Una de corruptes

Quan els efectes de la crisi més s’estan notant i tots plegats estem tips de 5 anys de patiment, salten a la palestra mediàtica dia rere dia un allau de casos (presumptes) de corrupció. No importa el partit, municipi o comunitat autònoma: No hi ha un pam de net enlloc. La Ibèria corrupta no entén de fets diferencials.

El hit parade actual el lidera l’inefable cas Bàrcenas. L’antic tresorer sembla que no guardava la deguda diligència que es presumeix a tot aquell que remena diners aliens i, entre tiberis i baixades d’esquí, feia (presumptament) circular diners cap a la bucòlica Confederació Helvètica o retribuïa els bonus de final d’any als camarades del PP. El mític 7 del Barça d’handbol, previ pas per ESADE, també feia les seves pràctiques fent corrupteles com a becari avançat: Aquest dins la categoria de “corruptes amb pedigrí reial”.

No ens estarà passant a tots plegats la síndrome de Lance Armstrong? Aquest es defineix per “Ho negaré tot fins que no hi hagi més remei”. Mentir és tan humà com respirar. La corrupció existeix i existirà sempre. Sovint és proporcional al poder que s’exerceix.

En l’àmbit públic i en el privat això és així, i sinó fem tots plegats una mica d’autocrítica: Aquella factura no declarada per estalviar l’IVA, aquell preu inflat per enganyar qui sigui, aquella decisió discrecional, no fonamentada o a dit, aquella promoció d’un conegut o parent a qui es col·loca espontàniament, o aquell proveïdor que malgrat ens fa un preu més alt ens remunera amb les tradicionals paneres o “sobres”. Sempre s’ha fet i sempre es farà.

En l’àmbit polític, el problema és que aquí mai passa res. Qui la faci, que ho pagui. Tanmateix ningú dimiteix, ningú en paga cap preu, els judicis es fan eterns, són ineficaços i estan precuinats pel carnet polític de “sa senyoria” de torn. Es fan “cimeres” per netejar consciències o vendre algun diari més entre setmana. La mentida i el cinisme estan a l’ordre del dia i tot revestit per una pàtina de presumpció que fa que els simples mortals (i contribuents al capdavall) no entenguem res, cada cop ens emprenyem més i potser, tal vegada algun dia ens organitzem i els hi fem caure el “xiringuito” a tota aquesta colla de farsants.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús