El management segons Buffett (1ª part)

Què permet una empresa tèxtil americana fundada el segle XIX (Berkshire Hathaway Inc.) passar d’una previsible fallida a convertir-la en un conglomerat d’inversió i hòlding d’empreses amb més de 270.000 empleats i més de 140.000 milions de dòlars de xifra de negoci?

L’empresa actualment participa en societats tan reconegudes com Coca-Cola, American Express, Anheuser-Busch (Budweiser), Moody’s, P&G, el banc Wells Fargo, els supermercats Wal-Mart i Costco o the Washington Post, per citar-ne només algunes.

El seu CEO i principal accionista és el magnat Warren Buffett, tercer home més ric del món, amb una fortuna estimada de 46.000 Milions de dòlars segons la revista Forbes, i 20ª persona més influent del món segons la mateixa publicació.

Recentment, s’ha donat a conèixer una important operació al nostre país. Berkshire ha adquirit a CaixaBank la cartera d’assegurances de vida (enllaç). Mesos enrere va adquirir també una petita empresa catalana del sector dels cosmètics (enllaç).

L’anomenat “Oracle d’Omaha”, és conegut per la seva austeritat i l’habilitat pels negocis i preveure el comportament dels mercats. Una llegenda diu que encara viu a la mateixa casa des de l’any 1958 a la ciutat d’Omaha (Nebraska). Altres llegendes també apunten que va tenir un Volkswagen Escarabat fins que el seu compte corrent ja disposava de diversos milions. Es un filantrop i conegut aportador al Partit Demòcrata dels EUA.

Però quins són els secrets de la seves inversions i de la direcció de les empreses (management)?:

 –         Escollir empreses adequades i defugir les mediocres. És mítica la frase de Buffett “que mai inverteix en una empresa que no entén”. Cal que l’empresa escollida disposi d’un avantatge competitiu perdurable en el temps (sigui una marca, servei, elevats volums de compra, etc.)

  • Alhora d’analitzar els guanys cal que aquests siguin sostinguts en una sèrie temporal prou significativa.
  • Es molt estrany que una empresa mediocre esdevingui una gran empresa.

-         Delegar. Buffett diu “deleguem fins al límit de l’abdicació”. La clau és delegar la feina a qui millor la coneix. Que la facin seva, que vulguin millorar i ascendir professionalment. El perfil seleccionat és més “líder” que no pas “esclau”. Es fomenta la direcció per part dels empleats com si les seves empreses fossin seves. La clau és que les persones siguin honestes, íntegres i que potenciïn l’empresa com si fos pròpia.

-         Trobar el gerent adequat. Quines característiques ha de tenir?

  • Estimar la feina. Trobar la feina que t’agradi i que hi posin passió. Amb això aixecar-se cada matí serà un plaer i l’èxit arribarà.
  • Per vendre, cal que el venedor cregui en el producte. Defuig d’allò que no un mateix no compraria o utilitzaria.
  • Obsessió, intentar assolir la perfecció i l’excel·lència amb les tasques que facis.
  • Honestedat, franquesa. No enganyar, “qui enganya en públic s’enganya a si mateix en privat”.
  • Obsessió pels costos. És com el “respirar” per a l’ésser humà, reduir costos és inherent a tota empresa. Els beneficis són l’essència de l’empresa i si cauen l’empresa mor. Ras i curt. En la saviesa popular catalana, “es té el que s’estalvia”.
  • Pensament estratègic. Tenir present el llarg termini no només el present immediat. Un directiu és algú que gestiona també un patrimoni a llarg termini, no només un compte d’explotació anual. Inversor i directiu, són rols que van extremadament lligats i que s’intercanvien.
  • Pagar segons el rendiment. Si es vol tenir una gran direcció aquesta ha de estar ben retribuïda i ser pagada segons el rendiment i els resultats de l’empresa.

(continuarà…)

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús