Entrades amb l'etiqueta ‘Associacionisme’

Hortitzó de llibertat. Tornar a començar

dilluns, 9/09/2013

Samarreta Esplai Garbí.

Diuen que prendre’s un descans de tant en tan és bo. M’atreviria a dir que el meu ha estat excessiu. Sovint, la immediatesa del món en que vivim, la feina i la vida associativa m’han impedit sobrepassar el paradigma dels 140 caràcters. Estem vivint a cop de titular per sobre les nostres possibilitats, és per això que vull posar una mica de llum (particular) en un espai aturat durant fa mesos.

Després d’un estiu diferent, farcit de bones  experiències amb bona companyia i del retrobament amb un mateix defugint  totalment de la rutina laboral i la vida associativa arriba un setembre ple de bones intencions. I també vull que ho sigui per poder reprendre la reflexió setmanal o quinzenal sobre els principals temes que m’interessen i ens afecten. Temes que apareixen resumits en el nou subtítol del blog i que a continuació n’explico el per què. (més…)

Carta enviada al director del Diari Ara

dijous, 23/06/2011

a l'esplai som voluntaris.png

Benvolgut Carles,

Primer de tot, moltes gràcies per contestar el missatge a Twitter sobre la crítica a l’article que sortia ahir al diari Ara.

M’agradaria però, si em permets, donar-te les raons de perquè he fet públic també el meu desacord amb l’article de la pàgina 42 i 43 del diari d’ahir (dimecres 22), així com amb  d’altres que han aparegut al Diari Ara anteriorment. La meva crítica, i la de la entitat que tinc el gust de representar, Esplais Catalans (Esplac), gira al voltant del tractament homogeni que els mitjans de comunicació estan donant a l’educació en el lleure del nostre país.

L’error dels mitjans, i segurament perquè nosaltres tampoc ens hem sabut explicar prou bé, rau en: associar i barrejar els termes esplais i caus amb la prestació de serveis de lleure per part d’altres empreses o fundacions.

En aquest cas, Minyons Escoltes i Guies de Catalunya (MEG), Escoltes Catalans (EC), Acció Escolta (AE) i Esplais Catalans (Esplac) compartim el treball per una transformació social des del voluntariat, cosa que en altres federacions i fundacions no passa.

(més…)

El Consell Nacional de la Joventut de Catalunya se’n surt!

dijous, 3/03/2011
33a AGO CNJC.jpg

Font: facebook CNJC

Ja fa gairebé una setmana vaig assistir a l’Assemblea General Ordinària del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya. Amb gairebé 25 anys a l’esquena assistia a la 33a AGO ! Que gran que s’ha fet el CNJC i que jove era quan vaig néixer !

Com totes les entitats, associacions i plataformes el CNJC ha patit, pateix i patirà els efectes de la crisi econòmica. Els acords presos pel secretariat del Consell durant l’any i la següent ratificació per part de l’Assemblea certifiquen que vivim en un moment complicat però que el jovent del país te ganes de sobreviure i fer-ho maximitzant els recursos i minimitzant la despesa. L’anterior secretariat amb va prendre decisions no sempre positives però valentes que garantiran el futur del Consell.

Amb un canvi de govern pel mig el Consell enguany també ha renovat la presidència. Malgrat que l’equip de presidència es manté, format ara amb en Benjamí Aguilar del MEG a la Presidència, en Victor Albert Blanco de l’AJEC a la vicepresidència 1a i en Sergi Contreras d’Esplais Catalans la Vicepresidència 2a. Un equip que canvia de lideratge però de continuïtat.

En resum ha estat una AGO de ratificació dels acords presos a nivell econòmic i de reestructuració de funcionament i projectes i sobretot, una AGO amb fort caràcter de posicionament ideològic. El que em fa entendre que la plataforma és viva i amb ganes de seguir caminant cap a un major reconeixement de l’associacionisme jove i voluntari de base.

Cal que les associacions juvenils, educatives i voluntàries prenem nota de l’esforç que han fet els màxims dirigents del CNJC per adequar la plataforma als nous temps. A uns temps inestables econòmicament i més quan la gran majoria dels ingressos provenen de l’administració pública. Fer-ho de manera decidida però sense turbulències, segurs del que fem i amb ganes de garantir a l’associació un futur digne, això com també als seus actius.

Jordi Crisol

Líders de la innovació

dimarts , 11/01/2011

logo_conferencia wosm.jpg

Sota aquest lema va començar diumenge la 39a Conferència Mundial de l’Escoltisme, enguany celebrada a Brasil. La conferència és l’òrgan suprem de l’Organització Mundial Scout, és l’Assemblea General del Moviment Scout que està compresa per tots els membre d’aquesta organització; les associacions d’escoltes nacionals. La delegació catalana està integrada a la delegació espanyola. Les federacions catalanes d’escoltes agrupades sota La Federació Catalana d’Escoltisme i Guiatge han enviat amb la delegació espanyola a Arnau Garcia, president de la Federació Catalana d’Escoltisme i Guiatge y comissari general de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya i Lucas Llauradó, comissari internacional de la Federació Catalana d’Escoltisme i Guiatge i d’Escoltes Catalans. A més a més de membres observadors, entre els quals trobem a Víctor Muntés, president Escoltes Catalans, Aida Leal, Acció Escolta de Catalunya, Raül Molina, comissari internacional de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya, Elena González, cap de relacions exteriors de Escoltes Catalans.

Una de les funcions de la Con es la d’escollir els Membres del Comitè Scout Mundial, acreditar les noves associacions membres, triar el lloc per a les pròximes trobades mundials; entre elles: Jamborees Mundials, Moots Mundials i Conferències i Fòrums Mundials.

Fins fa ben poc d’una hora desconeixia força l’organització escolta, i fins hi tot la realització d’aquesta conferència aquesta setmana. Però gràcies a twitter, i als comptes corporatius d’ @accioescolta i @MEG_Catalunya així com també al compte personal de @aidalealmarco @raulmolinap, membres observadors de la delegació, @lucas_llaurado del MEG, @elenagvidal d’Escoltes Catalans i @Arnau_, el president de la Federació Catalana d’Escoltisme i Guiatge. Ho he descobert tot a twitter i m’he proposat saber de l’organització mundial del Moviment Escolta. El seguiment de la trobada en els diferents comptes de twitter és força actiu amb els hashtag #wsc_fceg i #wsc2011. Des d’aquest punt de vista és molt encertat anar a una conferencia mundial sobre l’escoltisme amb el lema Líders en Innovació i utilitzar les noves TIC per informar sobre ella. Les llistes, i sobretot la general destaca per la seva alta activitat. Felicitar a l’Organització Mundial Scout i especialment a la delegació catalana per la utilització de twitter durant tota l’estada a Brasil.

Cal que l’associacionisme educatiu en general aprengui d’una estructura internacional com la de l’escoltisme, no per aplicar-la al peu de la lletra sinó per aprendre’n i extreure coses positives. Així com també observar com les noves tecnologies de la informació i la comunicació fan forat en el món associatiu català i internacional.

Jordi Crisol Tortajada

Vicepresident d’Esplais Catalans

Energia Voluntària / xarxanet.org

diumenge, 19/12/2010

energia-pila_1.jpg

Aquesta setmana els que hem estat rondant pel 2.0 associatiu a la xarxa, ens hem vist gratament sorpresos per Xarxanet.org Almenys jo. Us posaré en antecedents:

Xarxanet.org que és una xarxa associativa i de voluntariat de Catalunya, un portal d’Internet en llengua catalana posat en marxa el 2003, un projecte impulsat pel Departament de Governació i Administracions Públiques de la Generalitat de Catalunya on les entitats són les protagonistes, han posat en marxat una campanya anomenada Energia voluntària. L’han transmès amb força èxit a la xarxa amb el hashtag1 #energiavoluntaria. Aquesta campanya s’ha emmarcat en un desembre carregat de dies importants per aquest món associatiu i voluntari, com l’acte de commemoració del Dia Internacional del Voluntariat, que aquest any s’ha celebrat el 14 de desembre, i La Marató de TV3, que se celebra avui, 19 de Desembre.

logo-xarxanet.jpg Durant la setmana del 9 a 19 de desembre la pagina www.xarxanet.org ha comptat amb continguts amb l’objectiu de difondre i donar a conèixer projectes de voluntariat, i experiències personals en aquests camps així com també entitats que fan pedagogia des de la voluntat social transformadora.

Han comptat entre d’altres amb la col·laboració d’en Rafa Orellana, que fa més de 15 anys que fa de voluntari a l’Associació de familiars i amics de nens oncològics de Catalunya, lAnton Montsant, que fa voluntariat ambiental en el Projecte Rius, la Clara Blasco, que amb 17 anys fa voluntariat per la llengua i la Tamara Martínez que des de fa 4 anys és monitora d’esplai.

Des d’aquí vull felicitar a la gent de Xarxanet.org per aquesta iniciativa. La campanya ha anat creixent exponencialment gràcies a les xarxes socials.

Des del món del voluntariat cal començar a apostar seriosament per les xarxes socials, són i seran una font de recursos per a la recerca d’actius per tirar endavant les associacions social i econòmicament. No ens podem permetre cometre errors que en algunes situacions ens han deixat en clara desavantatge amb el món empresarial, polític i social del país. Un error seria no incidir en les noves tecnologies de la informació i comunicació. Ens hi juguem el futur.

Un exemple, Xarxanet.org. Felicitats.

Jordi Crisol

Barcelona, 19 de desembre del 2010

1Que és un hashtag? Fes click Aquí

A l’esplai vivim experiències

dilluns, 13/12/2010

En el marc de la defensa d’un model d’esplai associatiu i voluntari, Esplais Catalans va engegar a principis d’octubre la campanya: Hi ha moltes raons per anar a l’esplai. Tria la teva.

A continuació reprodueixo parcialment l’article de Rafael Guillen, membre de la direcció nacional d’Esplac. Al final d’aquest paragraf podreu trobar l’enllaç a l’article sencer.

exp.png

Cap lema és més important en la nostra campanya, però penso que n’hi ha un que cal deixar-lo ben clar i refermar en veu alta i clara: a l’esplai no s’expliquen creences, a l’esplai VIVIM experiències. Les vivim, les enriquim i les amplifiquem, com sempre hem fet, des de l’educació, des de la pedagogia activa i militant, des de les diverses maneres d’associar-nos i organitzar-nos, i des del lliure pensament. Experiències de collita pròpia que ens han configurat tal com som, que conformen la marca ESPLAI, que ens defineixen i que ens han d’ajudar a dibuixar què volem ser i a on volem arribar. I estem ben tranquils i convençuts de què tot això ho fem i ho hem fet sempre desmarcant-nos de creences que desorienten, d’opcions dogmàtiques i d’explicacions i alternatives que prometen vana glòria. Clika aquí per seguir llegint


Per una educació transversal i integral, o com cridar l’atenció del futur president

dijous, 9/12/2010

educacio.png

Hauria pogut ser carta oberta al futur President de Catalunya, el senyor Artur Mas. Treballaré però com ho he fet fins ara a l’esplai; poc a poc i bona lletra. Però si, amb convicció, això és una carta oberta al futur flamant president de la Generalitat de Catalunya.

No vull que aquest article sigui un seguit de demandes de màximes perquè el país no està per orgues. Però si m’agradaria que acabés arribant a mans d’Artur Mas una única qüestió. Em titllaran de simplista o de poca ambició socialdemòcrata, però estaré content si una sola reivindicació és escoltada i estudiada pel futur govern.

Els que em coneixen saben de les meves posicions rupturistes respecte a la posició de subordinació que viu el nostre país dins d’un estat com l’espanyol i que malgrat que molts dirigents polítics s’entestin a forçar un encaix del nostre país amb el país veí amb paraules imaginàries com federalisme, autonomisme etc… no ens els hem de creure. Més que res perquè després de 30 anys de Regne d’Espanya, de constitució i retallades a lleis aprovades per la ciutadania no té sentit parlar d’un nivell gestió i organització estatal que no sigui la independència. En una última enquesta, un 60% dels espanyols votaria a favor d’una reforma constitucional, però per retallar l’estat de les autonomies. Queda tot dit em sembla.

Mentrestant desmuntem tot aquest malentès que es diu Regne d’Espanya cal gestionar i aixecar el país. I que millor que apostar per unes polítiques i accions educatives transversals i integrals.

Futur president, la proposta és clara i crec que va en la direcció de consens. Cal treballar per una societat més justa, més activa, més autònoma i participativa. Al meu entendre, caldrà una conselleria d’educació que aposti per unes polítiques i accions educatives transversals i integrals. M’explicaré.

L’Educació dels joves ciutadans (no futurs ciutadans) és essencial per al desenvolupament social, democràtic i fins i tot econòmic del país. Són joves ciutadans que més endavant lideraran el país i no si val tenir-los adormits i amb pudor de naftalina. Si des de l’educació volem volem incidir en totes les dimensions de la persona, no podrem obviar tot el que fa referència a la seva vida, especialment la família i els amics i amigues. No podem concebre l’acció educadora com una acció aïllada, sinó que hem de tenir en compte, d’una banda, totes les dimensions de l’infant i de l’altre tots els agents educatius que intervenen en la seva educació i la seva vida (educació compartida, treball en xarxa, comunitats d’aprenentatge).

Evidentment l’ideal seria poder estimular al màxim totes les dimensions de l’infant (cognitiva, emocional, efectiva, corporal, relacional…) i en una mateixa direcció, amb uns mateixos valors i uns objectius comuns per part de tots els agents educatius. Això és el que busquen les famílies que trien una escola, un esplai,un cau, etc.. els seus valors i ideologia, intenten buscar aquesta coherència.

Els diferents contextos educatius i socialitzadors són interdependents i exerceixen una influència conjunta en l’infant ( de concepció sistèmica). L’infant també té un paper actiu en relació als diferents contextos.Per evitar que l’infant no pari boig, cal una sintonia educativa entre els estils educatius dels diferents agents.

Em refereixo a la transversalitat integral educativa perquè penso que cal aglutinar tots els agents educatius (escola, família, associacionisme educatiu, educació de base comunitària etc…) sota el paraigües d’educació. Sense oblidar en cap cas l’essència juvenil d’alguns col·lectius. Em refereixo també a una educació integral, perquè aquestes accions ens podrien dur a una motivació sistematitzada de la societat, educant joves ciutadans actius, crítics, compromesos, innovadors, transformadors, en definitiva joves inquiets.

Cal treballar decididament cap a la transformació social a través de l’ educació, perquè el país no aguantarà amb el mateix model econòmic, social i democràtic gaires dècades més. Els temps va en contra nostra president !

Jordi Crisol

Dirigent associatiu

Barcelona, 8 de desembre del 2010

Encarem el futur preparats. Noves fonts de finançament ?

dimarts , 30/11/2010

L’associacionisme ha viscut feliç i plàcidament en temps de bonança econòmica. Els convenis i subvencions amb l’administració en temps del Pujolisme i després amb el tripartit han permès créixer i consolidar-nos. I ara què?

L’actual situació socioeconòmica hauria de fer replantejar al sector sobre quines són les seves actuals fonts de finançament i si són viables a llarg termini.Obrir un debat d’aquestes característiques en el si de l’associacionisme educatiu és una qüestió que requerirà d’unes condicions indispensables que vagin lligades a la transversalitat, a la transparència i participació activa de les bases. M’explico:

L’Associacionisme educatiu, des de sempre s’ha caracteritzat per la presència d’una forta base ideològica sovint encarada cap a l’esquerra. L’esquerra social i democràtica. Aquest posicionament ideològic ha marcat molt les estratègies per a la recerca de fonts de finançament. Ara però, la situació econòmica i social del país ens hauria de fer replantejar aquesta postura.

- No podem dependre exclusivament de l’administració ni del color polític que governi un país per tirar endavant la nostra associació - Sinó recordo malament aquestes van ser aproximadament les paraules d’un bon amic que va intervenir en el marc de l’AGO (Assemblea General Ordinària) d’Esplais Catalans per defensar l’obertura d’un procés de debat encarat a definir els criteris de finançament de l’associació. Tenia i té tota la raó.

Des del meu punt de vista ens cal començar obrir aquest debat sense més dilacions. No perquè a curt termini no tinguem garantit el nostre finançament… sinó perquè a llarg termini hem de mirar de mantenir i optimitzar els recursos que tenim malgrat la tendència a decréixer econòmicament.

Jordi Crisol