Quo Vadis PSC?

N’hi ha que segueixen la meva “socialdemocratització i correcció política” de ben a prop gracies a la meva vida associativa a Esplac.

Després de llegir aquest article més d’un se sentirà convençut de que en tenen un més a prop, però no s’enganyin amics, a vegades la confiança et fa sentir més a prop del que realment s’està.

Sempre he seguit estretament els debats interns de la història del PSC, els canvis generacionals de líders i direccions. Ni perquè militi ni perquè hi simpatitzi, sinó perquè a casa hi ha hagut vocació política socialista. Des de Pallach a Maragall. Són debats i moments que m’apassionen, sobretot si de tan en tan ho banyo amb un dinar amb en Fabian, que malgrat no som de la mateixa corda partidista, quan parlem de política ens entenem.

Avui és dissabte i com de costum he obert la meva carpeta de política i de blogs al Google Reader, cosa que cada vegada faig  amb més tensió i he arribat al laboratori d’idees del sector Obiolista del PSC, la web de Nou Cicle. Sempre és interessant passejar-s’hi, i perdre mig matí llegint i rellegint idees, reflexions i d’altres bajanades des del l’únic espai tranquil sobre catalanisme i progrés.

L’allau de notícies que inunden la web de Nou Cicle es pròpia d’uns temps pre congressuals on hi jugaran un paper prou important. Del que he vist i llegit  avui m’han entrat ganes d’escriure i divagar, aquí em teniu. Qui m’ha obert la gana de lletres i tecles ha estat Joan Ignasi Elena, amb la carta oberta que ha enviat a la resta de candidats i el vídeo que surt en portada, que a continuació us l’adjunto.


Sembla doncs que als socialistes catalans, se’ls acumula encara més la feina; Reformar Espanya i reformar el propi partit, el PSC i el PSOE. Els diferents candidats que podrien presentar-se a primer secretari demanen reflexió, noves idees, nous noms i persones. És preocupant però que només Joan Ignasi Elena i Àngel Ros defensin una obertura de mires sense precedents. Els altres, més fusta corcada. Des del meu punt de vista, és gairebé indispensable, que Elena i Ros uneixin les seves forces, perquè l’aparell del partit, ha pres partit per Navarro, candidat oficialista de l’actual direcció.

Una unió entre Ros i Elena significaria una onada d’il·lusió entre la socialdemocràcia catalana. Una mala notícia per ERC, sens dubte.

Perquè el PSC recuperi la credibilitat els proposa sis punts:

  1. Abandonar l’espai progressista del centre dreta català. Ja hi ha CDC per això.
  2. Fer i defensar polítiques d’esquerres. Cal que assumeixin el discurs i la paraula esquerra.
  3. Treballar seriosament el relleu entre els seus dirigents i espais de participació. La reforma es la base de la política  socialdemòcrata. I és aquí, als processos de reforma on falla el relleu.
  4. Renovin les agrupacions locals. Empoderar les agrupacions locals.
  5. Deixar d’utilitzar el poder com a menjadora i utilitzar-lo per a la Transformació Social.
  6. Trencar amb el PSOE

Jo amb fraternalitat, però amb independència!

 

Jordi Crisol

2 comentaris

  • Jordi Miralda

    10/12/2011 19:44

    Està bé el teu sisè punt, però trencar amb el PSOE implica una escissió per tal de que a les properes eleccions hi hagi una papereta PSOE i una altra de socialistes catalans, que podria dir-se PSC o podria ser un nou partit. http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/210323

  • jcrisol

    12/12/2011 18:33

    Hola Jordi!

    Perdona pel retras en contestar-te.

    De les sis, les que considero més importants i més urgents són:

    1. Treballar seriosament el relleu entre els seus dirigents i espais de participació. La reforma es la base de la política socialdemòcrata. I és aquí, als processos de reforma on falla el relleu.

    2. Deixar d’utilitzar el poder com a menjadora i utilitzar-lo per a la Transformació Social.

    Pel que fa a la última, potser els rendiria més obtenir grup propi a Madrid.

    Salutacions i gràcies pel comentari!

Comenta

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús