Anàlisi del programa de PxC: efectes de la Crisi?

Després de les eleccions, toca fer anàlisi de l’escenari polític català, i de quina és la correlació de forces resultant de la contesa electoral. En aquest punt, però, també és important posar èmfasi en aquelles forces que, sense arribar a entrar al parlament, han influenciat el discurs de la campanya, i probablement seguiran influenciant la opinió pública en un futur proper.  Que de qui parlo? En aquest cas, em centro en Plataforma per Catalunya (PxC), que va quedar ben a prop d’entrar al Parlament. Què vull fer amb aquest article? Voldria fer un anàlisi (obert a debat) del discurs del partit, partint del decàleg disponible a la seva web.

Que perquè vull centrar el text en analitzar el seu discurs? L’anàlisi de discurs és una tècnica que estudia la manera en que les desigualtats són reproduïdes al context social i polític. En aquest sentit, veurem com PxC té un discurs polític basat en la positivació del nosaltres en contra de la negativatizació d’ells, presentant sempre les coses bones dels nacionals en contra de les coses dolentes dels immigrants, però obviant sempre les nostres coses dolentes i les seves coses bones (van Dijk, 1996, 1998, 2009). 

D’entrada, el primer element que apareix al seu decàleg és un conjunt d’idees centrals, que defineixen el programa del partit. En general, el missatge se centra en qüestions de seguretat i immigració, buscant el vot d’aquells ciutadans afectats per la crisi econòmica, i que se senten abandonats per als partits “tradicionals”. En aquest sentit és molt interessant veure com es vincula la immigració a la inseguretat ciutadana, ja que totes les propostes sobre aquest àmbit tenen a veure, directa o indirectament, amb la immigració. Per exemple, al seu decàleg s’insta a expulsar als immigrants delinqüents però alhora no diu si s’ampliaran les penes als delinqüents nacionals. També es important veure que al vincular els problemes econòmics, l’atur i la degradació social als immigrants se’ls està negativitzant, sense ésser ells responsables de la crisi.  Aquests punts, d’altra banda, estan lligats a un discurs amb fort èmfasi sobre la defensa de les “costums i tradicions” locals.  Per tal de fer front a “l’amenaça” que la immigració pot suposar en aquest punt, proposen una política clarament assimilacionista (els immigrants s’han d’adaptar a les institucions i cultura locals), amb una vinculació contínua a la qüestió de la seguretat (expulsió dels immigrants il·legals, expulsió immigrants delinqüents).

En aquest punt, faré una interpretació “lliure” del discurs del partit (i obviaré altres punts del seu programa, com ara els referits a ecologia, justícia i sanitat), però entenc que és necessària, per acabar d’entendre el lligam que fan entre globalització, immigració, degradació social, conflicte cultural i seguretat.  En l’apartat d’economia també podem trobar una forta correspondència amb l’argumentari contra la immigració. El discurs econòmic de Plataforma es fonamenta en una crítica constant a la globalització. Per a ells, la globalització suposa un problema per a la població local, a causa de l’arribada massiva d’immigrants disposats a treballar per les mateixes feines, a menor preu. Al mateix temps, aquests immigrants són iguals de susceptibles de rebre els ajuts públics. En resposta,  aquest partit presenta un discurs fortament carregat d’elements proteccionistes i estatistes per al nosaltres, per als nadius. Cito textualment: “protegir eficaçment la nostra economia: (els nostres, cursiva introduïda) treballadors, ramaders, agricultors, pescadors, empresaris, professionals i comerciants”.

D’altra banda, en resposta al que es podria anomenar com els efectes culturals de la modernitat i la globalització (és a dir, l’amenaça cultural que representa l’entrada de la immigració per a l’estil de vida occidental, i la reducció progressiva del model de família tradicional “occidental”), un punt del seu decàleg dedicat a “la família, la natalitat i la gent gran” és molt revelador. S’hi  emfatitza el descens de la natalitat i la dissolució de la base social (família tradicional?) com a problemes. S’intueix, per tant, un discurs centrat en la defensa de la família tradicional “occidental”. Les propostes en resposta a això se centren en la creació d’incentius econòmics per a la natalitat, si bé s’inclou la generació de serveis per a la infància i gent gran, però només destinats a nosaltres, als nacionals: “Pensions dignes per als nostres avis”. Finalment, la foto amb la imatge de la família nuclear tradicional (pare, mare i dos fills, tots ells blancs) acaba de reforçar aquest discurs.

Tenint en compte els punts mencionats, quines idees podem extraure del discurs de PxC? Partint que el punt fort del seu discurs és el rebuig a la immigració, jo suggeriria que es tracta d’un partit que sorgeix (i té possibilitats de crèixer) com a conseqüència de quatre fenòmens molt relacionats entre sí: a) la crisi econòmica i la lluita pels llocs de treball i/o ajuts socials; b) la immigració i l’impuls que la globalització ha donat al creixement d’aquesta; c) “l’amenaça cultural” que pot suposar per als sectors més conservadors de la població l’arribada de col·lectius externs a la cultura catòl·lica, com la immigració de l’est d’Europa i el magreb; d) i la reducció progressiva del model tradicional de família, així com la reducció de la natalitat.

Considerant que PxC és conseqüència d’aquests fenòmens, a quin públic es podria dirigir? Si bé aquest punt és difícil de concretar, podríem apuntar als col·lectius de la  població que se senten més amenaçats, tant a nivell cultural com econòmic, pels efectes de la globalització i el fenomen migratori, al veure amenaçat el seu estil de vida tradicional (Karl Polanyi, 1957). Això inclouria aquells estrats de la població amb major risc d’atur, menor nivell educatiu… més si tenim en compte els punts suggerits per Navarro (2003, 2006) sobre la qüestió. Al cap i a la fi, són aquests grups els que tenen més a perdre de la forta competència que els immigrants suposen en l’accés als treballs menys qualificats i als ajuts socials en l’actual context de crisi econòmica. Què es pot fer per aturar aquesta tendència, i els possibles perills que pot suposar? A curt termini, resulta difícil aturar el creixement d’aquesta classe de candidatures, degut als efectes de la crisi econòmica i a que els fluxos migratoris són i seran presents a Catalunya, però caldria pensar en tres grans accions per a un futur proper:

En primer lloc, cal un discurs realista i coherent sobre la immigració, que afronti directament les característiques del fenòmen, tant per als nouvinguts com per a la població de destí. En aquest punt, el debat informat, rigorós, és crucial.

En segon lloc, calen mesures a nivell del mercat laboral i l’estat del benestar. En un context de crisi com el nostre, assegurar el reciclatge professional (via polítiques actives d’ocupació) i la sòlida incorporació al mercat laboral dels aturats, o d’aquells individus atrapats en treballs de serveis poc qualificats (els anomenats “MacJobs”) seria una política molt efectiva. D’altra banda, és important que els serveis de l’estat del benestar es dissenyin per tal de beneficiar a tothom, no només als individus amb menys recursos, entre els que se sol identificar als immigrants, només perquè el seu nivell de renda és inferior a la mitjana (d’aquí la famosa frase de “ells es queden amb l’ajut”). En aquest sentit, la provisió universal de serveis públics (escoles, llars d’infants, serveis a les persones dependents) és crucial.

I en tercer lloc, cal considerar quins altres elements, de caire més cultural o no econòmic, poden generar la sensació que la immigració representa una “font d’amenaça per a la nostra cultura”, punt que deixo obert a tothom qui vulgui contribuir.

Referències:

-Karl Polanyi (1957), The Great Transformation. Boston (Mass.): Beacon.

 – Navarro, V. (2006). El subdesarrollo social de España: Causas y consecuencias. Barcelona: Anagrama.

– Navarro, V. (2003). Bienestar insuficiente, democracia incompleta: Sobre lo que no se habla en nuestro país (3ª ed.). Barcelona: Anagrama.

– van Dijk, T. A. (1998) El discurso y la reproducción del racismo. Lenguaje en contexto, Universidad de Buenos Aires, núm. 1(1-2), pp. 131-180.

– van Dijk, T. A. (1997). Racismo y análisis crítico de los medios (1ª ed.). Barcelona: Paidós.

– van Dijk, T. A. (2009). Discurso y poder: Contribuciones a los estudios críticos del discurso. Barcelona: Gedisa.

Agraïments a:

Nerea Couselo, llicenciada en Ciències Polítiques i de l’Administració per la Universitat Pompeu Fabra (UPF 2005/09); Màster en Gestió de la Immigració (UPF 2009/10) amb tesi de màster “La immigración y el racismo en campaña electoral: Estudio del programa electoral del PSOE en la campaña del 2008”.

Matthew Creighton, doctor en Sociologia i Demografia per la Universitat de Pennsylvania (2009); professor visitant de Sociologia al departament de Ciències Polítiques i Socials de la UPF (curs acadèmic 2010-2011), pel màster en Ciències Polítiques i Socials: itinerari en Sociologia i Demografia.

23 comentaris

  • Ferran BM

    11/12/2010 11:14

    No estic d’acord amb vostè, a volgut elevar a la categoria de discurs cientific les vanes excuses dels politics i interessats. La gent n’estem tips del politics ivam votar PxC com a castig perquè elstenen por, qu es unpartit que no solucionarà res, ja ho sabem… pe`rò els partits classics també son molt dolents. Les seves explicacions son descaradament manipoladores, han arribat sense control de tot i majoritariament molt pitjor del que tenim a qui, o es que vostè viuria a Pakistan… La densitat de població és molt elevada, la diversitat i intensitat de prostitució,traffic de drogues, persones, i armes implantació de mafies son coses que veus a la llum del dia però que hi son i si l’atur, però es la gent ja li preocupava l’inmigració inclús quan l’economia anava be. Facin el favor de no tractar-nos de babaus que pensa que passa a Suïssa, Holanda, Suecia… també son tan tontos…?

  • eduardfa

    11/12/2010 12:55

    No acabo d’entedre el missatge, David Fernández
    ¿està o no està d’acord amb les tessis del “nosaltres” i/o dels “ells”
    Per qui es decanta?
    ¿m’ho pot explicar?

  • David Fernández

    11/12/2010 18:32

    Hola,

    Em sap greu si no m’he explicat prou bé, senyal que encara he de fer les coses bastant millor… però anem a la qüestió.

    Jo estic en contra de plantejar una confrontació entre el “nosaltres” i el “ells”, com es fa des de PxC. Entenc que culpar a la immigració per una sèrie de problemes socials no és just, ja que ells són tant víctimes com nosaltres de molts dels problemes que patim (per exemple, la crisi econòmica). A més a més, crec que les diferències culturals poden ser gestionades pel bé de la convivència. Posaré un exemple: jo vaig viure durant un any a Regne Unit (més concretament, a Londres), i durant tot aquell temps vaig tenir la oportunitat de veure com una societat extremadament diversa i multicultural és capaç de gestionar-se des del respecte. Que hi ha problemes de convivència? Es clar, com a tot arreu! Però ja us dic que el vaig veure allà em va convencer.

    Dit això, no vui quedar-me només amb una crida a la convivència, perquè entenc que el rebuig a la immigració (i amb això PxC) sorgeix per una sèrie de problemes socials que hem d’afrontar, d’una manera realista i seriosa, d’aquí que hagi escrit aquest post al blog. Si no ho fem, la convivència serà més difícil en el futur.

  • Jordi Artigas

    11/12/2010 19:30

    L’anàlisi em sembla correcte però simplificador. Descriu els arguments clàssics que duen certs sectors de la població a votar partits obertament xenòfogs. Les “tres grans accions que s’haurien de emprendre” són mesures evidents i populistes. Es dir, “per acabar amb l’atur s’han de generar llocs de treball”, res nou. L’enfoc científic és bò. L’estil fluix, amb pocs recursos i expressions que semblen traduïdes de l’anglès.

    Articles com aquest són n’obstant necessaris, s’ha d’obrir el debat i fer entendre a elements com en “Ferran BM” que defensar idees d’aquest tipus és realament de babaus.

  • Xavier V.

    12/12/2010 13:11

    A mi em semblen bé els tres objectius que diu, no sé si se’n podria afegir algun més, o es podrien polir els que diu, però crec que són els que fa servir PxC i per alguna cosa serà. La qüestió dels serveis, i la dels conflictes culturals em semblen especialment encertats. L’adscripció al “nostre” model de família tradicional occidental és complementària, lliga amb el fil “neocon” amb el qual aquest vell militant de Fuerza Nueva (d’allà ve, tot i que es pensi que per parlar català ens n’hem oblidat) vol competir amb l’ultradreta adscrita al PP.

    Per últim, hauria d’explicar millor perquè li sembla millor el model “multicultural” britànic que el “assimilacionisme” francès. Tant l’una com l’altra són els dos grans referents en matèria immigratòria a Europa, i si el model francès fa temps que és criticat (avalots i desafecció antifrancesa als barris perifèrics, Front National…), al model “multicultural” li han sorgit noves contradiccions també (poca integració a Gran Bretanya -escàndol perquè els jihadistes eren ciutadans britànics-, o a Alemanya -família turca assassina filla per “voler viure com una alemanya”, augment del neonazisme sobretot a l’Est-).

    Aplaudeixo el debat seriós, tan necessari, enlloc de tant de tabú i de demagògia.

    Per últim, PxC no només són babaus, també són covards. Perquè el cas de que als serveis socials s’hi vegin tants immigrants és sovint assenyalat per la nova extrema dreta xenòfoba. Però sempre assenyalen els problemes amb el dit assenyalant avall, en les classes socials i el mapa mundial, mai amunt. Abans de la crisi, fou sobretot Aznar qui va promoure la immigració massiva irresponsable, és a dir, “deixar fer” per a promoure l’enriquiment ràpid de l’economia submergida, i no fer res en matèria legal, de control o d’integració.

  • Jesús Marchán

    12/12/2010 19:23

    PxC no ha sigut l’únic partit que ha diferenciat entre criminals d’aquí i de fora. Si no vaig errat, PP, PSOE i CiU han insistit en la idea d’extraditar criminals immigrants, sense deixar clar què fer amb els d’aquí. No quadra. Al cap i a la fi, el PP s’ha beneficiat d’aquest missatge molt més que el partit de l’antic falangista Anglada.

    I parlant de falangisme, quan Anglada parla d’ells, dóna un especial èmfasi a la islamofòbia. I quan parla de nosaltres, no defineix. El tret definitori és el cristianisme, en un estat en el qual les generacions que venim tendim a no identificar-nos amb la religió dels nostres avantpassats (tot i que hem de ser conscients que el cristianisme és una de les arrels de la nostra cultura). Ara bé, quan cal parlar d’identitat nacional no es diu gaire. I no per no sentir-se identificats amb cap nacionalisme precisament. Una forma més de demagògia, en aquesta ocasió encoberta per a obtenir més vots.

  • Sergi B.

    13/12/2010 12:37

    Si el que voleu es aprofondir sobre els neo-nazis catalans i europeus, us recomano la lectura dels llibres de Xavier Casals, així com el seu bloc. Després de molts anys d’investigació, Casals tracta el tema amb molta més profunditat i coneixement.

  • eric lodo

    13/12/2010 18:13

    En la meva opinió, el que està en les nostres mans com a societat i que podem fer per tal de contrarestar el impacte d’aquests missatges simplistes, que busquen el rèdit electoral a través de promoure l’odi i a costa de fer més profunda la fractura social, és debatre amb responsabilitat i rigor, però sense prejudicis els efectes i el impacte de la immigració en la nostra societat. Es imprescindible trencar aquest pacte de silenci que sembla que hi ha entorn a la immigració per part de una part de la classe política i de determinats sectors socials i acabar amb els pronunciaments sense contingut dintre del políticament correcte. Per alhora dedicar-li tots els esforços y recursos disponibles per dissuadir la sensació de orfandat i desampar que existeix en la ciutadania entorn a com enfocar, amb coneixement, el tracte amb la immigració. Donar als ciutadans , les claus que els ajudin a comprendre aquest fenomen. És evident que per fer front al creixent discurs xenòfob en un context tan propici, a part del necessari esforç didàctic s’ha d’eradicar el caldo de cultiu que el sustenta. La crisis econòmica , la falta de valors y la immigració massificada en determinats barris, desatesos històricament per les institucions, conformen l’ecosistema propici pels problemes de convivència i representen l’origen del xoc cultural que esdevé en conductes racistes. Però el silenci i la negació dels problemes que representa d’immigració, per part dels que defensem la igualtat entre essers humans, independentment del seu origen o raça, deixa barra lliure al populisme i la xenofòbia.

  • Ferran BM

    14/12/2010 15:17

    Jordi Artigas , per alu·lusions es creurá molt d’esquerres, buenista, solidari , però de sentit democràtics, civic i d’educació no en sap RES. Els ciutadans votem i opinem el que creiem adient i vostè no es ningú per menystenir-nos. Tothom sap del problema d’islamisme a Catalunya p.e. Jo l’única xenofobia que trobo es la que hi ha contra els catalans… perquè de moros i altres il·legals regularitzats en contra de la opinio de la UE per obvis motius no es pot dir res, si no el buenisme i l’esquerra et sanatitzará. Integració..? En cuantes generacions.?Si jo no ho veuré, que no em demanen tolerància, a mi no m’han fet més que crear-me problemas, no son una oportunitat son una putada

  • David Fernández

    17/12/2010 13:47

    Ferran, no es tracta de tractar de “tontos” a la gent que vota PxC. Al cap i a la fi, tothom és lliure de votar allò que desitgi en democràcia, sempre i quan els drets humans siguin respectats pels partits.

    La intenció és una altra: afrontar el problema des de l’interès per conèixer els factors que l’afecten, i incidir-hi.
    Enlloc de preguntar-nos: “hem de ser més o menys durs amb la immigració?”, ens hauríem de preguntar: quines són les causes darrere el rebuig a la immigració? Què provoca aquest sentiment d’abandonament? I un cop estiguem prou informats, incidir en el problema.

    A mi em queda molt aprendre, però tinc la voluntat d’aprofundir en la qüestió, entre d’altres motius perquè els problemes de convivència seguiran presents a la llarga. I és que l’evidència a totes les economies post-industrials demostra que la immigració creix, i està per quedar-se.

  • Francisco S.

    19/12/2010 21:04

    David, si la gent ha votat a PxC (m’ incloc) és per la sensació d’abandonament que tenim. La gent està realment farta de veure com al tema de la inmigració no se li està donant la importància i gravetat que té. Se perfectament que PxC no és un partit per governar però és l’ únic que realment està dient les coses clares i no la hipocresia dels altres partits. El gran problema el tindrem dintre d’ uns quants anys si no es far res, però el patirem la gent que viu als barris treballadors com jo (en mig dels barris de la Pau de Badalona i Fondo de Sta. Coloma de Gnet) no el Sr. Mas, Puigcercós i companyia. Els polítics ni molta gent mai patiran la delinqüència, ni hauran de portar el seu fill a un col.legi massificat per inmigrants vivint a Pedralbes. Ja no parlem de les ajudes socials, llibres, cotxets de nadó, etc fins quan? Per la eternitat? que jo sàpigue tothom te fills, es queda al atur, sense pis, etc, sigui don sigui i no per el fet de ser català ens han de enganxar la etiqueta de “com ets d’aquí et buscaràs la vida”. Es dona per fet que ja tenim un entorn familiar/amics que ja ens donarà soport i, això on està escrit? En definitiva “Ojos que no ven corazón que no siente”

  • Bruna Tremoleda

    21/12/2010 21:48

    Al marge el contingut de l’article, com pot ser que un diari nou i que a tots ens fa il.lusió publiqui un text amb tantes errades?

    Qué són els “catol.lics”?

  • historiadorvital

    22/12/2010 15:48

    Quanta Islamofòbia veig per aquí!

    Que trist que PxC sigui legal i Batasuna no ho sigui pas… el senyor Anglada té somnis eròtics amb uniformes de les SS (o de la Guàrdia Civil) i aqui ningú il·legalitza aquest partit, que atempta contra els fonaments bàsics dels drets humans!

    Immigrants? TOTS SOM IMMIGRANTS. Els primers homínids van aparèixer a Àfrica, no a Europa. Tots venim d’Âfrica, senyores i senyors, tots portem ADN africà a les nostres venes.

    Salut i democràcia (i respecta a tots els humans!)

  • Francisco S.

    22/12/2010 20:51

    Sr. historiadorvital segons tu llavors que vingui tota Àfrica i tota Amèrica Llatina! que aquí hi ha lloc, feina i diners per a tothom! No et confonguis, una cosa és ser xenòfob i una altre molt diferent és ser un inconscient. Oi que a casa teva no podrien subsistir 20 persones? I sí, a Catalunya van vindre molts inmigrants de tota Espanya, sense ajudes, treballan fàcilment 14h diàries i no vivint aprofitant-se dels demés com fan ara…

  • historiadorvital

    23/12/2010 13:35

    Francisco, contra la realitat històrica no es pot lluitar. Els corrents migratoris són una constant al llarg de la història universal. Catalunya és i serà un país mestís, almagama cultural, ètnica i social.

    Jo visc al Raval, i mai he patit cap atracament, ni he vist a un immigrant fer “botellón” i trencar mobiliari urbà: els que ho fan són d’aquí!

    Recordeu, votants de PxC: els primers homínids van aparèixer a Àfrica, així que us agradi o no, teniu sang africana a les vostres venes. Sort que quan els primers homínids van establir-se a Europa, no hi havia cap partit nazi de cérvols o senglars (els homes vénen a caçar-nos i ocupar els nostres rius i les nostres valls!!).

    Segons tu, haver nascut a Àfrica o Amèrica Llatina ja et fa sospitós de terrorisme, delinqüència i violència. Suposo que tot estaría millor amb Hitler… si per mi fos, us il·legalitzaría avui mateix! Colla de mentiders, manipuladors, assassins, torturadors…

    Les persones tenen drets, per què som humans (tot i que vosaltres no ho sembleu pas gaire…) i les fronteres són ens administratius, no pas barreres infranquejables per les persones.

    Salut i democràcia (i respecte als drets humans)!

  • Jordi

    23/12/2010 21:47

    David,
    Escrius molt bé i estàs molt bó!

  • Francisco S.

    24/12/2010 20:29

    historiadorvital, tal i com dius a l’ última frase les persones tenim drets però també deures i això malauradament no és així. Aquest és el problema. Ara per ara els inmigrants p. ex. tenen cert drets que no podem gaudir els d’aquí. Jo em quedo al atur igual que un inmigrant, jo perdo el pis igual que un inmigrant i no podré gaudir de certs drets que ells si podran. Per qué? No som tots iguals com dius? Llavors?
    En quan als deures… millor ni parla.

    Per cert no he dit que les persones no tinguin dret a emigrar, no tinc res en contra del color de pell, estic contra de gent que ve aquí a crear conflicte, gent que no vol aceptar la manera de viure d’un pais occidental per culpa de religons pròpies del l’edat mitjana. Respecte? primer crec que ho han de demostrar ells i no jo.

  • Rosa Riera

    29/12/2010 13:29

    Estic d’acord amb na Bruna, David hauria de revisar més pics el que escriu i passar-ho als lingüistes del diari, hi ha errades vertaderament escandaloses.

    Immigració, sí, n’hi ha hagut sempre però no amb aquesta intensitat i densitat. Realment se pretenia que la societat en un lapse de deu anys pogués absorvir i conviure harmoniosament amb tots els nouvinguts?

    PxC no és la solució, però almanco -ho mirarem pel costat positiu- han posat el tema sobre la taula i han fugit de la correcció política que tant de mal ens fa.

    Les societats multiculturals són un fracàs jo també he viscut a Anglaterra i a França i no vaig compartir en absolut la mateixa experiència. Dóna més sensació d’integració pel simple fet que fa més temps que comparteixen un mateix espai, i estan més habituats a relacionar-se, que no vol dir integrar-se.

    La culpa no és d’aquestes persones, és el fenomen sense cap mesura que han propiciat els pèssims dirigents, que alhora han permès que al SXXI hi tornàs haver esclaus cercant resultats a curt termini per encalentir una cadira.

    Però ara necessitam solucions, i no sempre són justes per tothom. Ah! i sí que se fan diferències a favor “d’ells” com és que els xinesos tenien obert el Dia de Nadal, i la Segona Festa? I com és que estan dos anys lliures d’imposts alhora d’obrir un comerç -i ja sabem el que fan cada dos anys-?

    Crisi: pujada, d’impostos, atur, cos funcionari descomunal, deixar entrar massa gent de fora. No vos sona? Són gran part les causes de l’ensorrament de l’imperi romà

  • stein

    30/12/2010 15:14

    La qüestió és molt més simple: els nacionals d’un país (importa poc si és Catalunya, Espanya, Europa o Japó), no tenen perqué suportar la delinqüència extrangera (la nostrada, o ens queda més remei que suportar-la), ni els il.legals, ni les cel.lules islamistes que preparen atemptats contra nosaltres, ni una immigració que buida l’Estat del benestar creat amb els nostres impostos, ni tampoc estar de braços creuats, quan veus que una societat nouvinguda es prepara per substituir la teva. Amb crisi o sense crisi. És un problema de supervivència. I per això creixen els partits identitaris a Europa. És molt simple, senyors.

  • Samuel Guiu

    07/01/2011 19:25

    David, crec que els teus articles són pedants i que no aporten res de nou. Sembla que el que vulguis sigui més aviat “obrir debat”, com dius, només entre una èlit “intel·lectualilla”. Si és així, continua citant articles internacionals (suposo que per demostrar que saps anglès) i utilitzant aquest estil tan políticament correcte, sense ànima. Però si realment vols connectar amb més gent, mira de ser més planer i contesta les coses que se’t demanen, si us plau.

    Pel que fa a la meva opinió, crec que no s’ataquen els problemes d’arrel. La gent no migra per gust, si no per obligació. Intento posar-me en la pell d’una persona que ha de marxar del seu poble perquè allà no hi ha manera de guanyar-se la vida, més enllà de l’explotació laboral o la sexual, en cas de ser una dona o un infant. I arribo a l’Europa fortalesa, on la gent em rep com un estrany, i que no vol cap altre tracte amb mi que no sigui el d’explotar-me econòmicament. En aquest context, en el de cercar-se la vida, qui no faria el que fos per a sortir endavant, de la manera més digna possible?

    Si no voleu immigració, reclameu un món més just, preocupeu-vos de descobrir i assenyalar els culpables que fan que la gent d’altres continents hagin de venir a casa nostra a guanyar-se el pa.

    A casa nostra no hi cap tothom, això és clar. Però no ho paguem amb la víctima i cerquem al veritable botxí!!

  • Rosa Sambola

    10/01/2011 14:59

    Felicitats per l’article. Feia temps que no llegia un article sobre immigració tan ben documentat i lluny dels prejudicis que ens envolten dia a dia.

  • Lola

    10/01/2011 20:52

    L’autor ha aconseguit el seu propòsit: que se’n parli. Sobre aquest tema, tothom s’hi veu amb cor de comentar. Els “nostres” problemes van molt més enllà de la immigració. No ens confonguéssim, que ens ho volen fer creure.

  • Au va!

    17/01/2011 23:51

    Immigrants si, invasors no. Costa tant?.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús