Comentaris sobre les últimes mesures anticrisi

Un dels temes que més m’atrau és l’anàlisi (a nivell general) de l’efecte que les polítiques públiques poden tenir sobre l’evolució de l’economia i les desigualtats socials. I, en aquest sentit, no m’he pogut estar de centrar aquest escrit en les últimes mesures en el paquet de mesures que ha desenvolupat el govern espanyol per fer front a la crisi del deute i incentivar la recuperació de l’economia.

A l’espera de com es va concretant aquest pla, i de la seva tramitació, m’agradaria introduir algunes valoracions preliminars sobre els aspectes del pla que estan més lligats a les polítiques d’ocupació: la finalització de l’ajut de 426 € per aturats sense prestació en febrer de l’any vinent; i la duplicació del nombre d’orientadors laborals als serveis públics d’ocupació. Amb això no vull dir que els altres temes no resultin d’interès, però voldria concentrar l’atenció en les que he mencionat, pels efectes (bastant significatius) que poden tenir per a l’evolució de l’economia.

En primer lloc, s’ha d’entendre la fi de la prestació no contributiva dins la necessitat del govern espanyol de reduir la seva despesa pública, i donar senyals als mercats financers de que s’avança en aquest sentit. Amb aquest objectiu, però, es pretén eliminar una prestació amb efectes substancials per al curs de l’economia i els individus/llars amb major risc de pobresa. En aquest punt, m’agradaria aturar-me una mica i considerar alguns aspectes que cal tenir en compte per a avaluar les possibles conseqüències de la mesura.

Un dels motius que es poden esgrimir en defensa de la mesura (a més de la reducció del dèficit) és que es crearien incentius per a la creació de nous llocs de treball, ja que l’eliminació de l’ajut reduiria el salari mínim que els treballadors esperen al acceptar una feina. A aquest argument, però, se li poden presentar dos crítiques bastant directes: d’una banda, en la situació actual de dificultats d’accés al crèdit privat (per a particulars i empreses) i estancament de la demanda privada, resulta difícil pensar que les empreses puguin incrementar la contractació, fins i tot si el cost d’aquesta es redueix substancialment. De l’altre, la desaparició sobtada de l’ajut reduirà de forma substancial la demanda d’aquells individus coberts actualment per la prestació (al voltant de 700.000 aturats, sense comptar les persones que poden dependre d’aquests). I, si tenim en compte que moltes empreses depenen de la demanda interna de la població, és possible que la desaparició de l’ajut resulti en un perjudici per al seu sosteniment econòmic, i amb això la seva capacitat per a contractar nou personal. Amb això no vull dir que no fossin necessàries modificacions en la prestació mínima. De fet, autors com Scharpf (2000),  o Esping-Andersen (2000) reconeixen que factors com la generositat de les prestacions d’atur o el salari mínim interprofessional poden impedir o facilitar la creació de llocs de treball, especialment en els serveis poc qualificats, que se solen caracteritzar pel seu baix nivell salarial. Ara bé, una cosa és reduir la prestació mínima per tal de facilitar la creació de llocs de treball en aquests sectors, i l’altre és eliminar-la de forma dràstica.

Pel que fa a la mesura complementària a l’eliminació de l’ajut (l’ampliació del personal destinat a orientació ocupacional de 1.500 a 3.000 persones), aquesta mesura no és per si mateixa dolenta, però voler-la plantejar com un substitutiu de la prestació de 426 € (volent substituïr una política d’ocupació passiva per una d’activa) és un argument que presenta debilitats. En aquest sentit, Esping-Andersen (2002) deixa clar que l’efectivitat de les polítiques actives d’ocupació (recerca de feina amb suport d’orientadors laborals, cursos de reciclatge professional) té efectes bastant limitats, sinó va acompanyada d’un mínim manteniment dels ingressos durant el període d’atur. Perquè passa això? Principalment, el motiu es troba en que és molt difícil reinserir socialment una persona si cau en situació de pobresa, essent extremadament difícil en casos de pobresa extrema. Per tant, molts dels antics beneficiaris de l’ajut podrien estar poc motivats a prendre una posició activa en la recerca de feina, si se’ls elimina l’ajut…

Tenint en compte els factors que hem esmentat, es poden plantejar dubtes sobre els efectes beneficiosos en la mesura, més enllà de la important reducció del dèficit públic que pot comportar. Per tant, no seria millor potser una reducció parcial de l’import de l’ajut, i condicionar-lo, per exemple, al reciclatge professional? Tenint en compte les possibles conseqüències que hem esmentat, una estratègia més beneficiosa per a “activar” els aturats i afavorir la seva adaptació als canvis del mercat laboral i el model productiu podria ser condicionar els ajuts rebuts al seguiment de polítiques actives d’ocupació (per exemple, cursos de formació contínua, tal com va mencionar l’ex-ministre Corbacho). Naturalment, el debat al voltant de l’efectivitat d’aquestes mesures segueix obert, i probablement des de l’economia es pot presentar  una gran quantitat d’arguments a favor i en contra de la mesura. En el meu cas, però, ja he aportat la meva opció, i entenc que si el que es vol és assegurar la reactivació de l’economia (a banda d’eixugar el dèficit públic) hi ha arguments per defensar un plantejament alternatiu, més centrat en la importància de adaptar les bosses d’aturats existents a la formació que actualment demanen les empreses.

Referències:

  • Gøsta, Esping-Andersen (2000), Fundamentos sociales de las economías postindustriales. Barcelona, Ariel.
  • Gøsta, Esping-Andersen (2002), Why we need a new welfare state. Oxford: Oxford University Press.
  • Scharpf, F and Schmidt, V (2000), Welfare and work in the open economy. Vol. I. From Vulnerability to Competitiveness. Oxford: Oxford University Press.

16 comentaris

  • Samuel Guiu

    03/12/2010 13:26

    Doncs molt bé, David. No cal que ho diguis, que t’acabes de llicenciar. Fas 4 anyets a la uni, et llegeixes un parell d’articles i ja estàs madur per a abordar temes socialment tan transcendentals. El problema és que els estudis reglats universitaris no serveixen per a res més que per a reproduir el discurs únic i hegemònic dels nostres dies. I tu n’ets una mostra evident. T’has llegit el que escrius? Reduir el dèficit? Abaixar la prestació social per a que la gent accepti les feines de merda que s’ofereixen? És clar, ja dius que no és una bona idea perquè, igualment, l’aturat de llarga durada estarà poc motivat per a cercar feina si no rep cap subsidi. Brillant. El més trist és que et deus de pensar que ets una persona crítica perquè poses sobre la taula totes aquestes objeccions a les mesures de reducció del dèficit. Guaaaau! Impressionant. Però tranquils, que ja et passarà aquesta febrada a mesura que passin els anys i et vagis lligant a aquesta vida plena de coses i buida de sentit. Sort!

  • Rita la Cantaora

    03/12/2010 23:04

    I tu, Samuel? Perquè no ens il·lumines amb la teva opinió al respecte? Acàs no és millor ser jove i inexpert, però emprenedor, que no carca (independentment de la teva edat) i destructivista?

    El noi només intenta fer un petit anàlisi i veure els possibles efectes de les últimes mesures “anticrisi”.

  • Ricardo Llorca

    04/12/2010 13:01

    Jo també espero l’opinió del senyor Samuel, Si critica tant és que ha de saver molt del tema!

    Suposo que Samuel preferirà el discurs expert neoliberal que ha portat al món a la seva pitjor crisi financera i econòmica. Aquest discurs no és jove ni inexpert i el prediquen gent amb més experiència que tots nosaltres.

    A veure si ets més constructiu, babau!

  • Jesús

    07/12/2010 20:16

    Samuel parla! Vinga!

  • Cesc Masdeu

    07/12/2010 20:33

    Trobo que és molt pobre criticar uns arguments fent referència a la falta d’experiència de qui els exposa.
    Quan critiquem les tesis d’algú s’ha de fer respectant unes regles de joc, que són les d’aportar arguments a favor i en contra del tema de discussió, i no desplaçant-se al terreny personal i fent demagògia.
    Això és el que enriqueix el debat i permet una discussió d’igual a igual. Seria molt constructiu que, Samuel, aportessis punts crítics sobre el que es diu en l’article.

  • Josep Basart

    08/12/2010 23:05

    A Samuel: si sempre has d’opinar d’aquesta manera, és millor que callis. No dius res de nou, no aportes cap argument, no opines, sinó que insultes…, persones com tu són les que fan mal a la nostra societat i omplen les tertúlies “escombraria” de moltes cadenes de Televisió.

    A en David: ànims i endavant. Ser novell és el primer pas cap a un futur ple d’èxits. Treballa dur i amb constància. Això si, no oblidis mai la rigorositat en els teus articles.

    Sort i saviesa.

  • David Fernández

    10/12/2010 18:04

    Gràcies a tots pels comentaris!! És bó saber que ja des del principi pots comptar amb persones que donaran suport a una iniciativa com la d’aquest bloc, i que si és necessari poden indicar les seves coses bones i dolentes.

    Dit això, remarcar algunes coses: He d’admetre que a vegades em poso a parlar de qüestions que, si bé m’agraden, encara no puc comentar amb la profunditat i coneixement que desitjaria. És cert, soc bastant novell i en molts aspectes em falta experiència. Però de voluntat i ganes d’aprendre tampoc me’n falta, i com ha dit en Josep, per arribar lluny cal treballar dur, amb constància i rigor. I, si algun dia veiem que m’aparto d’això, no tingueu problemes en dir-m’ho.

    Fins a la propera!

  • Roger Guiu (Economies Desordenades)

    11/12/2010 2:10

    Lo pitjor d’aquest tal Samuel és q es diu Guiu, com jo! :S Jo estava convençut q els Guius no erem tan carques i tan pobres d’esperit!

    Bé, centrant-nos en el tema de l’article… crec que una de les pitjors equivocacions de la política econòmica recent és considerar que dur a terme una reconversió industrial és molt senzill. És a dir… ens sobren treballadors del sector de la construcció? Cap problema, els posarem a treballar al sector de les tecnologies verdes. Sempre s’ha considerat una espècie de “lliure moviment” de treballadors entre sectors, q no és del tot certa.

    Per tant, em sembla adequada aquesta visió pel que fa a “condicionar” el fet de seguir cobrant la prestació extra d’atur a haver de prendre part en les polítiques d’ocupació actives.

    Si no m’equivoco, en agricultura existeix la traçabilitat: un no pot cobrar la subvenció sense demostrar que ha dut a terme un seguit d’activitats al camp que demostrin la qualitat de la seva feina.

  • Andreu ( aturat sense prestacions)

    11/12/2010 20:26

    Algu de vosaltres esta aturat (sense feina)? yo conec a molts ( yo mateix), alguns ya no cobren res ( despres de traballar un munt d´anys) i d´altres estan cobran 426 euros per mantenir una familia. Es un tema molt serios, molta gent esta a l´atur i depenen d´aquesta ajuda. cuan es parla de ” reducció parcial de l’import de l’ajut i condicionar-lo, per exemple, al reciclatge professional? ” , encara mes? cuans de vosaltres podeu mentenir a la familia amb 426 euros? esta molt be opinar, pero tambe s´ha de fer amb sensibilitat, hi ha molta gent futuda, i em poc temps ho estar encara mes…”adaptar les bosses d’aturats existents a la formació que actualment demanen les empreses”, quina demanda? despres de 2 anys aturat sense cobra ya res, he tingut que fotre el camp a un altre pais, per poguer treballar , de quina demanda parleu?…he fet 5 curset de reciclatge, a trucat a totes les portes, i mones trobo negativas, a un sou que no arriba ni per pagar un pis per la familia, per penso que ningu d´aqui enten aixo, per que ( hio entenc malament) tindria que demostrar alguna cosa per poguer cobra? aixi que tots aquest anys “cotizats” per momes 6 mesos a 426 euros, i res mes?..Aixi funciona tot, sempre paguen els mateixos, si tens un bon sou i vius be tens dret, si tens un sou de merda i vius amb el coll lligat, no tens dret, “bravo” per a tots vosaltres…..i si voleu mesures, pues:
    retirar les targetas de credit amb despesas a carreg del estat a “600” funcionaris , que gasten un munt de sentims..menys cotxes oficials ( tenim mes que els EEUU)…pension vitacies fora , per tans i tans pilitics per mones 8 anys de treball ( treball? heheh )..fora el “senat español” un organisme public obsolet..voleu mes?…bona nit

  • Andreu ( aturat sense prestacions)

    11/12/2010 20:31

    Algu de vosaltres esta aturat (sense feina)? yo conec a molts ( yo mateix), alguns ya no cobren res ( despres de traballar un munt d´anys) i d´altres estan cobran 426 euros per mantenir una familia. Es un tema molt serios, molta gent esta a l´atur i depenen d´aquesta ajuda. Cuan es parla de ” reducció parcial de l’import de l’ajut i condicionar-lo, per exemple, al reciclatge professional? ” , encara mes? cuans de vosaltres podeu mentenir a la familia amb 426 euros? esta molt be opinar, pero tambe s´ha de fer amb sensibilitat, hi ha molta gent futuda, i em poc temps ho estar encara mes…”adaptar les bosses d’aturats existents a la formació que actualment demanen les empreses”, quina demanda? despres de 2 anys aturat sense cobra ya res, he tingut que fotre el camp a un altre pais, per poguer treballar , de quina demanda parleu?…he fet 5 cursets de reciclatge, he trucat a totes les portes, i mones trobo negativas, ho un sou que no arriba ni per pagar un pis per la familia, per penso que ningu d´aqui enten aixo, per que ( ho yo entenc malament) tindria que demostrar alguna cosa per poguer cobra? aixi que tots aquest anys “cotizats” per momes 6 mesos a 426 euros, i res mes?..Aixi funciona tot, sempre paguen els mateixos, si tens un bon sou i vius be tens dret, si tens un sou de merda i vius amb el coll lligat, no tens dret, “bravo” per a tots vosaltres…..i si voleu mesures, pues:
    Retirar les targetas de credit amb despesas a carreg del estat a “600” funcionaris , que gasten un munt de sentims..Menys cotxes oficials ( tenim mes que els EEUU)…Pension vitacies fora , per tans i tans pilitics per mones 8 anys de treball ( treball? heheh )..Fora el “senat español” un organisme public obsolet..voleu mes?…bona nit

  • Pere F

    12/12/2010 15:30

    Penso que el problema fonamental és abordar i planificar quin sector ha de prendre el relleu a la construcció. Com ja sabia tothom a tot l’estat es feien molts immobles i era difícil abosrvir tot això. Des del meu punt de vista hem d’enfortir la indústria amb valor afegit. I per exemple podem veure Alemanya, que crei fortament gràcies a ella. Amb l’augment de l’activitat per aquesta banda, augmentarem els ingressos. I de la banda de les despeses cal racionalitzar l’administració i posar fre/límit als càrrecs de confiança.

  • ajknxrnry

    25/07/2011 18:41

    xut9Xq , [url=http://quzhdvsmckxd.com/]quzhdvsmckxd[/url], [link=http://rdrhahlngmmj.com/]rdrhahlngmmj[/link], http://wkvbwevhqnob.com/

  • Willie

    30/07/2011 20:58

    I am forever idntebed to you for this information.

  • Janese

    31/07/2011 10:11

    Great coommn sense here. Wish I’d thought of that.

  • Steffie

    31/07/2011 17:54

    Heck yeah bay-bee keep them conimg!

  • Teyah

    31/07/2011 21:22

    I’m quite pleased with the ifnromation in this one. TY!

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús