Combatre la injustícia i la pobresa des de l’associacionisme

L’esclat de la crisi i la seva repercussió social ha fet aflorar els darrers anys la pobresa. Fins fa poc una pobresa oculta, que alguns l’amagaven sota un context de creixement econòmic que com veiem no ha estat capaç de pal·liar les desigualtats.

L’impacte de l’austeritat pressupostaria i la desregulació del mercat de treball ha acabat amb l’ascensor social i ens està portant a viure un moment extremadament injust. Un context de desigualtats generalitzades, ja no només econòmiques, sinó entre homes i dones, entre oportunitats  i oportunitats inexistents, entre joves, adults i gent gran, i també desigualtats per raó d’origen.

Aquests darrers anys, l’aposta per fer front a aquesta injustícia s’ha traduït políticament únicament i exclusiva des de posicions i visions benestants coincidint amb majories de govern còmplices dels dictats dels mercats i de les polítiques conservadores. Cosa que inefablement ens ha portat a models caritatius que aprofundeixen encara més en les desigualtats.

En el marc d’aquesta dramàtica situació, el Moviment Laic i Progressista, i les entitats que en formen part portem anys treballant en un model d’associacionisme educatiu, des del voluntariat i l’altruisme, fent de l’escoltisme i l’esplai una de les propostes educatives més accessibles.

Aquests dies, en el si de la proposta #OpenPobresa d’ICV-EUiA, la CUP i el PSC i també el Ple Monogràfic sobre la pobresa, les entitats de l’MLP que treballen amb i per la infància hem volgut fixar clarament la nostra posició al respecte. I se centra bàsicament en dos eixos:

  • Donar suport en la defensa de les beques com a una de les eines, no només la única, de lluita contra la pobresa. És important dotar-les i acompanyar-les d’una acció política clara de redistribució de la riquesa per reduir i acabar amb les desigualtats.
  • I avançar en el reconeixement i suport polític, social i econòmic per a l’associacionisme de base voluntària que treballa per una proposta educativa de les més accessibles; com ho són els esplais i els agrupaments escoltes.

Jo ho resumiria com a un suport crític al model de beques que s’està implantant.  Un model que a curt de termini, pot resoldre situacions complexes però que segueix sense abordar les desigualtats econòmiques i socials de la societat catalana.  L’extensió i la perpetuïtat d’un model de beques com l’actual condemna la societat al fracàs i fa córrer el risc que algunes entitats facin de gestores d’ajudes públiques i aquests diners acabin revertint en estructures en comptes de revertir en garantir l’accés dels infants als serveis.

A primera vista pot ser difícil entendre perquè cal prioritzar el suport (econòmic, social i polític) a organitzacions i entitats associatives i educatives com a esplais i agrupaments escoltes per tal de construir un futur més just i una societat amb menys desigualtats. Però algunes dades, que es desprenen d’aquest estudi, ens indiquen que:

  • Cada monitor/a dedica més de 7 hores setmanals de manera voluntària a l’esplai. Això fa, sense comptar reunions i altres, 365 hores anuals .
  • El PIB ocult que s’obtindria de remunerar les activitats ordinàries que realitzen els esplais seria de més de 4,8 milions d’euros anuals.
  • Els esplais promouen un model econòmic solidari, cap infant es queda fora de l’esplai per motius econòmics.
  • La participació electoral dels monitors i monitores és superior a la del conjunt de la població jove

Amb una lectura ràpida de l’estudi en podem extreure algunes raons que justificarien que l’associacionisme, per si sol, és una de les vies per combatre la pobresa:

  • La implicació voluntària en projectes per la millora col·lectiva desenvolupen l’apoderament polític juvenil i adult.
  • L’aportació de l’associacionisme a la societat és 4 vegades major (en termes econòmics) de l’aportació pública que en fan les administracions.
  • L’associacionisme educatiu crea espais d’igualtat i aprenentatge a través de la vivència i ajuda a la construcció de l’esperit crític dels infants i més endavant qüestionin les situacions injustes.

La inversió en infància i joventut van més enllà dels quatre anys d’una legislatura i cal responsabilitat i empenta per superar la beca com a via principal per treballar i pal·liar les desigualtats, la pobresa i la injustícia social.

Jordi Crisol Tortajada

Moviment Laic i Progressista

1 comentari

  • #Cat: Combatre la injustícia i la pobresa des de l’associacionisme

    13/03/2014 17:08

    […] #Cat: Combatre la injustícia i la pobresa des de l'associacionisme por jordicrisol a blogspersonals.ara.cat enviado: ____ L’esclat de la crisi i la seva repercussió social ha fet aflorar els darrers anys la pobresa. Fins fa poc una pobresa oculta, que alguns l’amagaven sota un context de creixement econòmic que com veiem no ha estat capaç de pal·liar les desigualtats. etiquetas: pobreza, paro, desigualdad, propuestas, ple pobresa usuarios: 1   anónimos: 0   negativos: 0   compartir: sin comentarios actualidad, política karma: 6 (adsbygoogle = window.adsbygoogle || []).push({}); […]

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús