Entrades amb l'etiqueta ‘omnium’

Associacions, entitats i política

dissabte, 4/12/2010

puzzle.jpg

Trepitjar terrenys polítics per obtenir quota de poder als mitjans o institucions pot significar la mort d’un o més projectes d’una entitat. Moltes entitats han estat dedicant esforços en estratègies de comunicació i captació de fons públics basades en criteris polítics partidistes. Des del meu punt de vista personal, és un error que pot marcar i comprometre el futur de l’entitat depenent de qui governi. Més enllà del govern de torn o de la política que s’adopti hi ha comunicació, mitjans i idees per transmetre.

És important comptar amb la resta d’entitats i societat civil del país per emprendre un projecte d’una gran envergadura. Un exemple molt clar han estat les consultes per la independència de Catalunya.

La presència als mitjans de comunicació tradicionals no s’aconsegueix íntegrament mitjançant els contactes polítics. El treball amb xarxa amb altres entitats semblants (en estructura i grandària) facilita un espai, així com també un treball constant amb delegats dels mitjans.

Els lobbys esquerranosos que durant aquests 7 últims anys s’han generat amb el governs de Maragall i Montilla estan a l’expectativa del que passa amb la nova constitució del govern que liderarà Artur Mas. Moltes d’aquestes entitats i associacions han generat aquests últims anys discursos progressistes que conjuntament amb el rumb de les polítiques socials i de subvencions (tristament) els ha afavorit el seu creixement. Probablement aquestes constants posades en escena de discurs polític i social (des del meu punt de vista molt necessàries) ara els passarà factura sinó saben vehicular les seves demandes amb un govern que quan parlem de tradicions serà conservador, que quan parlem de polítiques socials serà progressista però poc socialdemòcrata i que quan parlem d’economia serà marcadament liberal.

A les entitats i associacions ens caldria saber mantenir les distàncies amb els partits polítics. Nascuda en ple franquisme l’any 1961 i estimada per els governs de Pujol, Maragall i Montilla; Omnium Cultural, se n’ha sortit.

Jordi Crisol