alguns casos la independència i el treball des de la base associativa i no des del patronat d’una fundació.

Què pot aportar l’associacionisme educatiu en un moment complicat econòmic i socialment per al país?

Tot el que necessitem per sortir d’aquest sot. I què és això? Treball en equip, sentiment de pertinença a una col·lectivitat i per tant sortida conjunta de la crisi i no buscar l’individualisme i la solució immediata. Capacitat de treball, implicació, anàlisi i crítica sobre allò que hem fet. La millor sortida a mig i llarg termini d’aquesta crisi i de qualsevol altra és un país que inverteix en cultura i educació. Per això invertir en associacionisme educatiu és invertir clau per la qualitat democràtica d’un país.

L’internacionalisme de la nostra causa, una oportunitat o una manera més de perdre el temps?

Una oportunitat per aprendre d’altres experiències i per explicar les nostres. Una oportunitat per cooperar amb aquells que ho necessiten. I una oportunitat per situar la nostra nació al món. Una oportunitat per continuar treballant en el compromís que les entitats sempre han manifestat en l’assoliment d’una nació plena, justa i lliure.

Quina via creus que seria la més adient per a solucionar la falta de locals per a esplais i caus en diferents ciutats de Catalunya?

N’ hi ha una d’immediata que no dota a les entitats de locals propis, però sí que facilita espais. És que ajuntaments i Educació facilitin la cessió d’espais o del seu ús, de centres públics que els caps de setmana romanen tancats. Més enllà d’això hi ha el manteniment i reforç de línies de subvenció per a immobles.

Ara que està a punt de finalitzar el teu mandat al capdavant de Secretaria de Joventut, quina valoració en fas?

Doncs com que ja acabo el mandat em permetràs que et sigui sincer tant en allò positiu com en allò negatiu. Durant aquests 4 anys espero que les entitats de l’associacionisme educatiu juvenil s’emportin al sarró, és el d’un Secretari de Joventut i una Secretaria de Joventut que ha estat al seu costat en tot moment. Que tot i que a vegades no hem aconseguit allò que volíem, hem treballat pel reconeixement social, i el suport institucional (a nivell polític i econòmic). Això ha estat així perquè el meu partit (ERC i JERC) s’ho creu i perquè jo personalment he volgut i he cregut que n’havia de fer una aposta personal.

Per altra banda, aquesta legislatura també ha tingut assignatures pendents. No puc fer altra cosa que lamentar que el Departament d’Educació no hagi fet una aposta decidida en aquest col·lectiu. No ho ha fet en el moment d’acordar cedir espais dels centres educatius públics per a les entitats. No ho ha fet en fer un reconeixement ferm, valent i decidit a la Llei d’Educació. És una llàstima, perquè ha estat una gran oportunitat perduda! Si la Llei d’Educació no inclou tots els agents educatius, és més una llei de centres educatius que una llei d’educació. Aquesta era l’oportunitat per reconèixer definitivament i d’una forma clara el paper educatiu d’aquest col·lectiu. Potser a algú li interessava i li interessa continuar mantenint la barreja de projectes i serveis que s’amaga sota el concepte poc definit d’educació en el lleure per prestar serveis, que són lícits i sempre he defensat i respectat perquè el país del S.XXI els necessita, però que són una cosa molt diferent al projecte educatiu que hi ha darrere de certes entitats.

Agraïments:

Primer de tot a l’Eugeni, per aguantar les presses i la posterior demora en la publicació de l’entrevista.

També a la Berta Mundó, Secretària General d’Esplais Catalans per ajudar-me alhora de plantejar l’enfocament de l’entrevista


L’autor: Jordi Crisol

http://www.jordicrisol.com

2 comentaris

  • Tweets that mention Entrevista amb Eugeni Villalbí, Secretari de Joventut en funcions de la Generalitat de Catalunya. – Ara.cat — Topsy.com

    29/12/2010 12:51

    […] This post was mentioned on Twitter by jordi crisol, jordi crisol. jordi crisol said: Interessant Entrevista amb Eugeni Villalbí, Secretari de Joventut en funcions de la Generalitat de Catalunya http://bit.ly/hRsA7j […]

  • Temes pendents « Subjectivitats

    29/12/2010 17:10

    […] Sud-àfrica tancàvem el tema. I avui l’ha publicat al seu blog al diari ARA: Temes pendents. Aquí en teniu el […]

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús