Jo no tinc por

L’Onze de Setembre d’enguany ha estat històric. Era previsible veient l’aire que es respirava al país en aquests darrers mesos. “L’endemà de l’11-S, tindrem feina en començar a fer aquest nostre país”. Així és com acabava el meu últim article.

El camí està iniciat i és irreversible. Diguem-n’hi transició nacional, dret a decidir, independència o estat propi: Convertir Catalunya, en un país normal dins la UE i el món. El president Mas ha deixat de banda la seva tradicional ambigüitat i ha premut l’accelerador. Ja ho deia el mestre Puyal “President, sàpiga que té un poble al darrere”.

La gran manifestació organitzada per l’ANC l’ha empès a posar rumb a l’estat propi. Rumb a la llibertat. Diu que caldrà molta voluntat, grans majories (per això estan els polítics, que ara han de posar lletra a la música que majoritàriament els catalans vam proclamar l’11-s), i sobretot, capacitat de resistir. Les estructures d’estat de què parlava el president Mas (hisenda pròpia, reconeixement internacional, accés als mercats financers, autosuficiència energètica, etc.) de ben segur s’estan treballant. Cal una tasca constant i sorda, marcada en un fulla de ruta. Caràcter català, amb seny però treballant incansablement. N’estic segur i hi confio.

Aquests últims dies no es parla d’altra cosa. Amics, coneguts, familiars, la gent està il·lusionada.  Com feia molts anys que no passava. Un gran tsunami d’autoestima i d’esperit col.lectiu com mai havíem viscut. Són molts anys de foscor i la maquinària mediàtica i política de caire espanyolista, tot i que inicialment semblava grogui, començarà a intentar confondre i generar por. Penso que la por la centraran en el terreny econòmic (el vell tòpic de la butxaca i els catalans). Saben que una eventual intervenció militar (tal com preveu l’Art.8 de la Constitució espanyola) seria patètica i un autèntic disbarat avui en dia.

Por a l’economia? Catalunya seria perfectament viable, i hi ha un munt d’estudis que ho avalen. Una economia oberta, que actualment exporta més fora d’Espanya que no pas a l’Estat. Arguments i explicacions contra les pors. Com deia un bon amic, “encenem la llum per fer que les fantasmes marxin”.

No serà que és la pròpia Espanya qui té por?. Un país dubtosament viable sense els 16.000 milions d’euros que anualment rep de Catalunya. A les portes d’un rescat europeu. Sense un model econòmic sòlid, amb una economia poc industrialitzada, altament especulativa, i de poc valor afegit. Rècord mundial d’atur. Dirigit per una classe política dogmàtica, immobilista i fracturada en dos blocs antagònics. Amb un president absent i aclaparat. Un país fracturat socialment. Amb greus problemes territorials (a banda del cas català). Desprestigiat internacionalment, amb un cap d’Estat que és la riota mundial, nul.la influència amb les excolònies (veure cas YPF), etcètera, etcètera…

Qui té por ara?

1 comentari

  • Miquel Sabata

    16/09/2012 11:07

    Trobo unes reflexions genials, ara ens hem de centrar en veure i explicar els avantatges d’un estat propi i, sobretot, de neutralitzar tots els missatges de por i temor que ens arribaran. Penseu que l’endemà mateix el PP ja va començar amb la pot i tal com ells avalen que és impossible una secessió nosaltres hem d’afirmar que ja estem fora d’Espanya sentimentalment i no volem altra cosa que no sigui un estat català.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús