Un país de segona fila

Veient l’allau de notícies, degudament engreixades per tots els mitjans públics i privats d’aquí i d’allà, fa la sensació que això de Catalunya sigui una mena de “femer” gegant on els corruptes campen al seu lliure albir. Estem envoltats de Vito Corleone‘s amb barretina i espardenyes de vetes.

Assistim bocabadats a un seguit de casos de corrupció i trames de noms folklòrics. Fins i tot un partit tradicionalment lliure de corrupció com ERC ja té també la seva quota corrupta-mediàtica. Els seus imputats, seguint la línia de transparència del partit, ja han deixat els seus càrrecs per allò de ser net i a més semblar-ho: Les consignes funcionen.

El president Mas, cada dia més envellit i amb menys “punch” per liderar el país, sembla un apòstol més de l’immobilisme i es dedica a fer cimeres amb tot de senyors grans amb vestits cars per assegurar que res o quasi res es mourà. Sembla que tocaria no moure massa res.

No crec pas que això sigui l’enèsim “atac al sobiranisme” com prediquen des de CiU i com molt bé ironitzaven els de “Polònia” (TV3) el dijous passat. Ja seria hora que els que l’han fet la paguin, siguin polítics locals, de regional o bé de Molt Honorable família. Triar entre “corruptes” o “patriotes” és una trampa intel·lectual que no es pot acceptar.

Sí, és cert: Tot ha esclatat quan teòricament Catalunya ha iniciat el seu “camí cap a la llibertat”, però no crec pas que tot aquest allau de casos sigui fruit d’una estratègia orquestrada des de l’Estat…

Avui en dia, tot va a una velocitat sideral. La informació vola i els canvis són constants. Ningú accepta combregar amb rodes de molí. Bé, almenys no la majoria. Tenim un país amb molta corrupció i com tantes coses estan caient pel seu propi pes:

Pensàvem que teníem una economia forta però tenia uns fonaments de fang.

Pensàvem que teníem una democràcia consolidada i la corrupció campa.

Pensàvem que la justícia ho resoldria, i almenys fins a dia d’avui, ningú ha estat condemnat.

Amb un excés d’autocomplaença, pensàvem que érem els nòrdics de la Mediterrània i resulta que cada cop més ens adonem que vivim en un país de segona fila.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús