La comunicació a l’associacionisme educatiu

divendres, 24/12/2010

e-mail.png

Dedicar recursos i hores voluntàries a pensar, ordenar la presència a a les xarxes socials i les estructures de comunicació d’entitats que ens trobem dins l’associacionisme educatiu no és gens fàcil. No parlo ja de les associacions i federacions d’àmbit nacional, que també; sinó de les nostres bases.

Fins ara, les formacions als nostres dirigents (monitors, directors, etc…) no han fet especial incidència en el fet comunicatiu. Si en el fet organitzatiu i de comunicació i treball conjunt amb les famílies. No perquè no fos interessant, sinó perquè amb el que calia i cal seguir insistint és amb la qualitat pedagògica dels nostres projectes; drets dels infants, relleu, treball amb adolescents, família…. ! Ep Família ! Les remarco no perquè vulgui incidir en allò que sempre fa la dreta, institucionar-la com a màxim pilar socialitzador o legislar sobre com a ha de ser l’entorn familiar. Sinó perquè si hem de treballar amb elles hem de saber com comunicar-nos amb elles.

I no només per les famílies sinó per la captació de nous socis, nens, nenes, monitors/es i caps. En una organització juvenil educativa la comunicació ha de començar a ser una àrea transversal i amb projecte. És una àrea que acompanya a l’èxit el nostre projecte col·lectiu com a entitat o associació.

En aquest sentit, les federacions i associacions que agrupem la base associativa educativa del país tenim una responsabilitat ineludible el proper any. Cal reorganitzar els plans de formarció per a educadors (monitors/es i caps) de comunicació des les associacions. Cal incorporar en aquesta formació el tracte amb les xarxes socials.

A partir de gener en aquest espai al diari ARA, coincidint amb l’elaboració del pla de formació en comunicació a la meva associació intentaré fer una descripció acurada del procés i sobre quins temes incidirem

Jordi Crisol Tortajada

http://www.jordicrisol.com

Energia Voluntària / xarxanet.org

diumenge, 19/12/2010

energia-pila_1.jpg

Aquesta setmana els que hem estat rondant pel 2.0 associatiu a la xarxa, ens hem vist gratament sorpresos per Xarxanet.org Almenys jo. Us posaré en antecedents:

Xarxanet.org que és una xarxa associativa i de voluntariat de Catalunya, un portal d’Internet en llengua catalana posat en marxa el 2003, un projecte impulsat pel Departament de Governació i Administracions Públiques de la Generalitat de Catalunya on les entitats són les protagonistes, han posat en marxat una campanya anomenada Energia voluntària. L’han transmès amb força èxit a la xarxa amb el hashtag1 #energiavoluntaria. Aquesta campanya s’ha emmarcat en un desembre carregat de dies importants per aquest món associatiu i voluntari, com l’acte de commemoració del Dia Internacional del Voluntariat, que aquest any s’ha celebrat el 14 de desembre, i La Marató de TV3, que se celebra avui, 19 de Desembre.

logo-xarxanet.jpg Durant la setmana del 9 a 19 de desembre la pagina www.xarxanet.org ha comptat amb continguts amb l’objectiu de difondre i donar a conèixer projectes de voluntariat, i experiències personals en aquests camps així com també entitats que fan pedagogia des de la voluntat social transformadora.

Han comptat entre d’altres amb la col·laboració d’en Rafa Orellana, que fa més de 15 anys que fa de voluntari a l’Associació de familiars i amics de nens oncològics de Catalunya, lAnton Montsant, que fa voluntariat ambiental en el Projecte Rius, la Clara Blasco, que amb 17 anys fa voluntariat per la llengua i la Tamara Martínez que des de fa 4 anys és monitora d’esplai.

Des d’aquí vull felicitar a la gent de Xarxanet.org per aquesta iniciativa. La campanya ha anat creixent exponencialment gràcies a les xarxes socials.

Des del món del voluntariat cal començar a apostar seriosament per les xarxes socials, són i seran una font de recursos per a la recerca d’actius per tirar endavant les associacions social i econòmicament. No ens podem permetre cometre errors que en algunes situacions ens han deixat en clara desavantatge amb el món empresarial, polític i social del país. Un error seria no incidir en les noves tecnologies de la informació i comunicació. Ens hi juguem el futur.

Un exemple, Xarxanet.org. Felicitats.

Jordi Crisol

Barcelona, 19 de desembre del 2010

1Que és un hashtag? Fes click Aquí

A l’esplai vivim experiències

dilluns, 13/12/2010

En el marc de la defensa d’un model d’esplai associatiu i voluntari, Esplais Catalans va engegar a principis d’octubre la campanya: Hi ha moltes raons per anar a l’esplai. Tria la teva.

A continuació reprodueixo parcialment l’article de Rafael Guillen, membre de la direcció nacional d’Esplac. Al final d’aquest paragraf podreu trobar l’enllaç a l’article sencer.

exp.png

Cap lema és més important en la nostra campanya, però penso que n’hi ha un que cal deixar-lo ben clar i refermar en veu alta i clara: a l’esplai no s’expliquen creences, a l’esplai VIVIM experiències. Les vivim, les enriquim i les amplifiquem, com sempre hem fet, des de l’educació, des de la pedagogia activa i militant, des de les diverses maneres d’associar-nos i organitzar-nos, i des del lliure pensament. Experiències de collita pròpia que ens han configurat tal com som, que conformen la marca ESPLAI, que ens defineixen i que ens han d’ajudar a dibuixar què volem ser i a on volem arribar. I estem ben tranquils i convençuts de què tot això ho fem i ho hem fet sempre desmarcant-nos de creences que desorienten, d’opcions dogmàtiques i d’explicacions i alternatives que prometen vana glòria. Clika aquí per seguir llegint


Per una educació transversal i integral, o com cridar l’atenció del futur president

dijous, 9/12/2010

educacio.png

Hauria pogut ser carta oberta al futur President de Catalunya, el senyor Artur Mas. Treballaré però com ho he fet fins ara a l’esplai; poc a poc i bona lletra. Però si, amb convicció, això és una carta oberta al futur flamant president de la Generalitat de Catalunya.

No vull que aquest article sigui un seguit de demandes de màximes perquè el país no està per orgues. Però si m’agradaria que acabés arribant a mans d’Artur Mas una única qüestió. Em titllaran de simplista o de poca ambició socialdemòcrata, però estaré content si una sola reivindicació és escoltada i estudiada pel futur govern.

Els que em coneixen saben de les meves posicions rupturistes respecte a la posició de subordinació que viu el nostre país dins d’un estat com l’espanyol i que malgrat que molts dirigents polítics s’entestin a forçar un encaix del nostre país amb el país veí amb paraules imaginàries com federalisme, autonomisme etc… no ens els hem de creure. Més que res perquè després de 30 anys de Regne d’Espanya, de constitució i retallades a lleis aprovades per la ciutadania no té sentit parlar d’un nivell gestió i organització estatal que no sigui la independència. En una última enquesta, un 60% dels espanyols votaria a favor d’una reforma constitucional, però per retallar l’estat de les autonomies. Queda tot dit em sembla.

Mentrestant desmuntem tot aquest malentès que es diu Regne d’Espanya cal gestionar i aixecar el país. I que millor que apostar per unes polítiques i accions educatives transversals i integrals.

Futur president, la proposta és clara i crec que va en la direcció de consens. Cal treballar per una societat més justa, més activa, més autònoma i participativa. Al meu entendre, caldrà una conselleria d’educació que aposti per unes polítiques i accions educatives transversals i integrals. M’explicaré.

L’Educació dels joves ciutadans (no futurs ciutadans) és essencial per al desenvolupament social, democràtic i fins i tot econòmic del país. Són joves ciutadans que més endavant lideraran el país i no si val tenir-los adormits i amb pudor de naftalina. Si des de l’educació volem volem incidir en totes les dimensions de la persona, no podrem obviar tot el que fa referència a la seva vida, especialment la família i els amics i amigues. No podem concebre l’acció educadora com una acció aïllada, sinó que hem de tenir en compte, d’una banda, totes les dimensions de l’infant i de l’altre tots els agents educatius que intervenen en la seva educació i la seva vida (educació compartida, treball en xarxa, comunitats d’aprenentatge).

Evidentment l’ideal seria poder estimular al màxim totes les dimensions de l’infant (cognitiva, emocional, efectiva, corporal, relacional…) i en una mateixa direcció, amb uns mateixos valors i uns objectius comuns per part de tots els agents educatius. Això és el que busquen les famílies que trien una escola, un esplai,un cau, etc.. els seus valors i ideologia, intenten buscar aquesta coherència.

Els diferents contextos educatius i socialitzadors són interdependents i exerceixen una influència conjunta en l’infant ( de concepció sistèmica). L’infant també té un paper actiu en relació als diferents contextos.Per evitar que l’infant no pari boig, cal una sintonia educativa entre els estils educatius dels diferents agents.

Em refereixo a la transversalitat integral educativa perquè penso que cal aglutinar tots els agents educatius (escola, família, associacionisme educatiu, educació de base comunitària etc…) sota el paraigües d’educació. Sense oblidar en cap cas l’essència juvenil d’alguns col·lectius. Em refereixo també a una educació integral, perquè aquestes accions ens podrien dur a una motivació sistematitzada de la societat, educant joves ciutadans actius, crítics, compromesos, innovadors, transformadors, en definitiva joves inquiets.

Cal treballar decididament cap a la transformació social a través de l’ educació, perquè el país no aguantarà amb el mateix model econòmic, social i democràtic gaires dècades més. Els temps va en contra nostra president !

Jordi Crisol

Dirigent associatiu

Barcelona, 8 de desembre del 2010

Associacions, entitats i política

dissabte, 4/12/2010

puzzle.jpg

Trepitjar terrenys polítics per obtenir quota de poder als mitjans o institucions pot significar la mort d’un o més projectes d’una entitat. Moltes entitats han estat dedicant esforços en estratègies de comunicació i captació de fons públics basades en criteris polítics partidistes. Des del meu punt de vista personal, és un error que pot marcar i comprometre el futur de l’entitat depenent de qui governi. Més enllà del govern de torn o de la política que s’adopti hi ha comunicació, mitjans i idees per transmetre.

És important comptar amb la resta d’entitats i societat civil del país per emprendre un projecte d’una gran envergadura. Un exemple molt clar han estat les consultes per la independència de Catalunya.

La presència als mitjans de comunicació tradicionals no s’aconsegueix íntegrament mitjançant els contactes polítics. El treball amb xarxa amb altres entitats semblants (en estructura i grandària) facilita un espai, així com també un treball constant amb delegats dels mitjans.

Els lobbys esquerranosos que durant aquests 7 últims anys s’han generat amb el governs de Maragall i Montilla estan a l’expectativa del que passa amb la nova constitució del govern que liderarà Artur Mas. Moltes d’aquestes entitats i associacions han generat aquests últims anys discursos progressistes que conjuntament amb el rumb de les polítiques socials i de subvencions (tristament) els ha afavorit el seu creixement. Probablement aquestes constants posades en escena de discurs polític i social (des del meu punt de vista molt necessàries) ara els passarà factura sinó saben vehicular les seves demandes amb un govern que quan parlem de tradicions serà conservador, que quan parlem de polítiques socials serà progressista però poc socialdemòcrata i que quan parlem d’economia serà marcadament liberal.

A les entitats i associacions ens caldria saber mantenir les distàncies amb els partits polítics. Nascuda en ple franquisme l’any 1961 i estimada per els governs de Pujol, Maragall i Montilla; Omnium Cultural, se n’ha sortit.

Jordi Crisol


Encarem el futur preparats. Noves fonts de finançament ?

dimarts , 30/11/2010

L’associacionisme ha viscut feliç i plàcidament en temps de bonança econòmica. Els convenis i subvencions amb l’administració en temps del Pujolisme i després amb el tripartit han permès créixer i consolidar-nos. I ara què?

L’actual situació socioeconòmica hauria de fer replantejar al sector sobre quines són les seves actuals fonts de finançament i si són viables a llarg termini.Obrir un debat d’aquestes característiques en el si de l’associacionisme educatiu és una qüestió que requerirà d’unes condicions indispensables que vagin lligades a la transversalitat, a la transparència i participació activa de les bases. M’explico:

L’Associacionisme educatiu, des de sempre s’ha caracteritzat per la presència d’una forta base ideològica sovint encarada cap a l’esquerra. L’esquerra social i democràtica. Aquest posicionament ideològic ha marcat molt les estratègies per a la recerca de fonts de finançament. Ara però, la situació econòmica i social del país ens hauria de fer replantejar aquesta postura.

- No podem dependre exclusivament de l’administració ni del color polític que governi un país per tirar endavant la nostra associació - Sinó recordo malament aquestes van ser aproximadament les paraules d’un bon amic que va intervenir en el marc de l’AGO (Assemblea General Ordinària) d’Esplais Catalans per defensar l’obertura d’un procés de debat encarat a definir els criteris de finançament de l’associació. Tenia i té tota la raó.

Des del meu punt de vista ens cal començar obrir aquest debat sense més dilacions. No perquè a curt termini no tinguem garantit el nostre finançament… sinó perquè a llarg termini hem de mirar de mantenir i optimitzar els recursos que tenim malgrat la tendència a decréixer econòmicament.

Jordi Crisol

El 28N, l’associacionisme educatiu també decideix

diumenge, 28/11/2010

Esplais Catalans i Minyons Escoltes i Guies de Catalunya celebren aquest cap de setmana les seves Assemblees Generals Ordinàries a Manresa i Torelló respectivament, que coincideixen amb les eleccions al Parlament de Catalunya.

Algun de vostès pensarà… que agosarat aquest noi ! Començar un blog i escriure sobre l’associacionisme educatiu al nostre país avui, ara, el dia en que el país es juga el seu futur a les urnes. La lectura cal fer-la amb més profunditat. Part de l’associacionisme educatiu del país avui també decideix les seves línies de treball i en el cas d’Esplais Catalans part de la seva direcció nacional.

Que associacions juvenils d’educació que engloben joves i infants i que tenen una vertebració territorial real centralitzin el debat i ratifiquin els seus plans de treball per al proper curs 2010 – 2011 més enllà de la capital del país és una demostració del pes real que tenen. I que ho facin el 28 de novembre encara més. M’explicaré.

La convicció d’idees i de gestió que transmeten aquestes associacions dirigides per part del jovent del país es contraposen amb els informes i enquestes que publiquen sovint mitjans i administracions sobre el desencant i la desmobilització social del jovent a casa nostra. És veritat però, que els jovent associat som minoria. Enquestes i estudis ressalten allò que realment passa, la no mobilització social del jovent. El negativisme imposat als nostres temps fa caure en el destacar tot allò negatiu o que no fa bé a la societat, és aquí el problema. El jovent associat, més enllà dels moviments d’associacionisme educatiu guanyaria en conviccions, discurs i masses si aquests informes i enquestes tinguessin entre d’altres objectius remarcar la bona tasca de part del jovent. Entitats i associacions juvenils podrien intentar combatre la desmobilització i la estigmatització dels i les joves des d’un punt de partida, si més no, més favorable.

Parlar d’associacionisme educatiu i altres plataformes juvenils avui, té més sentit que mai. El nou parlament i govern que es configurarà a partir del que passi avui ha tenir en compte la funció d’agitació i mobilització social que poden tenir aquestes entitats, associacions i plataformes en el col·lectiu jove. Si volen incrementar la militància associativa entre el jovent, i per extensió l’alta desafecció política d’aquest col·lectiu, aquesta és una bona via.

Avui, ARA, part de jovent associat decideix també el seu futur com a col·lectiu i com a país.

Jordi Crisol

Vicepresident d’Esplais Catalans, Esplac

Manresa, 28 de Novembre del 2010

L’esplai; conciència i revolució

dimecres, 24/11/2010

Que pijoprogre que et pot arribar a sonar el títol d’aquest article, la veritat: ni m´hi reconec, però és la millor definició de l’esplai que he sentit durant els meus 7 anys de vida associativa i voluntària des de la majoria d’edat.

Ressalto associativa i voluntària perquè és important, perquè sense aquests dos condicionants se’m fa difícil entendre l’esplai. Quan ets petit i vas a l’esplai els dissabtes a la tarda, no t’interessen aquestes variables, no perquè no siguin importants, sinó perquè del que tens ganes és de passar-t’ho bé i riure amb les companyes i companys del grup, que conjuntament amb aprendre és l’objectiu de l’esplai. Aquest últim no és un objectiu exclusiu per als infants, sinó que ha de tenir una bidireccionalitat.

La bidireccionalitat hauria de ser una qualitat gairebé essencial en tots els centres educatius, no només a l’esplai. A l’esplai, entès com una entitat educativa, associativa i voluntària aquesta bidireccionalitat d’aprenentatge és molt més procliu a existir. Existeix pel simple fet que la implicació dels seus monitors/es i dirigents és única i exclusivament de caràcter voluntari. Una persona que dedica gran part del seu temps a estar amb els infants i transmetre uns valors lligats a la transformació social està decidida i oberta a aprendre dels nens i nenes i no només d’ells, sinó aprendre a dialogar amb l’administració, portar els comptes, decidir la línia pedagògica de l’esplai, a dirigir social i políticament l’entitat, etc etc..

A mi, personalment aquests 7 anys a l’Esplai Xirusplai i de retruc també a la CPFM, al Círcol, a la CAL de Badalona, etc.. m’han servit per a molt; per treure’m temps per estudiar, per aprendre a fer un pressupost, aprendre que és un Projecte Pedagògic, un Projecte Educatiu de Centre i un ideari, a saber que és la vida associativa i quines implicacions porta, així com també a aprendre a entendre les noves ments inquietes que d’aquí a uns anys (no molts) seran el futur associatiu d’una petita casa però important com és l’Esplai Xirusplai. Veureu que la balança personal és molt positiva :)

Gràcies a una decisió presa ràpid i corrents al setembre del 2009 i sense valorar que em comportaria vaig decidir fer el meu últim any com a monitor a un grup de joves entre 12, 13 i 14 anys, amb un noi i una noia més. Gràcies a això aquest estiu he estat de ruta amb ells. Amb aquests nois i noies als quals conec des de que anaven al grup de petits de l’Esplai (6 – 7 anys) he tingut l’oportunitat d’observar per a que serveix l’esplai.

La seva consciència i memòria d’activitats que han anat fent durant els anys i que havíem preparat els monitors/es amb una clara voluntat educativa sobre; els Països Catalans, la revolució sandinista, així com de fites i dates històriques per a la humanitat i la nostre història i dignitat com a poble han donat fruit, se’n recordaven de les activitats. No són llicenciats en història, geografia o humanitats però s’en recorden que una vegada quan eren petits, de colònies amb l’esplai van parlar i reflexionar sobre la cultura i història catalana, occitana, nicaragüense, etc…

Tornant d’una excursió a Esterri d’Àneu en vam parlar, i això em va fer feliç, perquè recordaven nítidament activitats amb grans dosis de cultura i socialment difícils d’aprendre a l’escola.

10 dies després d’haver iniciat la ruta, tornava per carretera revivint els 7 anys de militància associativa com a monitor i dirigent a l’esplai, amb moments durs i moments dolços, però amb el convenciment que aquest estiu havia estat un dels moments més dolços de la meva estada a l’esplai. Acabar aquesta etapa amb un moment tan dolç com aquest no té preu, temptat de seguir un any més però amb la decisió de no fer-ho, per recordar aquest moment sense requeriments ni pedaços.

L’esplai és una revolució personal i col·lectiva a cara descoberta, que a poc a poc i sense presses dóna els seus fruits.

Poder seguir treballant desinteressadament amb els que crec, des d’una àrea política com és la comunicació a l’associació d’Esplais Catalans (ESPLAC) em fa acabar aquest capítol amb més convenciment que mai, perquè seguiré donant tot el que pugui pels esplais laics, progressistes i associatius.

No et limites a contemplar aquestes hores que ara venen, baixa al carrer i participa. No podran res davant d’un poble unit, alegre i combatiu Vicent Andrés Estellés

Jordi Crisol

Ex Monitor de l’Esplai Xirusplai

Vicepresident d’Esplais Catalans, ESPLAC