Entrades amb l'etiqueta ‘subvencions públiques’

“Hem d’empresalitzar el sector de l’economia social, perquè apliquin un criteri d’eficiència” #fail

dissabte, 9/04/2011

Tijeras-nhg.jpg

Se sent parlar molt de voluntariat com un actiu que podria ajudar a la capacitació i empleablitat del jovent català per a la recerca de feina. Així ho diu i queden recollides les paraules de Lluc Martí en aquesta notícia de Xarxanet. Celebro que el director de l’Oficina Internacional de Voluntariat Juvenil – IAVE Youth Office ho digui. S’hi sumen emprenedors en aquestes afirmacions. S’hi sumen dient que l’acció social voluntària és un sector que fa de Catalunya un país ric, social, cultural i econòmicament. L’Esadisme del país és un dels principals garants també d’aquests postulats. Esade’s que també dirigeixen grans Fundacions privades sense ànim de lucre. Quines grans contradiccions, grans garants del capital dirigint fundacions sense ànim de lucre. Bé, deixem-ho que no anava per aquí la cosa.

Demanar l’homologació del voluntariat associatiu és una reivindicació que no és la primera vegada que es fa. Aquesta reivindicació des del meu punt de vista hauria de contemplar que garanteixin la continuïtat digne del moviment associatiu i voluntari que treballa per una societat més igualitària, justa i fraternal.

Les retallades econòmiques però, poden afectar de ple a aquest col·lectiu. Dimecres feia cent dies de l’arribada al govern de Convergència i Unió amb Artur Mas al capdavant, i amb l’eslògan La feina d’ara és el nostre futur el President de la Generalitat de Catalunya feia balanç d’aquests primers dies. Cent dies marcats per la contenció pressupostària d’un govern liberal i democristià. De moment la contenció ha arribat amb força a sanitat i a educació (que ara s’entesten en dir-li ensenyament).Les prediccions de que el govern s’ha aferrat a l’empresa i a la retallada social s’he m’ha acabat fent evident després d’escoltar la retòrica demagoga del President durant tota l’entrevista amb Mònica Terribas a TV3.

És constant i em preocupa molt l’apoderament empresarial d’aquest govern. Un govern amb una agenda que la marca el consell assessor econòmic i el lobby catòlic i econòmic d’Unió Democràtica. A tot això que fins ara he explicat cal sumar les desafortunades paraules del Conseller d’Empresa i Ocupació, F. Xavier Mena on en un Fòrum de la Fundació Pere Tarrés va dir literalment que “hem d’empresalitzar el sector de l’economia social, perquè apliquin un criteri d’eficiència”. Aquesta només és una de les perles que va deixar anar aquest senyor, a #forumperetarres les trobareu totes. Unes declaracions que ajudaran a justificar les severes retallades que patirà el tercer sector social de Catalunya.

Sembla ser que aquesta setmana s’estendran les reivindicacions als centres sanitaris, convoquen la mobilització de les bates blanques. Serà la punta de llança d’una mobilització col·lectiva en contra les retallades

Jordi Crisol


Associacions, entitats i política

dissabte, 4/12/2010

puzzle.jpg

Trepitjar terrenys polítics per obtenir quota de poder als mitjans o institucions pot significar la mort d’un o més projectes d’una entitat. Moltes entitats han estat dedicant esforços en estratègies de comunicació i captació de fons públics basades en criteris polítics partidistes. Des del meu punt de vista personal, és un error que pot marcar i comprometre el futur de l’entitat depenent de qui governi. Més enllà del govern de torn o de la política que s’adopti hi ha comunicació, mitjans i idees per transmetre.

És important comptar amb la resta d’entitats i societat civil del país per emprendre un projecte d’una gran envergadura. Un exemple molt clar han estat les consultes per la independència de Catalunya.

La presència als mitjans de comunicació tradicionals no s’aconsegueix íntegrament mitjançant els contactes polítics. El treball amb xarxa amb altres entitats semblants (en estructura i grandària) facilita un espai, així com també un treball constant amb delegats dels mitjans.

Els lobbys esquerranosos que durant aquests 7 últims anys s’han generat amb el governs de Maragall i Montilla estan a l’expectativa del que passa amb la nova constitució del govern que liderarà Artur Mas. Moltes d’aquestes entitats i associacions han generat aquests últims anys discursos progressistes que conjuntament amb el rumb de les polítiques socials i de subvencions (tristament) els ha afavorit el seu creixement. Probablement aquestes constants posades en escena de discurs polític i social (des del meu punt de vista molt necessàries) ara els passarà factura sinó saben vehicular les seves demandes amb un govern que quan parlem de tradicions serà conservador, que quan parlem de polítiques socials serà progressista però poc socialdemòcrata i que quan parlem d’economia serà marcadament liberal.

A les entitats i associacions ens caldria saber mantenir les distàncies amb els partits polítics. Nascuda en ple franquisme l’any 1961 i estimada per els governs de Pujol, Maragall i Montilla; Omnium Cultural, se n’ha sortit.

Jordi Crisol


Encarem el futur preparats. Noves fonts de finançament ?

dimarts , 30/11/2010

L’associacionisme ha viscut feliç i plàcidament en temps de bonança econòmica. Els convenis i subvencions amb l’administració en temps del Pujolisme i després amb el tripartit han permès créixer i consolidar-nos. I ara què?

L’actual situació socioeconòmica hauria de fer replantejar al sector sobre quines són les seves actuals fonts de finançament i si són viables a llarg termini.Obrir un debat d’aquestes característiques en el si de l’associacionisme educatiu és una qüestió que requerirà d’unes condicions indispensables que vagin lligades a la transversalitat, a la transparència i participació activa de les bases. M’explico:

L’Associacionisme educatiu, des de sempre s’ha caracteritzat per la presència d’una forta base ideològica sovint encarada cap a l’esquerra. L’esquerra social i democràtica. Aquest posicionament ideològic ha marcat molt les estratègies per a la recerca de fonts de finançament. Ara però, la situació econòmica i social del país ens hauria de fer replantejar aquesta postura.

- No podem dependre exclusivament de l’administració ni del color polític que governi un país per tirar endavant la nostra associació - Sinó recordo malament aquestes van ser aproximadament les paraules d’un bon amic que va intervenir en el marc de l’AGO (Assemblea General Ordinària) d’Esplais Catalans per defensar l’obertura d’un procés de debat encarat a definir els criteris de finançament de l’associació. Tenia i té tota la raó.

Des del meu punt de vista ens cal començar obrir aquest debat sense més dilacions. No perquè a curt termini no tinguem garantit el nostre finançament… sinó perquè a llarg termini hem de mirar de mantenir i optimitzar els recursos que tenim malgrat la tendència a decréixer econòmicament.

Jordi Crisol