La llarga Nit d’aquest país

“No estan els temps per a mandangues.” M’ho abocà així, seriós, un bon amic mestre durant el sopar de la Nit d’Escola Valenciana, que enguany va ser més sòbria i familiar que de costum. Tot i la calidesa de les veus del Cor de l’Eliana que ens comminaven a vetlar la llarga nit del nostre poble, el fred exterior ens tenia els ossos calats. A l’auditori hi eren absents els de sempre (de veritat havien acabat els gestos d’hostilitat dels omnigovernants?), però professorat, pares i mares, sindicats, professionals de la cultura i polítics de tres o quatre colors van escoltar de primera mà el crit del president de la federació, Vicent Moreno, en favor de la unitat d’acció contra els atacs que està patint l’Educació al nostre país. Volem una Educació sense color polític, com propugna Escola Valenciana, però en cap cas inodora ni insípida; la volem perfumada amb gesmil i tarongina, la flaire dels nostres arrels, i amb el sabor de la terra, condimentada amb els ingredients “extra” que els mestres han sabut seleccionar sempre amb bon gust. Una Educació forta, i viva. Una Educació valenciana i de qualitat.

Igual que es van agombolar sensibilitats disperses entorn de la campanya “Sí al valencià”, cal bastir ara un punt de trobada per a tots aquells que consideren que l’educació dels nostres fills i filles no ha de ser objecte de retall ni de retrocés. No pot ser (i que em perdonen els ofesos) que la defensa de l’educació quede restringida a l’acció individual dels mestres, o dels pares, o dels alumnes, o dels polítics de l’oposició. S’equivoca qui boicoteja un llibre, una obra de teatre o una granja-escola creient que així mourà un dit de l’administrador. No és això, amics, perquè l’agressor no està en les files pròpies, i tot aquest despropòsit de retalls que ens desconcerten no ens han de fer perdre el Nord. Som majoria, una majoria immensa i expectant, els qui volem dir que ja n’hi ha prou. I junts podem corregir la deriva autoritària que està prenent tot plegat. La nova estafa electoral que elimina de colp els pocs drets laborals que encara conservaven els treballadors de l’àmbit privat aprofundeix en l’estat d’incertesa, desassossec i temor que s’escampa i senyoreja tenyint de negre l’horitzó.
La tirania del poder, indissoluble ja de la voluntat que dicten els mercats, ens vol empetitits, desunits, acovardits i vençuts. I hem d’aconseguir traure el cap d’aquest forat sense deixar a la cuneta cap cadàver innocent més. Benvingut siga, en aquest sentit, la crida a la cohesió que proposa Escola Valenciana. I benvingut siga, també, l’Objectiu 2015 que prepara Valencians pel Canvi. Perquè és de vital importància que fem pinya, que construïm ponts d’unió, que establim sinergies, que estretem lligams en tots i cadascun dels àmbits al nostre abast. Cal opinar i no callar, eixir al carrer i manifestar-nos en massa, però si aquest cabal de mala llet que covem no el canalitzem correctament acabarem cremant la ràbia al centre de la ciutat, com han fet els desesperats companys grecs que ens precediren a contracor en la submissió.
Tipus mòbils 69. Publicat a L’Informatiu el 14/2/12.

4 comentaris

  • Germà Asencio

    22/02/2012 16:19

    Enhorabona Joan Carles!!! El fruit de la teua valentia i fidelitat als valors valencianistes el trobes ara a l’Ara!!! Segueix com sempre!

  • Jordi Cases

    23/02/2012 6:43

    Tots els pobles han necessitat el moment de medir les seues forces, de fer com una catàrsi col·lectiva que fa despertar les persones, i els fa adonar-se que no están sols en les seves reivindicacións siguin les que siguin.

    A València, potser aquesta “primavera” sigui la que els faci despertar de la dormidera i eixir a desterrar la corrupció, la manipulació i la vergonya.

  • Anònims sense fronteres

    23/02/2012 11:25

    El problema de tot plegat és el rentat de cervell a la societat valenciana, una feina de dècades que no es pot desfer en poc temps. Sota diversos noms, l’enemic és sempre el mateix, la pròpia cultura.

    Hom pot constatar com gent valencianoparlant, que defuig del PP, tot i que el prefereixi al PSOE, que s’adona del pou al que ha caigut el País Valencià, sigui incapaç de reaccionar, i prefereixi creure a l’ABC o el Mundo, que no al que veuen els seus ulls.

    Hi ha moltes responsabilitats en aquest afer, especialment a la dreta valenciana, però no és menor la del PSOE.

  • ACICOM DONA LA BENVINGUDA A L’ARA, ARA AL PAÍS VALENCIÀ, DES DEL DIUMENGE. AVUI HA SEGUT PRESENTAT A LA S.C. EL MICALET – ACICOM -Associació Ciutadania i Comunicació-

    23/02/2012 23:31

    […] una desena de bloguers i blogueres valencians a la seva web, entre els quals hi ha l’editor Joan Carles Girbés, que ja és accessible. A més de Girbés, l’ARA ha convidat el cantautor Pau Alabajos, […]

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús