Confiscats

Sembla que finalment es consumarà la confiscació dels dipòsits superiors a 100.000€ a Xipre. Tenir grans dipòsits és haver pecat i ara caldrà pagar pels excessos que s’hagin pogut haver comès i que han originat un rescat per part de la troica en aquella illa mediterrània. El rescat, encara pendent de ser tancat definitivament, sembla que oscil·larà al voltant d’uns 23.000 Milions d’euros, un “simple” 135% del PIB. La troica només n’aportarà 10.000 i la resta amb càrrec als xipriotes. En conclusió la mala gestió d’uns governants, inclosos alguns dirigents bancaris, farà recaure tot el pes del rescat en els ciutadans, sigui amb retallades brutals, pujades d’impostos i ara, i això és la novetat, en la quitança als grans dipòsits. Sense estalvi, no hi ha inversió. Sense inversió, no hi ha recuperació possible: més atur i més pobresa.

Aquesta vella Europa, decadent i poc il·lusionant, dirigida per uns pocs, ara s’encaparra en confiscar els dipòsits de l’estalvi. Fins avui una de les garanties del model capitalista, com és la preservació de l’estalvi, també se’n va a en orris.

Desconec si Xipre era una base pel blanqueig de diners de les oligarquies russes, però ningú es fa la mateixa qüestió quan això serveix per a dinamitzar el mercat immobiliari a tota la costa catalana o bé quan els compatriotes de Putin són els principals consumidors de productes de luxe Passeig de Gràcia enllà…

Com diu el refrany, quan “vegis les barbes del teu veí afaitar…”, anem-nos preparant. Això no s’ha acabat ni de bon tros. Aquest model determinat d’Europa ja no ens convenç, ni engresca, ni motiva. Es poc transparent i escassament democràtic, però ara a més confisca. Una unió a Europa és la solució, és irreversible i és el camí, però fer pagar tothom pels excessos d’una minoria, penso honestament que no és la solució.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús