Entrades amb l'etiqueta ‘eleccions 2010’

Per una educació transversal i integral, o com cridar l’atenció del futur president

dijous, 9/12/2010

educacio.png

Hauria pogut ser carta oberta al futur President de Catalunya, el senyor Artur Mas. Treballaré però com ho he fet fins ara a l’esplai; poc a poc i bona lletra. Però si, amb convicció, això és una carta oberta al futur flamant president de la Generalitat de Catalunya.

No vull que aquest article sigui un seguit de demandes de màximes perquè el país no està per orgues. Però si m’agradaria que acabés arribant a mans d’Artur Mas una única qüestió. Em titllaran de simplista o de poca ambició socialdemòcrata, però estaré content si una sola reivindicació és escoltada i estudiada pel futur govern.

Els que em coneixen saben de les meves posicions rupturistes respecte a la posició de subordinació que viu el nostre país dins d’un estat com l’espanyol i que malgrat que molts dirigents polítics s’entestin a forçar un encaix del nostre país amb el país veí amb paraules imaginàries com federalisme, autonomisme etc… no ens els hem de creure. Més que res perquè després de 30 anys de Regne d’Espanya, de constitució i retallades a lleis aprovades per la ciutadania no té sentit parlar d’un nivell gestió i organització estatal que no sigui la independència. En una última enquesta, un 60% dels espanyols votaria a favor d’una reforma constitucional, però per retallar l’estat de les autonomies. Queda tot dit em sembla.

Mentrestant desmuntem tot aquest malentès que es diu Regne d’Espanya cal gestionar i aixecar el país. I que millor que apostar per unes polítiques i accions educatives transversals i integrals.

Futur president, la proposta és clara i crec que va en la direcció de consens. Cal treballar per una societat més justa, més activa, més autònoma i participativa. Al meu entendre, caldrà una conselleria d’educació que aposti per unes polítiques i accions educatives transversals i integrals. M’explicaré.

L’Educació dels joves ciutadans (no futurs ciutadans) és essencial per al desenvolupament social, democràtic i fins i tot econòmic del país. Són joves ciutadans que més endavant lideraran el país i no si val tenir-los adormits i amb pudor de naftalina. Si des de l’educació volem volem incidir en totes les dimensions de la persona, no podrem obviar tot el que fa referència a la seva vida, especialment la família i els amics i amigues. No podem concebre l’acció educadora com una acció aïllada, sinó que hem de tenir en compte, d’una banda, totes les dimensions de l’infant i de l’altre tots els agents educatius que intervenen en la seva educació i la seva vida (educació compartida, treball en xarxa, comunitats d’aprenentatge).

Evidentment l’ideal seria poder estimular al màxim totes les dimensions de l’infant (cognitiva, emocional, efectiva, corporal, relacional…) i en una mateixa direcció, amb uns mateixos valors i uns objectius comuns per part de tots els agents educatius. Això és el que busquen les famílies que trien una escola, un esplai,un cau, etc.. els seus valors i ideologia, intenten buscar aquesta coherència.

Els diferents contextos educatius i socialitzadors són interdependents i exerceixen una influència conjunta en l’infant ( de concepció sistèmica). L’infant també té un paper actiu en relació als diferents contextos.Per evitar que l’infant no pari boig, cal una sintonia educativa entre els estils educatius dels diferents agents.

Em refereixo a la transversalitat integral educativa perquè penso que cal aglutinar tots els agents educatius (escola, família, associacionisme educatiu, educació de base comunitària etc…) sota el paraigües d’educació. Sense oblidar en cap cas l’essència juvenil d’alguns col·lectius. Em refereixo també a una educació integral, perquè aquestes accions ens podrien dur a una motivació sistematitzada de la societat, educant joves ciutadans actius, crítics, compromesos, innovadors, transformadors, en definitiva joves inquiets.

Cal treballar decididament cap a la transformació social a través de l’ educació, perquè el país no aguantarà amb el mateix model econòmic, social i democràtic gaires dècades més. Els temps va en contra nostra president !

Jordi Crisol

Dirigent associatiu

Barcelona, 8 de desembre del 2010

El 28N, l’associacionisme educatiu també decideix

diumenge, 28/11/2010

Esplais Catalans i Minyons Escoltes i Guies de Catalunya celebren aquest cap de setmana les seves Assemblees Generals Ordinàries a Manresa i Torelló respectivament, que coincideixen amb les eleccions al Parlament de Catalunya.

Algun de vostès pensarà… que agosarat aquest noi ! Començar un blog i escriure sobre l’associacionisme educatiu al nostre país avui, ara, el dia en que el país es juga el seu futur a les urnes. La lectura cal fer-la amb més profunditat. Part de l’associacionisme educatiu del país avui també decideix les seves línies de treball i en el cas d’Esplais Catalans part de la seva direcció nacional.

Que associacions juvenils d’educació que engloben joves i infants i que tenen una vertebració territorial real centralitzin el debat i ratifiquin els seus plans de treball per al proper curs 2010 – 2011 més enllà de la capital del país és una demostració del pes real que tenen. I que ho facin el 28 de novembre encara més. M’explicaré.

La convicció d’idees i de gestió que transmeten aquestes associacions dirigides per part del jovent del país es contraposen amb els informes i enquestes que publiquen sovint mitjans i administracions sobre el desencant i la desmobilització social del jovent a casa nostra. És veritat però, que els jovent associat som minoria. Enquestes i estudis ressalten allò que realment passa, la no mobilització social del jovent. El negativisme imposat als nostres temps fa caure en el destacar tot allò negatiu o que no fa bé a la societat, és aquí el problema. El jovent associat, més enllà dels moviments d’associacionisme educatiu guanyaria en conviccions, discurs i masses si aquests informes i enquestes tinguessin entre d’altres objectius remarcar la bona tasca de part del jovent. Entitats i associacions juvenils podrien intentar combatre la desmobilització i la estigmatització dels i les joves des d’un punt de partida, si més no, més favorable.

Parlar d’associacionisme educatiu i altres plataformes juvenils avui, té més sentit que mai. El nou parlament i govern que es configurarà a partir del que passi avui ha tenir en compte la funció d’agitació i mobilització social que poden tenir aquestes entitats, associacions i plataformes en el col·lectiu jove. Si volen incrementar la militància associativa entre el jovent, i per extensió l’alta desafecció política d’aquest col·lectiu, aquesta és una bona via.

Avui, ARA, part de jovent associat decideix també el seu futur com a col·lectiu i com a país.

Jordi Crisol

Vicepresident d’Esplais Catalans, Esplac

Manresa, 28 de Novembre del 2010