Que pijoprogre que et pot arribar a sonar el títol d’aquest article, la veritat: ni m´hi reconec, però és la millor definició de l’esplai que he sentit durant els meus 7 anys de vida associativa i voluntària des de la majoria d’edat.
Ressalto associativa i voluntària perquè és important, perquè sense aquests dos condicionants se’m fa difícil entendre l’esplai. Quan ets petit i vas a l’esplai els dissabtes a la tarda, no t’interessen aquestes variables, no perquè no siguin importants, sinó perquè del que tens ganes és de passar-t’ho bé i riure amb les companyes i companys del grup, que conjuntament amb aprendre és l’objectiu de l’esplai. Aquest últim no és un objectiu exclusiu per als infants, sinó que ha de tenir una bidireccionalitat.
La bidireccionalitat hauria de ser una qualitat gairebé essencial en tots els centres educatius, no només a l’esplai. A l’esplai, entès com una entitat educativa, associativa i voluntària aquesta bidireccionalitat d’aprenentatge és molt més procliu a existir. Existeix pel simple fet que la implicació dels seus monitors/es i dirigents és única i exclusivament de caràcter voluntari. Una persona que dedica gran part del seu temps a estar amb els infants i transmetre uns valors lligats a la transformació social està decidida i oberta a aprendre dels nens i nenes i no només d’ells, sinó aprendre a dialogar amb l’administració, portar els comptes, decidir la línia pedagògica de l’esplai, a dirigir social i políticament l’entitat, etc etc..
A mi, personalment aquests 7 anys a l’Esplai Xirusplai i de retruc també a la CPFM, al Círcol, a la CAL de Badalona, etc.. m’han servit per a molt; per treure’m temps per estudiar, per aprendre a fer un pressupost, aprendre que és un Projecte Pedagògic, un Projecte Educatiu de Centre i un ideari, a saber que és la vida associativa i quines implicacions porta, així com també a aprendre a entendre les noves ments inquietes que d’aquí a uns anys (no molts) seran el futur associatiu d’una petita casa però important com és l’Esplai Xirusplai. Veureu que la balança personal és molt positiva 
Gràcies a una decisió presa ràpid i corrents al setembre del 2009 i sense valorar que em comportaria vaig decidir fer el meu últim any com a monitor a un grup de joves entre 12, 13 i 14 anys, amb un noi i una noia més. Gràcies a això aquest estiu he estat de ruta amb ells. Amb aquests nois i noies als quals conec des de que anaven al grup de petits de l’Esplai (6 – 7 anys) he tingut l’oportunitat d’observar per a que serveix l’esplai.
La seva consciència i memòria d’activitats que han anat fent durant els anys i que havíem preparat els monitors/es amb una clara voluntat educativa sobre; els Països Catalans, la revolució sandinista, així com de fites i dates històriques per a la humanitat i la nostre història i dignitat com a poble han donat fruit, se’n recordaven de les activitats. No són llicenciats en història, geografia o humanitats però s’en recorden que una vegada quan eren petits, de colònies amb l’esplai van parlar i reflexionar sobre la cultura i història catalana, occitana, nicaragüense, etc…
Tornant d’una excursió a Esterri d’Àneu en vam parlar, i això em va fer feliç, perquè recordaven nítidament activitats amb grans dosis de cultura i socialment difícils d’aprendre a l’escola.
10 dies després d’haver iniciat la ruta, tornava per carretera revivint els 7 anys de militància associativa com a monitor i dirigent a l’esplai, amb moments durs i moments dolços, però amb el convenciment que aquest estiu havia estat un dels moments més dolços de la meva estada a l’esplai. Acabar aquesta etapa amb un moment tan dolç com aquest no té preu, temptat de seguir un any més però amb la decisió de no fer-ho, per recordar aquest moment sense requeriments ni pedaços.
L’esplai és una revolució personal i col·lectiva a cara descoberta, que a poc a poc i sense presses dóna els seus fruits.
Poder seguir treballant desinteressadament amb els que crec, des d’una àrea política com és la comunicació a l’associació d’Esplais Catalans (ESPLAC) em fa acabar aquest capítol amb més convenciment que mai, perquè seguiré donant tot el que pugui pels esplais laics, progressistes i associatius.
No et limites a contemplar aquestes hores que ara venen, baixa al carrer i participa. No podran res davant d’un poble unit, alegre i combatiu Vicent Andrés Estellés
Jordi Crisol
Ex Monitor de l’Esplai Xirusplai
Vicepresident d’Esplais Catalans, ESPLAC
