Quo Vadis PSC?

dissabte, 10/12/2011

N’hi ha que segueixen la meva “socialdemocratització i correcció política” de ben a prop gracies a la meva vida associativa a Esplac.

Després de llegir aquest article més d’un se sentirà convençut de que en tenen un més a prop, però no s’enganyin amics, a vegades la confiança et fa sentir més a prop del que realment s’està.

Sempre he seguit estretament els debats interns de la història del PSC, els canvis generacionals de líders i direccions. Ni perquè militi ni perquè hi simpatitzi, sinó perquè a casa hi ha hagut vocació política socialista. Des de Pallach a Maragall. Són debats i moments que m’apassionen, sobretot si de tan en tan ho banyo amb un dinar amb en Fabian, que malgrat no som de la mateixa corda partidista, quan parlem de política ens entenem.

Avui és dissabte i com de costum he obert la meva carpeta de política i de blogs al Google Reader, cosa que cada vegada faig  amb més tensió i he arribat al laboratori d’idees del sector Obiolista del PSC, la web de Nou Cicle. Sempre és interessant passejar-s’hi, i perdre mig matí llegint i rellegint idees, reflexions i d’altres bajanades des del l’únic espai tranquil sobre catalanisme i progrés.

L’allau de notícies que inunden la web de Nou Cicle es pròpia d’uns temps pre congressuals on hi jugaran un paper prou important. Del que he vist i llegit  avui m’han entrat ganes d’escriure i divagar, aquí em teniu. Qui m’ha obert la gana de lletres i tecles ha estat Joan Ignasi Elena, amb la carta oberta que ha enviat a la resta de candidats i el vídeo que surt en portada, que a continuació us l’adjunto.

[youtube DfdcK1uBNXA]

Sembla doncs que als socialistes catalans, se’ls acumula encara més la feina; Reformar Espanya i reformar el propi partit, el PSC i el PSOE. Els diferents candidats que podrien presentar-se a primer secretari demanen reflexió, noves idees, nous noms i persones. És preocupant però que només Joan Ignasi Elena i Àngel Ros defensin una obertura de mires sense precedents. Els altres, més fusta corcada. Des del meu punt de vista, és gairebé indispensable, que Elena i Ros uneixin les seves forces, perquè l’aparell del partit, ha pres partit per Navarro, candidat oficialista de l’actual direcció.

Una unió entre Ros i Elena significaria una onada d’il·lusió entre la socialdemocràcia catalana. Una mala notícia per ERC, sens dubte.

Perquè el PSC recuperi la credibilitat els proposa sis punts:

  1. Abandonar l’espai progressista del centre dreta català. Ja hi ha CDC per això.
  2. Fer i defensar polítiques d’esquerres. Cal que assumeixin el discurs i la paraula esquerra.
  3. Treballar seriosament el relleu entre els seus dirigents i espais de participació. La reforma es la base de la política  socialdemòcrata. I és aquí, als processos de reforma on falla el relleu.
  4. Renovin les agrupacions locals. Empoderar les agrupacions locals.
  5. Deixar d’utilitzar el poder com a menjadora i utilitzar-lo per a la Transformació Social.
  6. Trencar amb el PSOE

Jo amb fraternalitat, però amb independència!

 

Jordi Crisol

L’internacionalisme, més enllà de la quotidianitat

dissabte, 16/07/2011

a l'esplai ens agrada volar.png

 

Per il·lustrar aquest post agafo prestat un dels símbols que representa l’internacionalisme a la meva casa.

A l’esplai ens agrada volar.

 

L’estiu és sinònim de vacances per als joves del país. És sinònim de descans, recarregar empenta i de preparació del proper curs per als mestres de les escoles el país. Per aquest col·lectiu no deixen de ser un parell de mesos de reflexió i de repàs del que s’ha fet i del que queda per fer. Que tot està per fer i tot es possible.

Per monitors/es d’esplais i caps d’agrupaments de caus és un moment molt especial, l’estiu es sinònim de d’activitat, sinònim de passar-se dies fora amb els infants que durant tot el curs han participat i fet possible un munt d’activitats als carrers dels nostres pobles, viles i ciutats, aprenent jugant, descobrint que el món el tenim a les nostres mans i que podem posar el nostre gra de sorra per millorar-lo. Per aquest col·lectiu l’estiu es transforma en una prova de foc de tot allò que han construït i mantingut durant l’any. Esplais i caus marxen de la ciutat per anar a conviure amb la natura, muntanya o a conèixer altres alternatives educatives arreu d’Europa.

Read the rest of this entry »

Carta enviada al director del Diari Ara

dijous, 23/06/2011

a l'esplai som voluntaris.png

Benvolgut Carles,

Primer de tot, moltes gràcies per contestar el missatge a Twitter sobre la crítica a l’article que sortia ahir al diari Ara.

M’agradaria però, si em permets, donar-te les raons de perquè he fet públic també el meu desacord amb l’article de la pàgina 42 i 43 del diari d’ahir (dimecres 22), així com amb  d’altres que han aparegut al Diari Ara anteriorment. La meva crítica, i la de la entitat que tinc el gust de representar, Esplais Catalans (Esplac), gira al voltant del tractament homogeni que els mitjans de comunicació estan donant a l’educació en el lleure del nostre país.

L’error dels mitjans, i segurament perquè nosaltres tampoc ens hem sabut explicar prou bé, rau en: associar i barrejar els termes esplais i caus amb la prestació de serveis de lleure per part d’altres empreses o fundacions.

En aquest cas, Minyons Escoltes i Guies de Catalunya (MEG), Escoltes Catalans (EC), Acció Escolta (AE) i Esplais Catalans (Esplac) compartim el treball per una transformació social des del voluntariat, cosa que en altres federacions i fundacions no passa.

Read the rest of this entry »

El moviment #15M i el dret a l’autodeterminació

dimecres, 1/06/2011

15M.png

Aquests dies, després de que el Moviment 15M assentés totes les acampades arreu del territori espanyol, incloent ciutats d’arreu dels Països Catalans, ha sortit a la llum en aquestes trobades espontànies de persones el fet o no de que aquest moviment reconeixes el dret a l’Autodeterminació.

No em deixa de sorprendre que a hores d’ara, avui, en ple segle XXI, una societat que surt al carrer per reclamar una democràcia real a les institucions i al carrer es plantegi el fet d’haver d’aprovar o no el Dret a l’Autodeterminació. El dret a l’autodeterminació reconeix el dret de l’individu a definir lliurement el seu estatus dins la societat i al món. Reconeix per extensió també el dret a l’autodeterminació d’un col·lectiu de persones. A que un col·lectiu, pugui esdevenir lliurement el que pensa, fa i diu.

La carta de les Nacions Unides recull que: “Tots els pobles tenen dret a l’autodeterminació. En virtut d’aquest dret determinen lliurement el seu estatut polític i procuren també pel seu desenvolupament, econòmic, social i cultural”.

Aquest dret que s’està intentant debatre en les diferents assembles que generen les acampades no vas més enllà del que s’està reclamant. Al meu entendre, el moviment del 15M  demana que el ciutadà pugui decidir i influir directament sobre el seu propi desenvolupament social, polític, cultural i econòmic. Que res d’això depengui única i exclusivament d’uns quants.

De manera implícita doncs, s’està demanant que els ciutadans puguin decidir el seu futur, com a persones, com a col·lectiu i com a poble. Per tant, per mi, el debat no és si aprovem o no el dret a l’autodeterminació, el debat hauria de ser que entenem com a col·lectiu i com a poble.

Avui en parlàvem en una sobretaula improvisada després d’una reunió d’Esplac amb alguns dels presents. La consigna d’algun de nosaltres era clara; aquest debat és susceptible de ser manipulat per persones que confonen el dret a l’autodeterminació amb la independència. I aquí, en l’estat en que vivim, per desgràcia n’hi ha molts, tant al carrer com al parlament.La tradició monàrquica i a voltes absolutistes de l’estat espanyol porta anys enverinant a la societat amb aquest discurs.  Cal considerar la independència com un procés que s’inicia en cas d’exercir part (no tot) del dret a la autodeterminació i obtenir una majoria amplia en sentit positiu.

La reacció que a provocat tan dins com fora de les assembles l’inici del debat sobre el dret a l’autodeterminació ens demostra que malgrat la nostra tradició associativa i democràtica de país, cal continuar picant molta pedra.

Que la democràcia quedi al descobert.

 

“Hem d’empresalitzar el sector de l’economia social, perquè apliquin un criteri d’eficiència” #fail

dissabte, 9/04/2011

Tijeras-nhg.jpg

Se sent parlar molt de voluntariat com un actiu que podria ajudar a la capacitació i empleablitat del jovent català per a la recerca de feina. Així ho diu i queden recollides les paraules de Lluc Martí en aquesta notícia de Xarxanet. Celebro que el director de l’Oficina Internacional de Voluntariat Juvenil – IAVE Youth Office ho digui. S’hi sumen emprenedors en aquestes afirmacions. S’hi sumen dient que l’acció social voluntària és un sector que fa de Catalunya un país ric, social, cultural i econòmicament. L’Esadisme del país és un dels principals garants també d’aquests postulats. Esade’s que també dirigeixen grans Fundacions privades sense ànim de lucre. Quines grans contradiccions, grans garants del capital dirigint fundacions sense ànim de lucre. Bé, deixem-ho que no anava per aquí la cosa.

Demanar l’homologació del voluntariat associatiu és una reivindicació que no és la primera vegada que es fa. Aquesta reivindicació des del meu punt de vista hauria de contemplar que garanteixin la continuïtat digne del moviment associatiu i voluntari que treballa per una societat més igualitària, justa i fraternal.

Les retallades econòmiques però, poden afectar de ple a aquest col·lectiu. Dimecres feia cent dies de l’arribada al govern de Convergència i Unió amb Artur Mas al capdavant, i amb l’eslògan La feina d’ara és el nostre futur el President de la Generalitat de Catalunya feia balanç d’aquests primers dies. Cent dies marcats per la contenció pressupostària d’un govern liberal i democristià. De moment la contenció ha arribat amb força a sanitat i a educació (que ara s’entesten en dir-li ensenyament).Les prediccions de que el govern s’ha aferrat a l’empresa i a la retallada social s’he m’ha acabat fent evident després d’escoltar la retòrica demagoga del President durant tota l’entrevista amb Mònica Terribas a TV3.

És constant i em preocupa molt l’apoderament empresarial d’aquest govern. Un govern amb una agenda que la marca el consell assessor econòmic i el lobby catòlic i econòmic d’Unió Democràtica. A tot això que fins ara he explicat cal sumar les desafortunades paraules del Conseller d’Empresa i Ocupació, F. Xavier Mena on en un Fòrum de la Fundació Pere Tarrés va dir literalment que “hem d’empresalitzar el sector de l’economia social, perquè apliquin un criteri d’eficiència”. Aquesta només és una de les perles que va deixar anar aquest senyor, a #forumperetarres les trobareu totes. Unes declaracions que ajudaran a justificar les severes retallades que patirà el tercer sector social de Catalunya.

Sembla ser que aquesta setmana s’estendran les reivindicacions als centres sanitaris, convoquen la mobilització de les bates blanques. Serà la punta de llança d’una mobilització col·lectiva en contra les retallades

Jordi Crisol


Comunicat conjunt de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya, Escoltes Catalans i Esplais Catalans

dimarts , 29/03/2011

Les tres federacions: Esplais Catalans, Esplac ; Minyons Escoltes i Guies de Catalunya i Escoltes Catalans han emès el següent comunicat respecte als fets a la Vila de Gràcia (Barcelona)

Les tres federacions sotasignants condemnem el desallotjament per part dels cossos de seguretat de la Guàrdia Urbana i Mossos d’Esquadra durant la protesta cívica, responsable i pacífica de la Plataforma d’Entitats Juvenils de Gràcia (PEJG)

Davant d’una mobilització pacífica, tal i com la plantejava la PEJG ,pensem que no hi té cabuda cap actuació policial. Condemnem de manera explícita l’actuació de les forces de seguretat i donem suport al procés de mobilització en el que han participat esplais i agrupaments de les tres federacions.

Emplacem a les parts implicades a reprendre el procés de negociació.

Captura de pantalla 2011-03-29 a las 5.25.54 p.m..png

 

 

Monifesta’t 2011. L’energia de l’esplai!

diumenge, 27/03/2011

A continuació us faig extensiu el manifest resultant de la trobada de monitores i monitors dels esplais catalans, els esplais d’Esplac. Un espai de participació per a joves compromesos per la transformació social de base voluntaria i de caracter laic. Un espai que és i ha estat vinculant. I seguirem treballant perquè així sigui.

Un manifest fet després d’un munt de debats paral·lels sobre temes que afecten a l’esplai. No vull deixar l’oportunitat de felicitar a tots i totes les participants, a l’organització i també a les entitats presents en l’acte públic. Un acte públic que va comptar amb les intervencions de la Comissió Organitzativa de la Trobada, en Marc Cases, president d’Esplais Catalans, la Marisol Pacheco, Regidora de Joventut de l’Ajuntament de Canet de Mar i Oriol Martín, Coordinador territorial de Joventut a Barcelona.

 

Jordi Crisol Tortajada

Vicepresident d’Esplais Catalans, Esplac.

monifestat.jpg

Benvingudes i benvinguts a la Monifesta’t a Canet de Mar. Ens fa especial il·lusió perquè la comissió de la Monifesta’t d’enguany, formada per monitores i monitors del sector Maresme d’ESPLAC portem temps treballant per donar forma a aquesta trobada carregada d’energia de l’esplai.

Al llarg del dia d’avui ha estat molt important la vostra participació: és bàsic i imprescindible el paper de les monitores i monitors dins de l’esplai per tal de donar continuïtat al projecte que compartim. Després dels debats d’aquesta tarda tenim més clara l’energia que ens mou

  • L’energia de treballar per la defensa activa de tots els drets dels infants.
  • Concebem, acceptem i respectem l’energia del joc lliure i del joc dirigit en el temps de lleure.
  • Comptem amb les famílies i els infants per donar energia a la participació. Per participar volem, parlem, sabem i consensuem.
  • L’esplai carrega d’energia per fer amistats.
  • El treball en equip que fem ens dóna i requereix l’energia del saber escoltar i respectar.
  • Tenim motivació i energia per treballar en un objectiu comú enriquit per diferents visions.
  • Som laics perquè eduquem i no adoctrinem. Perquè pensem i no reproduïm. És l’energia de la laïcitat.
  • Tenim l’energia suficient per intercanviar cultures i compartir experiències. Som internacionalistes.
  • Entenem les activitats de vacances com un lloc ideal per compartir l’energia amb els infants i créixer conjuntament.
  • Donem energia al nostre entorn respectant-lo i tenint-ne cura.
  • Estem en el camí on descartem gèneres, sexes i etiquetes, i donem energia a les persones.
  • Utilitzem amb responsabilitat les tecnologies de la informació i de la comunicació que ens carrega d’energia per reivindicar la nostra tasca en el present i futur.
  • La continuïtat del nostre projecte passa per transmetre tota aquesta energia al nostre relleu.

Totes les monitores i monitors que avui estem aquí a Canet de Mar podem ser exemple d’aquests valors.  Monifestem-nos per seguir donant energia als esplais!

26 de març de 2011, Canet de Mar. Comissió organitzadora de la Monifesta’t.

 

Els nens de Can Cots

diumenge, 20/03/2011

Captura de pantalla 2011-03-20 a las 4.01.45 p.m..png

Aquest és el títol d’una pel·lícula. Una pel·lícula que té com a protagonistes nens i nenes d’un esplai. Sense veure-la, perquè dissabte durant la presentació tenia un compromís inaludible, puc dir que d’entrada és un projecte interessant. Fa gairebé 5 anys, quan al 2006 vaig fer el curs de Directors al Mas Pujolar, a Viladrau; vaig conèixer en Jairo i la Judit, dos monitors del Clupi. L’esplai del qual ha estat idea la pel·lícula. Una molt bona iniciativa del Clupi !

Parlo d’en Jairo i la Judit perquè va ser allà, al Mas Pujolar quan em van sorprendre. Em van sorprendre de com entenien i feien de la participació infantil l’eix central de la seva tasca educativa a l’esplai. Perquè veieu del que parlo, us adjunto el trailer i la sinopsis de la pel·licula.

[youtube laa8vuwghZg]

Un grup de nens i nenes d’un esplai passa les seves colònies en una vella masia, anomenada Can Cots, que l’esplai té llogada des de fa anys. Els nens hi han anat des de sempre i li tenen molt d’afecte, sembla que l’hagin de tenir per sempre… Però un bon dia la propietària de la masia els avisa que, sentint-ho molt, deixarà de llogar-los la casa, ja que vol convertir-la en un càmping. Els nens reben la notícia amb tristesa i impotència. Com pot ser que els deixin sense casa seva? Però un dels grups de nens no ho acceptarà tan fàcilment i decidirà lluitar, fins al final i més enllà si cal, per canviar la situació. Amb l’ajut dels altres grups, començarà tota una estratègia perquè, sigui com sigui, aquella casa segueixi sent per les seves colònies. I s’embarcaran en una aventura en la qual les coses ja no deixaran de complicar-se. Els nens posaran en pràctica tota la seva capacitat d’imaginació, de creació i de realització de tot allò que es proposen. No hi ha frens ni traves que valguin quan un nen està convençut i es posa mans a la feina. Encara que sigui sense el suport de ningú. En ocasions es desesperaran davant les adversitats i s’ompliran de desànim, però continuaran endavant ajudant-se els uns als altres. I quan les coses vagin mal dades i optin per deixar-ho córrer, sempre hi haurà algú que torni a carregar-los d’esperança. Què és capaç de fer un nen que descobreix tot el poder que mai li ha dit ningú que té? Què és capaç de fer un nen que creu en sí mateix i té clar el que vol? Però… Què és capaç de fer un nen en un món governat per adults que no el creuen prou capaç