Man Booker (previsiblement) orfe

Temps era temps en què els editors en llengua catalana corrien (corríem) rere els drets dels guardonats amb els premis més llampants: l’Orange, el Man Booker, el Goncourt… En el món exterior, nord enllà, aquest tipus de reconeixements a obra publicada gaudeixen d’un prestigi enorme, i són (quasi sempre) garantia de qualitat. Però l’eufòria desfermada sembla que s’ha esvaït amb la crisi. Fins i tot en el cas el premi dels premis a trajectòries, el Nobel de literatura. Només comptem amb una única traducció de l’últim Nobel, Tomas Tranströmer: La plaça salvatge (Perifèric), prèvia a la concessió del preuat guardó. No consta l’interés editorial per acostar-nos cap obra més d’aquest autor suec. Potser perquè, al contrari que Jelinek, Pamuk o Müller (per citar només casos recents d’autors sense editor fix en el moment de rebre la distinció) es tracta d’un poeta. I la poesia, ja se sap…

Aquesta setmana s’ha anunciat la longlist del Man Booker 2012, un dels premis més dinàmics i atractius en llengua anglesa. No hi ha els habituals McEwan, Banville, Carey, Smith o Amis, sinó dotze autors amb escassa o nul·la obra publicada a l’Estat espanyol (quatre són novells), i tots ells inèdits en català. Barker, Beauman, Brink, Frayn, Mantel, Thayil… Cognoms desconeguts per aquests indrets. Qui, doncs, amb la que està caient al sector editorial patri s’atrevirà ni tan sols a considerar la publicació d’algun d’aquests manuscrits? No oblidem que el Man Booker ens ha descobert els últims anys perles precioses com Història de Pi, de Yann Martel (LaButxaca, amb pel·lícula d’Ang Lee a la vista); El mar, de John Banville (Bromera); o Tigre blanc, d’Aravid Ariga (Amsterdam), per citar-ne només alguns.

La baixada de les vendes (i la rebaixa de les ajudes públiques) refugia els editors (i, doncs, els lectors) en el convencionalisme. Hi ha poc de marge (i n’hi haurà menys encara en el futur) per al risc, per a l’aposta innovadora, per al seguiment de noves trajectòries, per al descobriment de veus dites “fresques” i qui sap si talents. En l’apartat de traduccions, caminem inexorables cap a l’empobriment de l’ecosistema literari (no dic editorial, dic “literari”), i sembla que ens haurem d’acostumar a veure els mateixos noms estrangers repetits a les cobertes de les novetats. A no ser que aquell autor desconegut genere una elevada expectativa de venda (d’esdevenir bestseller, vaja).

Malgrat tot, si jo fóra un editor en actiu, no deixaria passar l’oportunitat de fer una ullada a la selecció d’enguany del Booker. Hi trobarem sorpreses com The Teleportation Accident, del jove Ned Beauman, que The Independent comparava amb l’extraordinari Jake Arnott, autor de la descomunal The Long Firm (també, incomprensiblement, inèdit en català). Una obra desconcertant i prometedora. Per si de cas hi ha algun editor interessat a la sala, els drets entre nosaltres els gestiona The Foreign Office.

De res!

Etiquetes ,

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús