Made in Catalonia

El camí cap al dret a decidir s’ha iniciat de forma inexorable. En pocs dies, la Manifestació història de l’11-S, discursos memorables del President Mas, cop de porta furibund al Pacte Fiscal o Concert Econòmic per part d’un aclaparat Sr. Rajoy, avançament electoral (pel 25-N) i una declaració majoritària del Parlament a favor del dret a decidir “prioritàriament” la propera legislatura. Quantes emocions per un setembre que està sent negre en el terreny econòmic…

La premsa espanyola més recalcitrant i els seus acòlits d’aquí estan que treuen foc pels queixals. Alguns certament perdent els papers i tot. El món ens mira amb un cert grau d’incomprensió però amb un respecte que òbviament no trobarem a Espanya. Les coses s’estan portant d’una forma impecablement democràtica. Avancem.

En l’aspecte econòmic, els apòstols del “no” parlen d’una davallada de vendes (per menys vendes a Espanya: Hi haurà realment boicot? Quan durarà? A qui afectarà? Ja sabem el què representa el mercat espanyol…), parlen d’un deute inabastable per part de la Generalitat, d’una fallida de la Seguretat Social; vaja, en una autèntica catàstrofe. Alguna facció d’empresaris (de grans empreses) d’aquí també s’apunten a aquestes tesis de la por. Desconec si això es basa en estudis fiables, en desitjos inconfessables o simplement en la mala llet. De ben segur que cap economista sap amb certesa què passarà el dia d’una Catalunya independent. Mai Catalunya s’ha separat d’Espanya: i qui digui que ho sap, menteix. Ni en un sentit ni en l’altre, perquè és un fet que encara no s’ha produït. Ara bé, cap dels nous estats sorgits a partir del 1991 a Europa de l’Est s’ha tornat a reunificar, cosa que implica que sols no els hi deu anar malament…

En un món interdependent com l’actual i en plena globalització, la construcció d’un nou Estat no ha de significar aixecament de fronteres, ni imposició d’aranzels, ni cap restricció als fluxos comercials. Espanya i el nou Estat català poden estar integrats perfectament dins la UE (Això lògicament en funció de com evolucionin els designis de la Sra. Merkel). En formem part de ple dret. Algú amb un mínim de seriositat, pot pensar que l’economia catalana es quedaria fora de la UE? La UE i els àvids “mercats” són els primers interessats en una economia catalana pròspera i sana i que vagi pagant el deute.

No tota la gent d’empresa pensa com alguns insignes dirigents, altres estem ja delerosos per posar el  “Made in Catalonia” en els nostres productes.

Més informació a: (VALOR AFEGIT; INDEPENDÈNCIA I COMERÇ, 26/9/2012)

http://www.tv3.cat/3alacarta/#/videos/4263950

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús