La crisi, el procés i la felicitat personal i pública

En termes generals, la felicitat hauria de ser un dels principals béns comuns que hauria de regir els nostres pobles, ciutats i barri. Un dels índexs que mesura la felicitat de les persones, i per tant dels pobles, ciutats i barris, és el seu nivell de benestar i de relació amb l’entorn social.

Des de fa més d’una dècada vivim en un país i una societat canviants que han alterat, significativament, l’índex de felicitat de la ciutadania. Amb aquest article no pretenc fer un balanç positiu o negatiu d’aquesta alteració. Només em disposo a apuntar algunes causes que segur que han alterat l’índex de felicitat de la ciutadania:

  • La crisi econòmica: Vivim sota la pressió d’una de les pitjors crisis econòmiques que han existit, que ha malmès la vida de milers de famílies. L’increment de l’atur, la precarització de les condicions de treball, els desnonaments, les preferents, les retallades en els sistemes de salut i educació públics han afectat directament la vida de la gent del nostre país. En moltes cases del país hi ha patiment per arribar a final de més, alimentar als fills/es, pagar el pis, i un llarg etcètera.
  • La revolució tecnològica. Eines de comunicació i interacció com Whatsapp, Telegram, Line, Firechat, però també CMS com wordpress, blogger i xarxes socials com Twitter, Facebook, Youtube, Instagram han revolucionat els canals de transmissió i informació de la ciutadania. Tenir a l’abast eines com aquestes va dotar de la capacitat de remoure l’estat d’ànim de la gent incrementa de manera exponencial, així com també la capacitat d’una sola persona d’expressar-se i comunicar-se amb tothom.
  • El 15 M. La politització de noves generacions. La revolució tecnològica va ajudar a molta gent (jove) a sortir a la plaça a manifestar la seva indignació. Aquest moviment va suposar la visualització d’una infelicitat generacional, però també la politització de molts joves (i no tan joves) a l’Estat Espanyol i Europa.
  • “El Procés” (2003 – 2015): Al 2003, la proclamació de Pasqual Maragall com a President de la Generalitat de Catalunya. La fi del pujolisme institucional va accelerar molts canvis en la política catalana (tots els que durant 23 anys no es van poder produir). El canvi polític a Catalunya, el debat sobre l’Estatut amb un final tràgic, conjuntament amb la crisi econòmica, fa accelerar i créixer l’independentisme a Catalunya.

La crisi social, econòmica i democràtica que estem vivint ha tingut un paper important en dibuixar un imaginari menys feliç per a la ciutadania, però el que és segur és que esdevenir part activa d’un canvi o un procés té efectes directes sobre l’actitud de les persones, i això també genera felicitat.

L’actual escenari polític català és també una oportunitat per millorar les quotes de felicitat personals i col·lectives, perquè un procés constituent ens dóna l’opció de reconstruir un espai de llibertat, un espai per a totes i tots, un espai laic, en definitiva una república de ciutadans i ciutadanes lliures. I no podem abandonar aquesta espai, perquè sinó, l’ocuparan els de sempre.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús