Les primàries del PSC a Barcelona: Context, Riscs i Oportunitats

A mesura que s’acosta el moment de celebrar eleccions municipals, els partits polítics van definint els programes i candidatures a cada poble i ciutat del país. I d’en quant en quant sorgeixen sorpreses interessants. Bé, la sorpresa a la que em vull referir ho és tan sols en part, ja que hi havia motius per pensar que això podria passar. Que a què em refereixo? Doncs a la celebració d’unes eleccions primàries entre Montserrat Tura i Jordi Hereu per veure qui liderarà el PSC a Barcelona.

Mentre esperem a veure com la Comissió Electoral del PSC defineix el calendari d’aquestes primàries, i les seves condicions de celebració, és prou interessant analitzar l’entorn en el qual s’ha arribat a obrir la porta a una futura competició entre Tura i Hereu per a la candidatura del PSC a Barcelona. En aquest sentit, el meu post no pretén donar una opinió de qui guanyarà el procés, qui és el millor candidat… només tant sols parlar de el context, els riscs i oportunitats que això pot tenir per al PSC, tant a Barcelona com a la resta de país. Abans, però, aclareixo un punt: M’agraden les primàries, i crec sincerament que, portades amb bones maneres, poden ser un element que ajudi a la regeneració interna dels partits, a millorar el procés de generació de programes i líders de partit, i ja de pas, a encuriosir al ciutadà pel procés polític. És aquesta una visió naif? Pot ser, però la joventut i l’esperança tenen aquestes coses!

Anem a pams amb l’anàlisi:

Contextualització: El moviment de Montserrat Tura cap a l’alcaldia de Barcelona haurà estat vist per molts amb certa sorpresa (al cap i a la fi, molta gent hauria pensat que el seu espai estava a Catalunya, en el debat sobre las ànimes del PSC), però també hem de reconèixer que molts elements han jugat a favor d’aquesta decisió. Les males previsions de vot d’Hereu per a les municipals, el fracàs en el referèndum de la diagonal, la mala imatge generada amb el cas Palau, i a nivell més general, la necessitat d’evitar que l’ascens de CiU s’estengui als municipis, consells comarcals i diptuacions, són elements que juguen a favor d’un revulsiu en la competició per la capital de Catalunya. Amb o sense suport de la direcció del PSC, el marc d’incentius propiciava l’aparició d’un nou candidat a l’alcaldia, prou popular com per reactivar aquells votants socialistes que, amb el pas del temps han optat per l’abstenció, el vot en blanc o altres formacions polítiques. I aquí Montserrat Tura pot tenir molt a dir, ni que sigui per la seva popularitat com a política veterana i forjada al llarg d’anys d’experiència a nivell municipal i català.

Riscs:  La decisió de tirar endavant primàries té els seus riscs, es clar. Primer de tot, cal veure si Tura podrà presentar la seva candidatura al procés. I aquí el Reglament intern sobre primàries del PSC marca uns mínims d’entrada una mica restrictius. Jordi Hereu no necessita presentar avals per ser candidat a les primàries, només pel fet de ser alcalde; mentre que Montserrat Tura necessita el suport del 40% de la militància barcelonina en aquesta fase prèvia. I en aquest punt, el paper que jugui la federació de Barcelona serà crucial. Dit d’altra manera, Tura necessita “engrescar” als militants barcelonins, des del primer dia. En segon lloc, la gestió del procés també és important, i aquí és important que el debat es condueixi de forma constructiva, si el PSC vol donar una bona imatge del seu projecte polític, i engrescar els seus “nínxols” de votants. Finalment, cal veure com els barcelonins encaixaran que un dels seus possibles candidats a l’alcaldia sigui de Mollet del Vallés, vulgui mantenir residència en aquell municipi, i no tanqui la porta en el seu projecte polític a la competició per la Generalitat. Certament, Pasqual Maragall va fer el salt de la política municipal a la catalana, així que precedents no falten en aquest punt.

Oportunitats: Si el procés funciona prou positivament, i el candidat guanyador guanya valor i visibilitat pública davant la ciutadania, el PSC té una oportunitat de rellançar el seu projecte polític per Barcelona i reduir l’avantatge de Xavier Trias. I, amb una mica de sort, donar oxigen als socialistes en altres municipis. Que l’agenda de les eleccions municipals es guia per assumptes locals? Totalment d’acord, sé prou bé que els assumptes locals (i sobretot, el carisma del candidat) són les variables principals en tot ajuntament del nostre país. Però l’àmplia victòria de CiU a la Generalitat també pot influir. I les primàries a Barcelona s’han d’entendre com un intent de parar aquest “tsunami”.

Així doncs, la celebració de primàries entre els dos candidats esmentats pot donar un punt engrescador a la precampànya de les municipals, que, com a mínim, encuriosirà a molts barcelonins i catalans interessats per la política. Així que, nois i noies, pot ser que aquestes municipals siguin més mogudes (i interessants) del que es podia preveure en un principi…

PD: Per qui vulgui informar-se una mica més a fons sobre els candidats, deixo alguns enllaços:

Blog personal de Montserrat Tura

Lloc web de Jordi Hereu a l’Ajuntament de Barcelona

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús