Entrades amb l'etiqueta ‘educació’

Combatre la injustícia i la pobresa des de l’associacionisme

dijous, 13/03/2014

L’esclat de la crisi i la seva repercussió social ha fet aflorar els darrers anys la pobresa. Fins fa poc una pobresa oculta, que alguns l’amagaven sota un context de creixement econòmic que com veiem no ha estat capaç de pal·liar les desigualtats.

L’impacte de l’austeritat pressupostaria i la desregulació del mercat de treball ha acabat amb l’ascensor social i ens està portant a viure un moment extremadament injust. Un context de desigualtats generalitzades, ja no només econòmiques, sinó entre homes i dones, entre oportunitats  i oportunitats inexistents, entre joves, adults i gent gran, i també desigualtats per raó d’origen.

Aquests darrers anys, l’aposta per fer front a aquesta injustícia s’ha traduït políticament únicament i exclusiva des de posicions i visions benestants coincidint amb majories de govern còmplices dels dictats dels mercats i de les polítiques conservadores. Cosa que inefablement ens ha portat a models caritatius que aprofundeixen encara més en les desigualtats. (més…)

Aturats a l’ascensor social

dilluns, 16/01/2012

El passat 15 de desembrela Fundació Jaume Bofill organitzava unes sessions sobre “quin paper té l’educació en l’ascensor social a Catalunya” al Cercle d’Economia [sic] després de la publicació d’un informe que en feia referència.

Aquest informe constatava que gairebé la meitat dels catalans han pujat gràcies a l’ascensor social. Que en els últims 50 anys, els fills de famílies obreres i pageses han passat a engreixar les classes intermèdies i en alguns casos -15%- han aconseguit formar part de la classe directiva.

L’estudi Educació i mobilitat social a Catalunya dela Fundació JaumeBofill posa en negre sobre blanc el tan esmentat ascensor social català i constata que el 46% de la població s’ha forjat un futur millor que el dels seus pares.

Diu aquest informe també que l’ascensor està espatllat. I és que en ple segle XXI, i després de l’evolució social, política i econòmica del país és ofensiu seguir parlant d”ascensor social”. Parlar d’ascensor social avui em fa remor d’estomac. L’ascensor social va ser conseqüència dels moviments migratoris que va viure Espanya fa anys, de la lluita per la igualtat entre sexes i de l’economia especulativa catalana i espanyola. No més.

La crisi que vivim ha afegit l’adjectiu econòmica a la meritocràcia que alguns ens volien vendre. La meritocràcia ha cedit per enèsima vegada al determinisme social Això ens abocarà de nou a una altra lluita de classes? No ho sé.

Darrerament, alguns polítics ens han volgut vendre de nou i sense mala intensió, projectes per recuperar l’ascensor social del nostre territori; com per exemple el futur Campus universitari Diagonal- Besos de la UPC. Tal i com es detalla el projecte sembla que no hem après res de nou. Tornem a començar la casa per la teulada. Amb un sistema universitari que no garantirà (si es que ho garanteix ara) la igualtat d’oportunitats en l’accés als estudis superior. Per fer aquestes afirmacions em remeto al Pla Bolonya i l’increment de les taxes universitàries. Seran de nou, els fills i filles dels més adinerats qui podran utilitzar aquest Campus, perpetuant així una societat de classes.

El repte ara mateix passa per deixar de parlar sobre l’ascensor social i treballar perla Transformació Social, on precisament l’educació (formal i no formal) hi té un pes important. L’escola, les associacions i entitats educatives i l’entorn familiar són les claus a impulsar, no mesures que perpetuen les desigualtats.

Jordi Crisol

Des de l’associacionisme educatiu català

Els nens de Can Cots

diumenge, 20/03/2011

Captura de pantalla 2011-03-20 a las 4.01.45 p.m..png

Aquest és el títol d’una pel·lícula. Una pel·lícula que té com a protagonistes nens i nenes d’un esplai. Sense veure-la, perquè dissabte durant la presentació tenia un compromís inaludible, puc dir que d’entrada és un projecte interessant. Fa gairebé 5 anys, quan al 2006 vaig fer el curs de Directors al Mas Pujolar, a Viladrau; vaig conèixer en Jairo i la Judit, dos monitors del Clupi. L’esplai del qual ha estat idea la pel·lícula. Una molt bona iniciativa del Clupi !

Parlo d’en Jairo i la Judit perquè va ser allà, al Mas Pujolar quan em van sorprendre. Em van sorprendre de com entenien i feien de la participació infantil l’eix central de la seva tasca educativa a l’esplai. Perquè veieu del que parlo, us adjunto el trailer i la sinopsis de la pel·licula.

[youtube laa8vuwghZg]

Un grup de nens i nenes d’un esplai passa les seves colònies en una vella masia, anomenada Can Cots, que l’esplai té llogada des de fa anys. Els nens hi han anat des de sempre i li tenen molt d’afecte, sembla que l’hagin de tenir per sempre… Però un bon dia la propietària de la masia els avisa que, sentint-ho molt, deixarà de llogar-los la casa, ja que vol convertir-la en un càmping. Els nens reben la notícia amb tristesa i impotència. Com pot ser que els deixin sense casa seva? Però un dels grups de nens no ho acceptarà tan fàcilment i decidirà lluitar, fins al final i més enllà si cal, per canviar la situació. Amb l’ajut dels altres grups, començarà tota una estratègia perquè, sigui com sigui, aquella casa segueixi sent per les seves colònies. I s’embarcaran en una aventura en la qual les coses ja no deixaran de complicar-se. Els nens posaran en pràctica tota la seva capacitat d’imaginació, de creació i de realització de tot allò que es proposen. No hi ha frens ni traves que valguin quan un nen està convençut i es posa mans a la feina. Encara que sigui sense el suport de ningú. En ocasions es desesperaran davant les adversitats i s’ompliran de desànim, però continuaran endavant ajudant-se els uns als altres. I quan les coses vagin mal dades i optin per deixar-ho córrer, sempre hi haurà algú que torni a carregar-los d’esperança. Què és capaç de fer un nen que descobreix tot el poder que mai li ha dit ningú que té? Què és capaç de fer un nen que creu en sí mateix i té clar el que vol? Però… Què és capaç de fer un nen en un món governat per adults que no el creuen prou capaç

 

Per una educació transversal i integral, o com cridar l’atenció del futur president

dijous, 9/12/2010

educacio.png

Hauria pogut ser carta oberta al futur President de Catalunya, el senyor Artur Mas. Treballaré però com ho he fet fins ara a l’esplai; poc a poc i bona lletra. Però si, amb convicció, això és una carta oberta al futur flamant president de la Generalitat de Catalunya.

No vull que aquest article sigui un seguit de demandes de màximes perquè el país no està per orgues. Però si m’agradaria que acabés arribant a mans d’Artur Mas una única qüestió. Em titllaran de simplista o de poca ambició socialdemòcrata, però estaré content si una sola reivindicació és escoltada i estudiada pel futur govern.

Els que em coneixen saben de les meves posicions rupturistes respecte a la posició de subordinació que viu el nostre país dins d’un estat com l’espanyol i que malgrat que molts dirigents polítics s’entestin a forçar un encaix del nostre país amb el país veí amb paraules imaginàries com federalisme, autonomisme etc… no ens els hem de creure. Més que res perquè després de 30 anys de Regne d’Espanya, de constitució i retallades a lleis aprovades per la ciutadania no té sentit parlar d’un nivell gestió i organització estatal que no sigui la independència. En una última enquesta, un 60% dels espanyols votaria a favor d’una reforma constitucional, però per retallar l’estat de les autonomies. Queda tot dit em sembla.

Mentrestant desmuntem tot aquest malentès que es diu Regne d’Espanya cal gestionar i aixecar el país. I que millor que apostar per unes polítiques i accions educatives transversals i integrals.

Futur president, la proposta és clara i crec que va en la direcció de consens. Cal treballar per una societat més justa, més activa, més autònoma i participativa. Al meu entendre, caldrà una conselleria d’educació que aposti per unes polítiques i accions educatives transversals i integrals. M’explicaré.

L’Educació dels joves ciutadans (no futurs ciutadans) és essencial per al desenvolupament social, democràtic i fins i tot econòmic del país. Són joves ciutadans que més endavant lideraran el país i no si val tenir-los adormits i amb pudor de naftalina. Si des de l’educació volem volem incidir en totes les dimensions de la persona, no podrem obviar tot el que fa referència a la seva vida, especialment la família i els amics i amigues. No podem concebre l’acció educadora com una acció aïllada, sinó que hem de tenir en compte, d’una banda, totes les dimensions de l’infant i de l’altre tots els agents educatius que intervenen en la seva educació i la seva vida (educació compartida, treball en xarxa, comunitats d’aprenentatge).

Evidentment l’ideal seria poder estimular al màxim totes les dimensions de l’infant (cognitiva, emocional, efectiva, corporal, relacional…) i en una mateixa direcció, amb uns mateixos valors i uns objectius comuns per part de tots els agents educatius. Això és el que busquen les famílies que trien una escola, un esplai,un cau, etc.. els seus valors i ideologia, intenten buscar aquesta coherència.

Els diferents contextos educatius i socialitzadors són interdependents i exerceixen una influència conjunta en l’infant ( de concepció sistèmica). L’infant també té un paper actiu en relació als diferents contextos.Per evitar que l’infant no pari boig, cal una sintonia educativa entre els estils educatius dels diferents agents.

Em refereixo a la transversalitat integral educativa perquè penso que cal aglutinar tots els agents educatius (escola, família, associacionisme educatiu, educació de base comunitària etc…) sota el paraigües d’educació. Sense oblidar en cap cas l’essència juvenil d’alguns col·lectius. Em refereixo també a una educació integral, perquè aquestes accions ens podrien dur a una motivació sistematitzada de la societat, educant joves ciutadans actius, crítics, compromesos, innovadors, transformadors, en definitiva joves inquiets.

Cal treballar decididament cap a la transformació social a través de l’ educació, perquè el país no aguantarà amb el mateix model econòmic, social i democràtic gaires dècades més. Els temps va en contra nostra president !

Jordi Crisol

Dirigent associatiu

Barcelona, 8 de desembre del 2010