Arxiu del dilluns, 5/03/2012

Canviar? Canvia, tu!!

dilluns, 5/03/2012

Si el gran problema d’Espanya i de Catalunya (i de Girona) és l’atur (que l’és!), esperava quelcom més de la promesa i esperada “reforma laboral”. Durant 8 anys, el PP ha estat sermonant la lletania que el govern s’havia de centrar en “resoldre els problemes reals de la gent” i que per això calia una reforma laboral. Si aquesta reforma laboral només serveix per agilitzar els acomiadaments només servirà per crear més atur.

Però què espereu d’un govern conservador amb aquest tarannà? Que centri l’objectiu i resolgui el problema? No pas.

Les mesures clàssiques per satisfer als empresaris low cost que tan proliferen i afavorir l’acomiadament i la precarietat. A mig camí del no-res. Més del mateix, més atur, més crisi. Per tant ineficàcia i mesures errònies.

Cal pensar diferent. Fent el mateix, obtindrem els mateixos resultats. Estem governats per uns mesells.

Esperar que rebroti la construcció i així tornem a crear ocupació? Per què això passi caldrà esperar un mínim de 5 anys, un cop absorbit l’ingent estoc immobiliari.

Torno en el pensar diferent: Espanya té molta feina per fer. És un país per fer en molts aspectes. Cal potenciar negocis nous, on l’Estat sigui competitiu a nivell global i invertir-hi fortament. S’està parlant de negocis nous o amb potencial? Espanya pot créixer en energies renovables o en la indústria agroalimentària de valor afegit o en la indústria química, per donar alguns exemples. A Catalunya, tenim clústers industrials que estan agonitzant per falta de finançament. El de la maquinària a Girona o el de la moto, en són exemples. Tenim tancaments d’empreses constantment. Empresa que tanca, no es tornarà a obrir. Com volen crear ocupació així?

Canviar? Aquí res no canvia. S’ha deixat tot el pes de la reducció d’atur o de l’increment de la recaptació tributària a la represa del cicle econòmic, però això no passarà en els propers anys si res més no canvia. Ja ho deia Einstein, si vols resultats diferents no facis sempre el mateix.

Viva Las Vegas

dilluns, 5/03/2012

Curiós aquest nostre país, el que tenim. Tenim un rècord mundial d’atur, un espoli fiscal asfixiant i endèmic. Una política econòmica que portarà més depressió. Uns polítics en permanent crisi jugant al pim-pam-pum, pensant més en la seva pensió que en l’estratègia. Un constant tancament d’empreses, deslocalitzacions, ERO’s i concursos. Els empresaris parlant més amb advocats i jutges que amb clients o inversors. Bancs fallits i  etcètera, etcètera. Això és el “què tenim”, que dirien els Amics.

Doncs bé, aquest país (cada dia més assimilat com a regió espanyola, per cert) té una oportunitat de fer quelcom diferent. Una oportunitat que té visos de pacte amb el diable, no us negaré pas d’entrada: “illa legal” per fumadors, centre de meuques de luxe, barra lliure per blanqueig de capitals i immigració il·legal, que no s’hi parlarà català i una llarga llista de presumptes atrocitats.

En aquest país som el campió mundial d’agafar-nos-la amb paper de fumar. No m’estranya que el principal productor d’aquest producte sigui una empresa catalana…

Recordo fa uns anys que es veia malament que Eurodisney s’instal·lés a Catalunya. Els francesos encara deuen riure. Ídem per fer un IKEA a Girona. Tampoc la instal·lació de Port Aventura va ser un camí de roses. Estem instal·lats en un permanent “No a tot”: siguin infraestructures turístiques, energètiques, de comunicació, religioses, etc.

Jo ho veig més com una oportunitat. Una inversió que pot crear un nou atractiu turístic i comercial. Per alguna cosa som una potència en turisme. Penso que seria un bon complement a l’oferta actual i un gran motor econòmic. La gent podrà seguir anant a Montserrat i a Taüll si ho desitja i podrà seguir pensant que les platges de Palafrugell són les millors del món. Hem d’escoltar, veure de què es tracta i valorar-ho objectivament. Tampoc serà la fi de la crisi, per descomptat.

El govern el què ha de fer és escoltar i negociar bé. Es lògic que l’americà vulgui pagar menys o nuls impostos (com tothom, no?). No fa el mateix el Sr. Ryanair, a qui sempre se li acaben pagant les seves gràcies? El projecte té molts pretendents.

Ara bé, tan poc segurs de nosaltres mateixos en sentim com per pensar que un milionari ianqui pot convertir el nostre país mil·lenari en un Las Vegas del Baix Llobregat?