Entrades amb l'etiqueta ‘política’

Per una educació transversal i integral, o com cridar l’atenció del futur president

dijous, 9/12/2010

educacio.png

Hauria pogut ser carta oberta al futur President de Catalunya, el senyor Artur Mas. Treballaré però com ho he fet fins ara a l’esplai; poc a poc i bona lletra. Però si, amb convicció, això és una carta oberta al futur flamant president de la Generalitat de Catalunya.

No vull que aquest article sigui un seguit de demandes de màximes perquè el país no està per orgues. Però si m’agradaria que acabés arribant a mans d’Artur Mas una única qüestió. Em titllaran de simplista o de poca ambició socialdemòcrata, però estaré content si una sola reivindicació és escoltada i estudiada pel futur govern.

Els que em coneixen saben de les meves posicions rupturistes respecte a la posició de subordinació que viu el nostre país dins d’un estat com l’espanyol i que malgrat que molts dirigents polítics s’entestin a forçar un encaix del nostre país amb el país veí amb paraules imaginàries com federalisme, autonomisme etc… no ens els hem de creure. Més que res perquè després de 30 anys de Regne d’Espanya, de constitució i retallades a lleis aprovades per la ciutadania no té sentit parlar d’un nivell gestió i organització estatal que no sigui la independència. En una última enquesta, un 60% dels espanyols votaria a favor d’una reforma constitucional, però per retallar l’estat de les autonomies. Queda tot dit em sembla.

Mentrestant desmuntem tot aquest malentès que es diu Regne d’Espanya cal gestionar i aixecar el país. I que millor que apostar per unes polítiques i accions educatives transversals i integrals.

Futur president, la proposta és clara i crec que va en la direcció de consens. Cal treballar per una societat més justa, més activa, més autònoma i participativa. Al meu entendre, caldrà una conselleria d’educació que aposti per unes polítiques i accions educatives transversals i integrals. M’explicaré.

L’Educació dels joves ciutadans (no futurs ciutadans) és essencial per al desenvolupament social, democràtic i fins i tot econòmic del país. Són joves ciutadans que més endavant lideraran el país i no si val tenir-los adormits i amb pudor de naftalina. Si des de l’educació volem volem incidir en totes les dimensions de la persona, no podrem obviar tot el que fa referència a la seva vida, especialment la família i els amics i amigues. No podem concebre l’acció educadora com una acció aïllada, sinó que hem de tenir en compte, d’una banda, totes les dimensions de l’infant i de l’altre tots els agents educatius que intervenen en la seva educació i la seva vida (educació compartida, treball en xarxa, comunitats d’aprenentatge).

Evidentment l’ideal seria poder estimular al màxim totes les dimensions de l’infant (cognitiva, emocional, efectiva, corporal, relacional…) i en una mateixa direcció, amb uns mateixos valors i uns objectius comuns per part de tots els agents educatius. Això és el que busquen les famílies que trien una escola, un esplai,un cau, etc.. els seus valors i ideologia, intenten buscar aquesta coherència.

Els diferents contextos educatius i socialitzadors són interdependents i exerceixen una influència conjunta en l’infant ( de concepció sistèmica). L’infant també té un paper actiu en relació als diferents contextos.Per evitar que l’infant no pari boig, cal una sintonia educativa entre els estils educatius dels diferents agents.

Em refereixo a la transversalitat integral educativa perquè penso que cal aglutinar tots els agents educatius (escola, família, associacionisme educatiu, educació de base comunitària etc…) sota el paraigües d’educació. Sense oblidar en cap cas l’essència juvenil d’alguns col·lectius. Em refereixo també a una educació integral, perquè aquestes accions ens podrien dur a una motivació sistematitzada de la societat, educant joves ciutadans actius, crítics, compromesos, innovadors, transformadors, en definitiva joves inquiets.

Cal treballar decididament cap a la transformació social a través de l’ educació, perquè el país no aguantarà amb el mateix model econòmic, social i democràtic gaires dècades més. Els temps va en contra nostra president !

Jordi Crisol

Dirigent associatiu

Barcelona, 8 de desembre del 2010

Associacions, entitats i política

dissabte, 4/12/2010

puzzle.jpg

Trepitjar terrenys polítics per obtenir quota de poder als mitjans o institucions pot significar la mort d’un o més projectes d’una entitat. Moltes entitats han estat dedicant esforços en estratègies de comunicació i captació de fons públics basades en criteris polítics partidistes. Des del meu punt de vista personal, és un error que pot marcar i comprometre el futur de l’entitat depenent de qui governi. Més enllà del govern de torn o de la política que s’adopti hi ha comunicació, mitjans i idees per transmetre.

És important comptar amb la resta d’entitats i societat civil del país per emprendre un projecte d’una gran envergadura. Un exemple molt clar han estat les consultes per la independència de Catalunya.

La presència als mitjans de comunicació tradicionals no s’aconsegueix íntegrament mitjançant els contactes polítics. El treball amb xarxa amb altres entitats semblants (en estructura i grandària) facilita un espai, així com també un treball constant amb delegats dels mitjans.

Els lobbys esquerranosos que durant aquests 7 últims anys s’han generat amb el governs de Maragall i Montilla estan a l’expectativa del que passa amb la nova constitució del govern que liderarà Artur Mas. Moltes d’aquestes entitats i associacions han generat aquests últims anys discursos progressistes que conjuntament amb el rumb de les polítiques socials i de subvencions (tristament) els ha afavorit el seu creixement. Probablement aquestes constants posades en escena de discurs polític i social (des del meu punt de vista molt necessàries) ara els passarà factura sinó saben vehicular les seves demandes amb un govern que quan parlem de tradicions serà conservador, que quan parlem de polítiques socials serà progressista però poc socialdemòcrata i que quan parlem d’economia serà marcadament liberal.

A les entitats i associacions ens caldria saber mantenir les distàncies amb els partits polítics. Nascuda en ple franquisme l’any 1961 i estimada per els governs de Pujol, Maragall i Montilla; Omnium Cultural, se n’ha sortit.

Jordi Crisol