Entrades amb l'etiqueta ‘consciència’

Energia Voluntària / xarxanet.org

diumenge, 19/12/2010

energia-pila_1.jpg

Aquesta setmana els que hem estat rondant pel 2.0 associatiu a la xarxa, ens hem vist gratament sorpresos per Xarxanet.org Almenys jo. Us posaré en antecedents:

Xarxanet.org que és una xarxa associativa i de voluntariat de Catalunya, un portal d’Internet en llengua catalana posat en marxa el 2003, un projecte impulsat pel Departament de Governació i Administracions Públiques de la Generalitat de Catalunya on les entitats són les protagonistes, han posat en marxat una campanya anomenada Energia voluntària. L’han transmès amb força èxit a la xarxa amb el hashtag1 #energiavoluntaria. Aquesta campanya s’ha emmarcat en un desembre carregat de dies importants per aquest món associatiu i voluntari, com l’acte de commemoració del Dia Internacional del Voluntariat, que aquest any s’ha celebrat el 14 de desembre, i La Marató de TV3, que se celebra avui, 19 de Desembre.

logo-xarxanet.jpg Durant la setmana del 9 a 19 de desembre la pagina www.xarxanet.org ha comptat amb continguts amb l’objectiu de difondre i donar a conèixer projectes de voluntariat, i experiències personals en aquests camps així com també entitats que fan pedagogia des de la voluntat social transformadora.

Han comptat entre d’altres amb la col·laboració d’en Rafa Orellana, que fa més de 15 anys que fa de voluntari a l’Associació de familiars i amics de nens oncològics de Catalunya, lAnton Montsant, que fa voluntariat ambiental en el Projecte Rius, la Clara Blasco, que amb 17 anys fa voluntariat per la llengua i la Tamara Martínez que des de fa 4 anys és monitora d’esplai.

Des d’aquí vull felicitar a la gent de Xarxanet.org per aquesta iniciativa. La campanya ha anat creixent exponencialment gràcies a les xarxes socials.

Des del món del voluntariat cal començar a apostar seriosament per les xarxes socials, són i seran una font de recursos per a la recerca d’actius per tirar endavant les associacions social i econòmicament. No ens podem permetre cometre errors que en algunes situacions ens han deixat en clara desavantatge amb el món empresarial, polític i social del país. Un error seria no incidir en les noves tecnologies de la informació i comunicació. Ens hi juguem el futur.

Un exemple, Xarxanet.org. Felicitats.

Jordi Crisol

Barcelona, 19 de desembre del 2010

1Que és un hashtag? Fes click Aquí

L’esplai; conciència i revolució

dimecres, 24/11/2010

Que pijoprogre que et pot arribar a sonar el títol d’aquest article, la veritat: ni m´hi reconec, però és la millor definició de l’esplai que he sentit durant els meus 7 anys de vida associativa i voluntària des de la majoria d’edat.

Ressalto associativa i voluntària perquè és important, perquè sense aquests dos condicionants se’m fa difícil entendre l’esplai. Quan ets petit i vas a l’esplai els dissabtes a la tarda, no t’interessen aquestes variables, no perquè no siguin importants, sinó perquè del que tens ganes és de passar-t’ho bé i riure amb les companyes i companys del grup, que conjuntament amb aprendre és l’objectiu de l’esplai. Aquest últim no és un objectiu exclusiu per als infants, sinó que ha de tenir una bidireccionalitat.

La bidireccionalitat hauria de ser una qualitat gairebé essencial en tots els centres educatius, no només a l’esplai. A l’esplai, entès com una entitat educativa, associativa i voluntària aquesta bidireccionalitat d’aprenentatge és molt més procliu a existir. Existeix pel simple fet que la implicació dels seus monitors/es i dirigents és única i exclusivament de caràcter voluntari. Una persona que dedica gran part del seu temps a estar amb els infants i transmetre uns valors lligats a la transformació social està decidida i oberta a aprendre dels nens i nenes i no només d’ells, sinó aprendre a dialogar amb l’administració, portar els comptes, decidir la línia pedagògica de l’esplai, a dirigir social i políticament l’entitat, etc etc..

A mi, personalment aquests 7 anys a l’Esplai Xirusplai i de retruc també a la CPFM, al Círcol, a la CAL de Badalona, etc.. m’han servit per a molt; per treure’m temps per estudiar, per aprendre a fer un pressupost, aprendre que és un Projecte Pedagògic, un Projecte Educatiu de Centre i un ideari, a saber que és la vida associativa i quines implicacions porta, així com també a aprendre a entendre les noves ments inquietes que d’aquí a uns anys (no molts) seran el futur associatiu d’una petita casa però important com és l’Esplai Xirusplai. Veureu que la balança personal és molt positiva :)

Gràcies a una decisió presa ràpid i corrents al setembre del 2009 i sense valorar que em comportaria vaig decidir fer el meu últim any com a monitor a un grup de joves entre 12, 13 i 14 anys, amb un noi i una noia més. Gràcies a això aquest estiu he estat de ruta amb ells. Amb aquests nois i noies als quals conec des de que anaven al grup de petits de l’Esplai (6 – 7 anys) he tingut l’oportunitat d’observar per a que serveix l’esplai.

La seva consciència i memòria d’activitats que han anat fent durant els anys i que havíem preparat els monitors/es amb una clara voluntat educativa sobre; els Països Catalans, la revolució sandinista, així com de fites i dates històriques per a la humanitat i la nostre història i dignitat com a poble han donat fruit, se’n recordaven de les activitats. No són llicenciats en història, geografia o humanitats però s’en recorden que una vegada quan eren petits, de colònies amb l’esplai van parlar i reflexionar sobre la cultura i història catalana, occitana, nicaragüense, etc…

Tornant d’una excursió a Esterri d’Àneu en vam parlar, i això em va fer feliç, perquè recordaven nítidament activitats amb grans dosis de cultura i socialment difícils d’aprendre a l’escola.

10 dies després d’haver iniciat la ruta, tornava per carretera revivint els 7 anys de militància associativa com a monitor i dirigent a l’esplai, amb moments durs i moments dolços, però amb el convenciment que aquest estiu havia estat un dels moments més dolços de la meva estada a l’esplai. Acabar aquesta etapa amb un moment tan dolç com aquest no té preu, temptat de seguir un any més però amb la decisió de no fer-ho, per recordar aquest moment sense requeriments ni pedaços.

L’esplai és una revolució personal i col·lectiva a cara descoberta, que a poc a poc i sense presses dóna els seus fruits.

Poder seguir treballant desinteressadament amb els que crec, des d’una àrea política com és la comunicació a l’associació d’Esplais Catalans (ESPLAC) em fa acabar aquest capítol amb més convenciment que mai, perquè seguiré donant tot el que pugui pels esplais laics, progressistes i associatius.

No et limites a contemplar aquestes hores que ara venen, baixa al carrer i participa. No podran res davant d’un poble unit, alegre i combatiu Vicent Andrés Estellés

Jordi Crisol

Ex Monitor de l’Esplai Xirusplai

Vicepresident d’Esplais Catalans, ESPLAC