Change

Quan, l’any 2008, Barack Obama optava per primera vegada a ser escollit president dels EEUU el seu gabinet d’imatge van promocionar, amb molt d’èxit, el lema “Yes we can”. Però no va ser l’única expressió que es va associar al polític en aquell moment. Una altra, aquesta espontània i sorgida en cercles no oficials, va ser viralment compartida i comentada. El dissenyador Shepard Fairey, forjat en l’escena independent associada al art de carrer i a la cultura del skateboard va dissenyar uns pòsters que mostraven un dibuix del rostre d’Obama acompanyat –hi havia tres versions- de les paraules Progress, Hope i Change: progrés, esperança i canvi. Potser més que l’eslògan oficial, els posters -després reconvertits a samarretes, enganxines, etc- i els seus eslògans van convertir-se en icones del que representava Obama: el canvi.    

Fa uns dies el web Grantland va publicar un article sobre les possibles modificacions que la NBA podria fer en el sistema de sorteig del draft. És força probable que fos la mateixa NBA qui filtrés la informació al prestigiós web afiliat a l’ESPN, potser per recopilar i analitzar les opinions i reaccions d’aficionats, premsa i gent vinculada a la lliga. Sembla evident que l’article, ben raonat i amb informació detallada, sorgeix de fons ben informades i que la idea no sembla una invenció del periodista. Deixant de banda el debat de si la proposta seria bona o no, el que evidencia l’article és que la NBA no té por d’auto analitzar-se i de proposar possibles canvis constantment. El draft és un sistema complex que des de 1985 ha tingut tres models diferents. Caldrà esperar per veure si properament es modifica el sistema actual, però no hi ha dubte que la nova era amb Adam Silver de comissionat durà més canvis. Perquè Silver s’ha format al costat de David Stern i és hereu d’una gestió que és molt ferma en controlar les franquícies però que proporciona a les mateixes les eines per seguir creixent esportivament i empresarialment. La via per fer-ho és posar constantment en dubte l’estat de les coses i, dins d’uns límits, innovar per poder ser una competició dinàmica. Els canvis s’han produït en la pròpia competició i en l’aparell comunicatiu i de promoció de la lliga. En el primer aspecte, la lliga compta amb els millors jugadors del món, i es tracta de posar-los-ho fàcil per a mostrar el seu talent al màxim. En el segon aspecte, l’objectiu és, com totes les empreses que ofereixen un producte, fer-lo el més atractiu i pròxim possible per al consumidor.

                                                                               Adam Silver i David Stern

En els últims anys hem vist molts exemples. L’All Star Weekend ha estat modificat el format en vàries ocasions, s’ha afegit i tret concursos, s’han promocionat els jugadors joves, etc. S’ha experimentat amb la participació dels aficionats, acollint les xarxes socials sense dubtar-ho. L’aficionat participa en temps real del que passa a la lliga, i la lliga entra a les vides dels aficionats amb naturalitat. Avui podem veure en directe o diferit tots els partits al nostre telèfon o ordinador des de qualsevol lloc gràcies al League Pass, una joia tecnològica que haurien de copiar totes les lligues. El format dels Playoffs també ha sofert canvis. La primera ronda va passar de 5 a 7 partits i, a partir d’aquesta temporada, les finals passaran d’un format de 2-3-2 a un 3-3-2. Hi ha hagut canvis en el reglament –semi cercle defensiu, tres segons defensius, permissivitat arbitral en certs contactes, etc- i s’ha posat la tecnologia al servei del joc -repeticions instantànies a l’abast dels àrbitres en certes situacions-. L’accés de la premsa i la seva relació amb els jugadors, els canvis en el convenia col·lectiu (CBA), etc. El calendari també es modifica per arribar a una audiència màxima, i per segona temporada seguida es disputen aquests dies partits de lliga regular a Europa, a Londres.

Aquesta temporada adidas, la marca amb llicència per a dissenyar els uniformes oficials de joc dels equips, ha experimentat amb unes samarretes de joc amb mànigues, enlloc de la clàssica samarreta de tirants, que podrien acabar esdevenint l’uniforme habitual (aposto que les veurem cada vegada més). Amb un objectiu comercial evident, la proposta va provocar reaccions diverses, també dels jugadors, però, al capdavall, l’experiment no va esdevenir cap daltabaix.

LeBron James i Pau Gasol

Fer canvis no és sinònim d’èxit, ni tots els canvis són bons. La NBA no sempre se’n surt -el format i el relatiu èxit del concurs d’esmaixades n’és un exemple els darrers anys- i a vegades ha de fer marxa enrere. Però ni Stern fins ara ni Silver en el futur pròxim han tingut ni tindran por d’experimentar per mantenir el dinamisme i la rellevància de la lliga. En un moment en què la lliga ACB passa per una crisi profunda és un bon exercici recordar que fins i tot als que els van bé les coses no ténen mandra de proposar canvis -vistos com una oportunitat- per un objectiu comú. Sense tenir la importància d’una elecció presidencial com la d’Obama, la mentalitat de progrés i canvi de la NBA és essencial per a que la lliga continuï avançant i es mantingui com la millor lliga de bàsquet i com un dels esdeveniments esportius més importants i amb més repercussió del món.

Actualització: uns minuts després de publicar l’entrada es filtra la informació que en el proper All Star Game es faran servir per primera vegada samarretes amb mànigues.

 

 

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús