El CAB cancel·la el debat amb els alcaldables per Barcelona

divendres, 11/03/2011

Captura de pantalla 2011-03-11 a las 5.08.20 p.m..png

Avui, mitjançant twitter m’he assabentat de que el Consell d’Associacions de Barcelona ha suspès el debat amb els alcaldables dels diferents partits a les eleccions per Barcelona. En un comunicat brillant, i sense desmerèixer a ningú el CAB fa saber d’aquesta decisió i de les raons que l’han portat a fer-ho.

Agraeixen la predisposició dels alcaldables d’ERC Barcelona i ICV-EUiA Barcelona per a realitzar el debat. D’altra banda també s’agraeix l’esforç de les altres candidatures per proposar noms alternatius per a realitzar el Debat. El CAB però es referma en les seves posicions i argumenta que podríem haver realitzat un debat amb aquests altres regidors i regidores però ho hem rebutjat perquè entenem que el reconeixement del món associatiu passa per la presència dels alcaldables i pel fet que els caps de llista prioritzin l’associacionisme com a paper cabdal en la construcció de la Barcelona del futur.

El CAB reflexiona i fa un exercici que el reivindica com a eina per treballar per al reconeixement de l’associacionisme a la ciutat de Barcelona. Coincideixo plenament amb el CAB quan comenten que aquest fet els porta a refermar-se en que la dificultat d’aconseguir que els caps de llista prioritzin un debat d’aquestes característiques reflecteix la urgència que la ciutat es doti d’un Pla de Suport a l’Associacionisme que permeti avançar en el reconeixement, el finançament i els espais de les associacions.

Felicitar al CAB per prendre aquesta decisió, que en el fons ens fa més forts per seguir fent la nostre feina.

Jordi Crisol Tortajada

El Consell Nacional de la Joventut de Catalunya se’n surt!

dijous, 3/03/2011

33a AGO CNJC.jpg

Font: facebook CNJC

Ja fa gairebé una setmana vaig assistir a l’Assemblea General Ordinària del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya. Amb gairebé 25 anys a l’esquena assistia a la 33a AGO ! Que gran que s’ha fet el CNJC i que jove era quan vaig néixer !

Com totes les entitats, associacions i plataformes el CNJC ha patit, pateix i patirà els efectes de la crisi econòmica. Els acords presos pel secretariat del Consell durant l’any i la següent ratificació per part de l’Assemblea certifiquen que vivim en un moment complicat però que el jovent del país te ganes de sobreviure i fer-ho maximitzant els recursos i minimitzant la despesa. L’anterior secretariat amb va prendre decisions no sempre positives però valentes que garantiran el futur del Consell.

Amb un canvi de govern pel mig el Consell enguany també ha renovat la presidència. Malgrat que l’equip de presidència es manté, format ara amb en Benjamí Aguilar del MEG a la Presidència, en Victor Albert Blanco de l’AJEC a la vicepresidència 1a i en Sergi Contreras d’Esplais Catalans la Vicepresidència 2a. Un equip que canvia de lideratge però de continuïtat.

En resum ha estat una AGO de ratificació dels acords presos a nivell econòmic i de reestructuració de funcionament i projectes i sobretot, una AGO amb fort caràcter de posicionament ideològic. El que em fa entendre que la plataforma és viva i amb ganes de seguir caminant cap a un major reconeixement de l’associacionisme jove i voluntari de base.

Cal que les associacions juvenils, educatives i voluntàries prenem nota de l’esforç que han fet els màxims dirigents del CNJC per adequar la plataforma als nous temps. A uns temps inestables econòmicament i més quan la gran majoria dels ingressos provenen de l’administració pública. Fer-ho de manera decidida però sense turbulències, segurs del que fem i amb ganes de garantir a l’associació un futur digne, això com també als seus actius.

Jordi Crisol

Els locals, una assignatura pendent pels esplais

divendres, 18/02/2011

En l’entrevista a l’ex secretari de Joventut de la Generalitat, l’Eugeni Villalbí que publicava en aquest mateix blog el mes de Desembre li preguntava sobre la problemàtica dels locals que pateix l’associacionisme educatiu, sobretot en les grans ciutats. Els locals han passat a ser un luxe dels esplais i caus.

La situació que viuen certes associacions a Barcelona, més concretament alguns esplais d’Esplac els ha portat a engegar una campanya per denunciar la falta de locals i el nul compromís de l’administració local amb els esplais. La campanya porta per nom: Localitzat. L’esplai en perill d’extinció. Després d’esgotar totes les vies de diàleg i consens amb l’administració, els monitors i les monitores van sortir despullats al carrer per denunciar aquesta falta de locals, i el poc interès de l’administració per ajudar-los a solucionar aquest fet.

Sovint, l’emancipació ideològica dels monitors i monitores dels esplais sovint passa per abandonar la jerarquia catòlica (gens democràtica) i com a conseqüència es trenquen els vincles amb la parròquia o rectorat que fins al moment havia estat el punt de trobada per a famílies, monitors/es i infants. L’església no accepta sota el seu sostre una entitat laica, una entitat que demana i reivindica un espai educatiu no dogmàtic i radicalment democràtic.

El cas que presenta aquesta entrevista que comparteixo més avall és semblant a la que he descrit. Una entrevista realitzada per Radio Televisió de Cardedeu. Entrevisten a en Roger, company i monitor de l’Esplai Bruixes i Bruixots de Cardedeu. És important que els mitjans de comunicació se’n facin ressò.

[youtube H-47P1MfQ7E]

Jordi Crisol

Badalona, Països Catalans

El Moviment Laic i Progressita avui

dimarts , 15/02/2011

foto mlp.JPG

El propassat dilluns 14 de febrer el Moviment Laic i Progressista celebrava la seva assemblea anual. No podia ser una assemblea convencional. No ho va ser. Sota el lema de #lacatalunyalliurepensadora el moviment celebrava a la seu d’Omnium Cultural, una de les entitats de referència per al catalanisme; un acte que molts el recordarem.

Com tothom, també passo i cremo etapes de com entendre la política i la manera de fer-ne. Fer política amb majúscules deia el Dr. Santi Castellà, nou president de l’MLP. Ho subscric i n’estic plenament convençut que posarà de la seva part perquè així sigui.

El Moviment Laic i Progressista amb aquesta assemblea ha obert una nova etapa de creixement democràtic extern així com de visualització i compromís cap ala ciutadania de Catalunya. Així ho demostraven gairebé totes les intervencions públiques; la del ja ex president Raimon Goberna i la del nou president amb tota la nova junta al darrera. Però remarco especialment, encara que curta, la intervenció de Muriel Casal, actual presidenta d’Omnium Cultural i la d’en Jordi Bosch, vocal.

Personalment, penso que aquest fet ha remarcat la voluntat d’entesa que hi ha al Moviment amb Omnium Cultural. Espero que aquesta voluntat d’entesa en temes de país, el moviment laic i progressista hi continuï insistint. Espero i hi confio, hi confio perquè l’Oriol Illa és a la junta. L’Oriol és una persona compromesa amb el país i la política.

Jordi Crisol Tortajada

Badalona, Països Catalans

La roda del relleu. Donant corda a l’esplai

divendres, 28/01/2011

Em sap greu no poder actualitzar aquestes setmanes amb la regularitat que m’agradaria. Atrafegat amb exàmens i feina ara trobo un petit moment per presentar-vos un llibre que publica Esplais Catalans. La roda del relleu. Donant corda a l’esplai

És el sisé número de la col·lecció L’Esmolet. En aquest llibre s’aprofundeix sobre el relleu generacional, no només als equips de monitors i monitores, sinó en la globalitat de l’esplai. S’insisteix en la necessitat de d’organitzar un bon relleu en l’equip de dirigents, ben dirigit, pensat i previst, amb la mirada posada en el futur de l’associació i de l’esplai. En aquest llibre s’hi troben pistes i consells de com dur de la millor manera possible el relleu generacional així com també dinàmiques i activitats per treballar amb els infants, els adolescents i amb els monitors i monitores.

Esplac a aprofitat l’edició d’aquest nou llibre de la col·lecció Esmolet per presentar-lo amb un video. A continuació el podeu veure

[youtube j7VTqWD6nfI]

Si voleu adquirir el llibre poseu-vos en contacte amb Esplais Catalans. O bé, us el podeu descarregar des de la seva web !

Jordi Crisol

Líders de la innovació

dimarts , 11/01/2011

logo_conferencia wosm.jpg

Sota aquest lema va començar diumenge la 39a Conferència Mundial de l’Escoltisme, enguany celebrada a Brasil. La conferència és l’òrgan suprem de l’Organització Mundial Scout, és l’Assemblea General del Moviment Scout que està compresa per tots els membre d’aquesta organització; les associacions d’escoltes nacionals. La delegació catalana està integrada a la delegació espanyola. Les federacions catalanes d’escoltes agrupades sota La Federació Catalana d’Escoltisme i Guiatge han enviat amb la delegació espanyola a Arnau Garcia, president de la Federació Catalana d’Escoltisme i Guiatge y comissari general de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya i Lucas Llauradó, comissari internacional de la Federació Catalana d’Escoltisme i Guiatge i d’Escoltes Catalans. A més a més de membres observadors, entre els quals trobem a Víctor Muntés, president Escoltes Catalans, Aida Leal, Acció Escolta de Catalunya, Raül Molina, comissari internacional de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya, Elena González, cap de relacions exteriors de Escoltes Catalans.

Una de les funcions de la Con es la d’escollir els Membres del Comitè Scout Mundial, acreditar les noves associacions membres, triar el lloc per a les pròximes trobades mundials; entre elles: Jamborees Mundials, Moots Mundials i Conferències i Fòrums Mundials.

Fins fa ben poc d’una hora desconeixia força l’organització escolta, i fins hi tot la realització d’aquesta conferència aquesta setmana. Però gràcies a twitter, i als comptes corporatius d’ @accioescolta i @MEG_Catalunya així com també al compte personal de @aidalealmarco @raulmolinap, membres observadors de la delegació, @lucas_llaurado del MEG, @elenagvidal d’Escoltes Catalans i @Arnau_, el president de la Federació Catalana d’Escoltisme i Guiatge. Ho he descobert tot a twitter i m’he proposat saber de l’organització mundial del Moviment Escolta. El seguiment de la trobada en els diferents comptes de twitter és força actiu amb els hashtag #wsc_fceg i #wsc2011. Des d’aquest punt de vista és molt encertat anar a una conferencia mundial sobre l’escoltisme amb el lema Líders en Innovació i utilitzar les noves TIC per informar sobre ella. Les llistes, i sobretot la general destaca per la seva alta activitat. Felicitar a l’Organització Mundial Scout i especialment a la delegació catalana per la utilització de twitter durant tota l’estada a Brasil.

Cal que l’associacionisme educatiu en general aprengui d’una estructura internacional com la de l’escoltisme, no per aplicar-la al peu de la lletra sinó per aprendre’n i extreure coses positives. Així com també observar com les noves tecnologies de la informació i la comunicació fan forat en el món associatiu català i internacional.

Jordi Crisol Tortajada

Vicepresident d’Esplais Catalans

Temes Pendents a Youtube

diumenge, 2/01/2011

Benvolguts lectors i lectores;
Després de la bona acollida del post Què és un esplai?, i de que alguns de vosaltres em fessiu arribar enllaços d’altres videos fets pels vostres esplais o associacions a través de twitter, he decidit crear un canal al youtube on aniré actualitzant, en la mesura que sigui possible, amb nous videos que hem feu arribar.

canal youtube.png

Per accedir al canal, fés click sobre la imatge

El nostre reconeixement passa per crear i teixir xarxa arreu, als pobles i ciutats, al país i al món però també a internet.

Jordi Crisol

Entrevista amb Eugeni Villalbí, Secretari de Joventut en funcions de la Generalitat de Catalunya.

dimecres, 29/12/2010

eugeni 1 min.jpg Els serveis professionalitzats són la resposta a una demanda de la nostra societat. Són necessaris i no els poso en qüestió, però ha de quedar clar que aquest no és el projecte d’educació que ha de recolzar la Secretaria de Joventut. – E. Villalbí

- Potser a algú li interessava i li interessa continuar mantenint la barreja de projectes i serveis que s’amaga sota el concepte poc definit d’educació en el lleure per prestar serveis, que són lícits i sempre he defensat i respectat perquè el país del S.XXI els necessita, però que són una cosa molt diferent al projecte educatiu que hi ha darrere de certes entitats. – E. Villalbí

El que va ser president del Consell Nacional de les JERC entre 2003 i 2005 i responsabl de la Secretaria d’Associacionisme i Moviments Socials de les JERC fins al 2006, Eugeni Villalbí va ser nomenat secretari de Joventut pel Consell de Govern el novembre del 2006. Ara, després de 4 anys al capdavant de la secretaria deixarà el càrrec. Les eleccions del 28 de Novembre fan entreveure canvis, a joventut també. Ara, l’Eugèni ens fa un repàs del que ha sigut el seu pas per la secretaria.

A cavall entre la Sènia (comarca del Montsià) i Les Corts (Barcelona) el trobem  en funcions a la Secretaria de Joventut. Em concedeix l’entrevista. Em fa especial il·lusió publicar-la i més ARA, en un blog com aquest, en un espai com aquest…

Què entens per associacionisme educatiu?

L’associacionisme educatiu juvenil, o el que també es coneix com educació en el lleure, per mi és un projecte educatiu dels nostres infants i joves, basat en uns elements molt clars: educació en els valors, transformació de la societat, benefici de la comunitat, respecte de la natura, de defensa i construcció nacional de Catalunya, compromís social, cultura democràtica i participativa, perquè entenc que sempre parlem d’una base associativa, i finalment, un projecte basat en el voluntariat, és a dir, sense remuneració.

Has format part de la base associativa i educativa del país?

No. Mai. Sempre explico que vaig descobrir l’associacionisme educatiu juvenil amb els 18 anys ja a l’esquena. Va ser quan vaig entrar al Consell de Joventut de Barcelona (CJB) en representació de les joventuts del meu partit (JERC). Des de llavors i fins ara, passant pel Festival Mundial de la Joventut o el Consell Nacional de Joventut de Catalunya (CNJC) el treball en equip ha estat permanent i gratificant. Això m’ha permès conèixer bé aquest món, treballar-hi, acompanyar-los… però mai amb favoritismes cap a ningú. Això sí, crec que quan els partits entrem a governar no ens hem de limitar a gestionar, sinó que hem de definir unes polítiques d’acord amb el nostre model de país i de societat. I en el cas de l’associacionisme educatiu juvenil, és el que he descrit abans. Favoritisme i sectarisme no, però la defensa d’un model clar sí.

Digues 3 coses positives i 3 de negatives al voltant de l’associacionis
me educatiu.

Potser no són qüestions en general, sinó més pròpies del cas català. Però com a elements negatius en ressaltaré només un, i és que a vegades he viscut conflictes entre entitats que afebleixen el col·lectiu i que no són reals, sinó residus de conflictes passats i que hem de superar i voler superar els reptes que tenim sobre la taula. I coses positius, crec que n’he dit molts ja amb les dues preguntes anteriors: compromís cívic i nacional, cultura democràtica i participativa, implicació amb la comunitat, etc…

Podries desmuntar algun mite respecte l’associacionisme educatiu?

[riu…] El mite més gran que hi ha és que són uns “cumbes i xirucaires”. Això es diu quan qui ho diu pretén ridiculitzar i menystenir el potencial educatiu, transformador i de construcció del país. Quan qui ho diu intenta vendre la imatge del col·lectiu com un col·lectiu ancorat al passat, antic, caspós, desconnectat de la realitat… Jo voldria afirmar que sí, que ho són. Però no en el sentit de qui ho planteja en sentit negatiu sinó, ans al contrari, són uns “cumbes i xirucaires” perquè s’estimen, coneixen i respecten la natura. Perquè treballen sense obsessionar-se amb uns resultats immediats, perquè saben que un individu no és participatiu, compromès, implicat, lluitador… amb un sol dia, sinó que això és resultat del treball en xarxa, del treball diari, i sobretot de l’educació en valors.

Creus que l’associacionisme educatiu necessita de l’existència d’una llei?

No sé si d’una llei. Però el que sí que necessita és l’establiment d’un marc de relacions amb les institucions nou i diferenciat d’altres espais. Hem elaborat conjuntament amb una comissió d’experts un document amb més de 40 mesures de suport a l’associacionisme educatiu juvenil o el que és el mateix i que queda molt ben resumit: educació en el lleure de base comunitària. És el primer cop que públicament el Govern de Catalunya diu de forma alta i clara quin és el seu model d’educació en el lleure i a què ha de donar suport i per tant, què en queda fora. D’aquí crec que en surt un Pla de Govern que millori clarament i substancial la situació del col·lectiu. Una llei, uns decrets, ordres… el que sigui però s’ha d’actuar!

Com veus el futur de l’associacionisme educatiu?

Amb els moviments que està fent de buscar punts d’unió, segur que s’enfortirà. Veig un futur positiu i engrescador sempre i quan el Govern continuï estant al seu costat, i continuï la via de definició de quin model d’associacionisme educatiu es vol. Si el teixit associatiu continua modernitzant-se, i el Govern es defineix i hi aposta decididament, el futur és bo, perquè l’actual model de societat el necessita més que mai.

Creus que l’associacionisme educatiu dóna resposta a les necessitats socials i s’ha sabut adaptar als canvis?

Jo crec que sí, però que molts cops alguns sectors i cal dir que les administracions hi han jugat, s’ha confós l’associacionisme educatiu juvenil amb la prestació d’un servei. Els serveis són necessaris (menjadors, casals d’estiu…) però són serveis, i estem parlant d’un projecte educatiu dels infants i joves amb valors. Són coses molt diferents. L’associacionisme s’ha de continuar modernitzant i adaptar-se als canvis socials, cert. Però la societat no pot renunciar a l’educació dels seus fills i filles. Per tant, ara més que mai s’ha d’apostar, recolzar i reconèixer la tasca feta per aquest col·lectiu.

Davant la gran oferta de lleure i de serveis professionalitzats, com creus que es pot potenciar l’associacionisme educatiu?

Ja ho he dit. L’actual Govern ha fet seues un seguit de mesures de suport al sector on clarament definim quin model és. I és un model diferent al de la prestació de serveis. La millor manera d’aposta per aquest col·lectiu és deixar de marejar la perdiu i dir clarament quin és el teu model. Els serveis professionalitzats són la resposta a una demanda de la nostra societat. Són necessaris i no els poso en qüestió, però ha de quedar clar que aquest no és el projecte d’educació que ha de recolzar la Secretaria de Joventut.

Eugeni 2.jpg

Quins creus que són els reptes del col·lectiu?

Jo en destacaria dos. El primer no és de responsabilitat només del sector, sinó que és conjunta amb institucions i administració. Però cal que aquest col·lectiu recupero lo prestigi i reconeixement social que ha tingut en altres moments o té en altres països. Un reconeixement social no com “aparcament de criatures”, sinó com un agent imprescindible en l’educació d’infants al nostre país. I l’altre repte és la recuperació d’una unitat de treball dins del mateix col·lectiu. Això passa per deixar de banda diferències i rancúnies del passat, i posar sobre la taula allò que els uneix (que és molt o quasi tot) per enfortir el moviment, recuperant en alguns casos la independència i el treball des de la base associativa i no des del patronat d’una fundació.

Què pot aportar l’associacionisme educatiu en un moment complicat econòmic i socialment per al país?

Tot el que necessitem per sortir d’aquest sot. I què és això? Treball en equip, sentiment de pertinença a una col·lectivitat i per tant sortida conjunta de la crisi i no buscar l’individualisme i la solució immediata. Capacitat de treball, implicació, anàlisi i crítica sobre allò que hem fet. La millor sortida a mig i llarg termini d’aquesta crisi i de qualsevol altra és un país que inverteix en cultura i educació. Per això invertir en associacionisme educatiu és invertir clau per la qualitat democràtica d’un país.

L’internacionalisme de la nostra causa, una oportunitat o una manera més de perdre el temps?

Una oportunitat per aprendre d’altres experiències i per explicar les nostres. Una oportunitat per cooperar amb aquells que ho necessiten. I una oportunitat per situar la nostra nació al món. Una oportunitat per continuar treballant en el compromís que les entitats sempre han manifestat en l’assoliment d’una nació plena, justa i lliure.

Quina via creus que seria la més adient per a solucionar la falta de locals per a esplais i caus en diferents ciutats de Catalunya?

N’ hi ha una d’immediata que no dota a les entitats de locals propis, però sí que facilita espais. És que ajuntaments i Educació facilitin la cessió d’espais o del seu ús, de centres públics que els caps de setmana romanen tancats. Més enllà d’això hi ha el manteniment i reforç de línies de subvenció per a immobles.

Ara que està a punt de finalitzar el teu mandat al capdavant de Secretaria de Joventut, quina valoració en fas?

Doncs com que ja acabo el mandat em permetràs que et sigui sincer tant en allò positiu com en allò negatiu. Durant aquests 4 anys espero que les entitats de l’associacionisme educatiu juvenil s’emportin al sarró, és el d’un Secretari de Joventut i una Secretaria de Joventut que ha estat al seu costat en tot moment. Que tot i que a vegades no hem aconseguit allò que volíem, hem treballat pel reconeixement social, i el suport institucional (a nivell polític i econòmic). Això ha estat així perquè el meu partit (ERC i JERC) s’ho creu i perquè jo personalment he volgut i he cregut que n’havia de fer una aposta personal.

Per altra banda, aquesta legislatura també ha tingut assignatures pendents. No puc fer altra cosa que lamentar que el Departament d’Educació no hagi fet una aposta decidida en aquest col·lectiu. No ho ha fet en el moment d’acordar cedir espais dels centres educatius públics per a les entitats. No ho ha fet en fer un reconeixement ferm, valent i decidit a la Llei d’Educació. És una llàstima, perquè ha estat una gran oportunitat perduda! Si la Llei d’Educació no inclou tots els agents educatius, és més una llei de centres educatius que una llei d’educació. Aquesta era l’oportunitat per reconèixer definitivament i d’una forma clara el paper educatiu d’aquest col·lectiu. Potser a algú li interessava i li interessa continuar mantenint la barreja de projectes i serveis que s’amaga sota el concepte poc definit d’educació en el lleure per prestar serveis, que són lícits i sempre he defensat i respectat perquè el país del S.XXI els necessita, però que són una cosa molt diferent al projecte educatiu que hi ha darrere de certes entitats.

Agraïments:

Primer de tot a l’Eugeni, per aguantar les presses i la posterior demora en la publicació de l’entrevista.

També a la Berta Mundó, Secretària General d’Esplais Catalans per ajudar-me alhora de plantejar l’enfocament de l’entrevista


L’autor: Jordi Crisol

http://www.jordicrisol.com