L’actitud és el que compta

Envoltats com estem pel desànim, per les retallades, per intervencions bancàries, per pseudo-experts pontificant solucions màgiques i convertits tots plegats en profusos coneixedors de l’economia grega o de la incontrolable prima de risc i atemorits pels cruels mercats, tot plegat m’aclapara una mica. No tinc ni idea si l’euro desapareixerà o si hi haurà un “corralito”, però n’estic una mica tip.

Celebro la iniciativa d’una PIME gironina vinculada al sector de la higiene professional, que aquesta setmana ha promogut unes jornades entre promocionals i formatives obertes als seus clients. Amb modèstia i molt treball estan trampejant la crisi. Mig per accident vaig poder assistir a la sessió celebrada el passat dilluns 21 al Parc de la UdG.

El conferenciant era el formador català d’origen holandès, Victor Küppers. La veritat és que les dues hores van ser una insuflada d’aire fresc enmig de tant pessimisme i mediocritat. La seva tesis central girava al voltant de l’actitud. Tenia un cert aire a l’Eugenio (però sense el “cubata”) i el seu missatge era molt clar. Coneixements i habilitats són necessaris però no suficients. L’actitud depèn de nosaltres, no de la Sra. Merkel, ni de les profecies del Sr. Krugman. Aquesta actitud s’escull. Podem triar sortir de la “vall d’excuses” on ens trobem instal·lats, que crea una zona de confort entre morbosa i passiva. Hi ha alternatives a com ens enfrontem a l’entorn i només depenen de nosaltres. Il·lusionar-nos amb el què tenim o el què ens funciona (segur que tots tenim quelcom que funciona). Tampoc val ser il·lús ni temerari. Intentar ser proactiu, positiu, equilibrat o prioritzar el què és realment important, van ser paraules extensament citades.

Avui al matí, enlloc de la ràdio profeta del desastre he posat música. He començat el dia molt millor. Proveu-ho.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús