Aturats a l’ascensor social

El passat 15 de desembrela Fundació Jaume Bofill organitzava unes sessions sobre “quin paper té l’educació en l’ascensor social a Catalunya” al Cercle d’Economia [sic] després de la publicació d’un informe que en feia referència.

Aquest informe constatava que gairebé la meitat dels catalans han pujat gràcies a l’ascensor social. Que en els últims 50 anys, els fills de famílies obreres i pageses han passat a engreixar les classes intermèdies i en alguns casos -15%- han aconseguit formar part de la classe directiva.

L’estudi Educació i mobilitat social a Catalunya dela Fundació JaumeBofill posa en negre sobre blanc el tan esmentat ascensor social català i constata que el 46% de la població s’ha forjat un futur millor que el dels seus pares.

Diu aquest informe també que l’ascensor està espatllat. I és que en ple segle XXI, i després de l’evolució social, política i econòmica del país és ofensiu seguir parlant d”ascensor social”. Parlar d’ascensor social avui em fa remor d’estomac. L’ascensor social va ser conseqüència dels moviments migratoris que va viure Espanya fa anys, de la lluita per la igualtat entre sexes i de l’economia especulativa catalana i espanyola. No més.

La crisi que vivim ha afegit l’adjectiu econòmica a la meritocràcia que alguns ens volien vendre. La meritocràcia ha cedit per enèsima vegada al determinisme social Això ens abocarà de nou a una altra lluita de classes? No ho sé.

Darrerament, alguns polítics ens han volgut vendre de nou i sense mala intensió, projectes per recuperar l’ascensor social del nostre territori; com per exemple el futur Campus universitari Diagonal- Besos de la UPC. Tal i com es detalla el projecte sembla que no hem après res de nou. Tornem a començar la casa per la teulada. Amb un sistema universitari que no garantirà (si es que ho garanteix ara) la igualtat d’oportunitats en l’accés als estudis superior. Per fer aquestes afirmacions em remeto al Pla Bolonya i l’increment de les taxes universitàries. Seran de nou, els fills i filles dels més adinerats qui podran utilitzar aquest Campus, perpetuant així una societat de classes.

El repte ara mateix passa per deixar de parlar sobre l’ascensor social i treballar perla Transformació Social, on precisament l’educació (formal i no formal) hi té un pes important. L’escola, les associacions i entitats educatives i l’entorn familiar són les claus a impulsar, no mesures que perpetuen les desigualtats.

Jordi Crisol

Des de l’associacionisme educatiu català

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús