Per no oblidar (30 anys de la ‘pantanà’)

Les zòdiac amb policies, protecció civil o voluntaris atenien les emergències.

Aquest matí, mentre escric aquestes línies, al meu poble la pluja ja sap ploure. Cau una fina capa de gotes, i a l’horitzó s’albiren les primeres clarianes, i qui sap si un sol tímid tardorenc. Fa exactament 30 anys, l’escenari era radicalment diferent. Els mateixos carrers de Carcaixent que ara es desperten amb petits tolls d’aigua estaven completament negats, plens a vessar d’aigua, fins alçades de més de cinc metres en diversos punts de la ciutat (a Beneixida o Sumacàrcer arribaren als 8!). Havia plogut amb intensitat durant moltes hores, i la presa de Tous, mal construïda, mai inaugurada i sense vigilància, va rebentar. La comarca de la Ribera va quedar arrasada, absorbida per les aigües d’un riu, el Xúquer, que no debades significa ‘Devastador’.

Jo només tenia 7 anys, quan va ocórrer aquell desastre, però recorde com el meu pare ens va pujar al cotxe a correcuita per anar a passar la nit a l’hort. Els claveguerams ja reglotaven, i l’aigua desbordava les voreres. Des de la finestra veia gent col·locant sacs i fustes davant les portes de les cases; alguns, alçaven petites parets improvisades. Volien evitar l’entrada del que se suposava que seria una inundació més de les que patíem a la comarca durant la gota freda. Ningú comptava amb el trencament de la presa de Tous i l’onada gegantesca que assolaria pobles i ciutats. Nou persones van morir a conseqüència de la pantanada. La immensa majoria va perdre tot el que tenia. Era la ruïna absoluta.

L'aigüa desbocada davant l'ajuntament de Carcaixent.

Nosaltres passàrem no la nit, sinó moltes setmanes allà a l’hort, on no havia arribat la inundació. Durant la nit d’aquell fatídic 20 d’octubre del 82 havien demanat refugi més amics dels pares, familiars i coneguts que fugien del desastre. Ens hi ajuntàrem més de 30 persones, allà, inclosa una dona embarassada que va parir als dos dies, traslladada en helicòpter fins l’hospital. Des dels meus ulls d’infant, aquells eren uns dies estranyament divertits, amb aquella gentada pul·lulant per l’hort, i amics nous per jugar i explorar; per als adults, però, era una situació extremadament dramàtica. Em costa ara imaginar com vam poder sobreviure a tot allò. I superar-ho. Sense menjar suficient i amb el poble enfonsat en el fang, el panorama, el familiar i el col·lectiu, era desesperant. No s’albirava el futur.

Veient les imatges de la pantanada, em sembla increïble i admirable com els riberencs hem aconseguit superar aquesta catàstrofe, a la qual s’afegirien noves inundacions l’any 1987. Hem estat capaços de netejar i reconstruir cases, carrers i places, per fora i per dins; de reprendre l’activitat agrícola; de reobrir negocis i fàbriques; de continuar vivint i creant, llaurant-nos el futur amb honestedat. I ho hem aconseguit malgrat haver estat abandonats durant el cas Tous pels successius governs de l’Estat (i de la Generalitat), amb indemnitzacions tan insuficients que esdevenien un insult, promeses de solució en època electoral sistemàticament incomplides per tots els que han passat per la Moncloa i el litigi més llarg de la justícia espanyola (encara en procés) a l’esquena. Els bancs, però, continuen cobrant-se els deutes de les famílies hipotecades per culpa d’aquella presa de Tous amb deficiències fatals de construcció. La banca sempre guanya.

En moltes cases i botigues de Carcaixent i de tota la Ribera hi ha, a les façanes o als interiors, manisetes amb la inscripció “Fins ací arribà la ‘pantanà’. 20-10-82”. Els qui ho vam viure, tenim al record també el fang omnipresent, els cotxes bolcats, el mobiliari inservible amuntegat als carrers, els cadàvers d’animals morts ofegats, les cues per aconseguir menjar bàsic. I una olor a humitat i misèria que mai no s’oblida. Com tampoc no s’oblida que aquell desastre no va ser natural, sinó motivat per la negligència d’uns pocs que mai n’han pagat les conseqüències. Per això aquest modest article; senzillament, per no oblidar.

Un paisatge de desolació, una comarca per reconstruir.

Etiquetes

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús