Ajuntaments i escoles bressol: Opció pública o privada?

Amb la crisi i la retallada pressupostària, els mitjans de comunicació sovint parlen de la mala situació de les finances públiques a nivell de l’Estat o de la Generalitat, més ara que s’està plantejant des de les institucions centrals la necessitat d’aturar l’endeutament de les Comunitats Autònomes. En aquests casos, però, un pot oblidar de que la crisi afecta també greument als ajuntaments. Personalment, penso que la situació dels ajuntaments mereix atenció, per vàries raons:  els governs locals gestionen serveis molt propers als ciutadans; sovint són la primera finestreta on es van a queixar els ciutadans; i ,en general, disposen d’una sèrie de competències excessives per a l’estat actual de les seves finances. En aquest post, vull centrar-me en un punt molt específic, derivat del problema anterior… la tendència a privatitzar les escoles bressol.

A causa de la seva precària situació pressupostària, molts municipis s’estan plantejant la privatització d’alguns dels seus serveis, entre els quals el d’escola bressol. Parlem d’establiments on és té cura d’aquells infants que tenen fins a 3 anys d’edat, però també de llocs on sovint no s’intenta només “aparcar el nen”, sinó integrar-lo dins un projecte educatiu, beneficiós per al seu desenvolupament posterior. La prestació d’aquest servei (quasi universal i pública, per cert, als països nòrdics; i prop d’aquesta situació a França) correspon en el nostre país als municipis. Durant els anys previs a la crisi, molts ajuntaments han intentat fer front a la necessitat creixent d’aquests serveis per a les famílies catalanes (penso jo, amb bon criteri, i amb conseqüències beneficioses per la integració de la dona al mercat laboral. –Post primer aquí-). Però en la situació actual de deute generalitzat el manteniment d’aquests serveis resulta car i dificultós, de manera que molts ajuntaments busquen externalitzar-lo a través de concursos públics. I és aquí on entra un conjunt de macro-empreses multiservei com Clece o Eulen, les quals disposen de la capactitat financera suficient com per a expulsar del mercat altres competidors no interessats en el lucre privat, com ara associacions d’educadors, ONG’s… que fins ara tenien un rol molt important en la gestió dels centres. Actualment, el procés s’ha centrat en altres Comunitats Autònomes, sense haver tingut una excessiva repercussió pública (adjunto alguns reportatges que utilitzo com a font, són molt interessants: Reportatge periodismo humano; 1a notícia relacionada; 2a notícia relacionada ), però no hi ha res que no indiqui que els municipis catalans no acabaran buscant una solució similar al seu “problema de caixa”.

Si això arriba al nostre país, volem que realment passi? Es clar, se’ns poden presentar raons a favor de deixar en mans d’empreses la prestació d’aquest servei. Però també podem presentar contra-arguments a això. Per exemple:

En un mercat competitiu, una empresa especialitzada serà més eficient que una ONG o el sector públic, en la mesura que sàpiga treure el màxim partit dels seus recursos.

D’acord, una empresa especialitzada/amb experiència dins el sector pot ser eficient i competitiva, però pot caure en el risc de primar la seva avantatge comparativa en la reducció de costos, reduïnt el salari del personal que hi treballa, limitant al mínim els seus serveis…

Hi ha d’haver un projecte educatiu a més del pur afany del lucre, i les empreses estaran interessades en proporcionar-lo, ni que sigui per l’afany del lucre.

Cert, però lligar el projecte educatiu a una empresa privada té els seus riscs. Si l’empresa es recolza en la qualitat i la diferenciació de producte, cap problema. Però si competeix en base al baix cost, hi ha el risc que se sacrifiqui el projecte educatiu.

Per tal de rivalitzar i distingir-se, aquestes empreses proporcionaran guarderies a l’abast de totes les butxaques, de manera que les diferències socials no seran tan importants a l’hora d’accedir al servei.

Això podria passar, però llavors el que ens podem trobar és que l’accés a aquests serveis pot ser encara més desigual del que era, perquè les empreses ajustaran el servei que proveeixen a la butxaca del client. I no estem parlant de si tenim accés al billet de primera classe o no, ens referim als infants i al seu dret a rebre una bona educació des del inici de la seva vida.

Pot ser que no agradi, però és imprescindible tirar endavant això per a la sostenibilitat pressupostària dels municipis.

No negarem que els ajuntaments tenen problemes econòmics molt greus, i que la situació no sembla que es vagi a arreglar en el futur. Però, encara i així, volem fer quadrar el balanç tocant un servei com aquest, tant important pel futur? No es poden retallar altres partides menys substancials? I, encara que no soni popular, podríem fer quadrar la balança a través de pujar els impostos? Els ajuntaments només en poden recaptar un nombre limitat, com l’Impost sobre els Bens Immobles (IBI), l’Impost sobre Activitats Econòmiques (IAE), o l’Impost sobre Vehicles de Tracció Mecànica (IVTM), però si el propòsit de la recaptació és assegurar que un servei com el d’escoles bressol es pugui mantenir, i s’explica així a la gent, pujar les taxes no hauria de ser una opció tan utòpica al cap i a la fi.

Fem el que fem, hem de tenir present que no estem parlant d’un servei qualsevol, que es pot anar privatitzant així com així. Em refereixo a si volem que els infants del nostre disposin d’una escola on puguin rebre atenció especialitzada i de qualitat, que els ajudi en el seu creixement personal, i que això sigui un dret universal, no objecte de negoci. Em refereixo també a si volem que la conciliació de la vida laboral i familiar en aquest país pugui anar-se convertint en un dret universal i no un privilegi depenent del nivell econòmic de la família. I en aquest punt, els ciutadans tenim la capacitat per decidir què volem fer, ni que sigui des dels ajuntaments.

13 comentaris

  • elena

    26/01/2011 11:21

    Les llars d’infants públiques són insuficients, ni que siguis mileurista les altres condicions d’accés fan que et quedis fora. Si n’hi ha de privades que funcionen bé, i per això portem allà les criatures, perquè no establir concerts com a la l’escola? Per garantir-ne la qualitat ja hi ha la inspecció, l’ajuntament i , sobretot, la satisfacció de les famílies usuàries. Això suposaria rebaixar la quota i un estalvi per als pares i mares amb criatures petites que han de fer veritables miracles per arribar a final de mes.

  • Tweets that mention Ajuntaments i escoles bressol: Opció pública o privada? – Ara.cat — Topsy.com

    26/01/2011 12:47

    […] This post was mentioned on Twitter by xavier boix, Lourdes Molina. Lourdes Molina said: Ajuntaments i escoles bressol: Opció pública o privada? – Ara.cat http://t.co/d29U5Co vía @diariARA […]

  • Albert Martinez

    26/01/2011 21:17

    Si en temps de vaques grasses l’educació dels 0-3, malgrat les reivindicacions dels i les professionals, estava a la corda fluixa davant la dicotomia assistència vs. educació; si avui dia encara està normalitzada la paraula guarderia, menysvalorada la tasca de les mestres o educadores, menyspreada llur formació inicial o els requisits per accedir-hi…sento amb l’ànima que això,amb un govern conservador que recolza el concert i no l’escola pública, cohesionadora i de qualitat anirà molt i molt malament. La base dels ciutadans del futur no interessa, no és rendible i punt…llàstima que ens estem malacustomant a valorar les coses a curt termini.

  • David Fernández

    28/01/2011 13:37

    Gràcies pels comentaris i les mencions al twitter. M’agrada veure que el tema desperta la curiositat de la gent, perquè això significa que estic tocant qüestions que preocupen a tothom. I voldria fer un agraïment al Carlos Duran, que és qui em va suggerir aquest tema ;)

    Anem a pams:

    Elena, entenc molt bé que el sistema de llars et desagradi, tal i com està muntat ara. La provisió d’aquestes ha estat molt limitada, per moltes raons (els ajuntaments sempre van escassos de recursos, fins i tot en bones èpoques; sovint no es dona la mateixa rellevància al tema que en d’altres països, etç). I, davant del panorama de retallades que ens espera, un model concertat (o totalment privat) de llars d’infants pot sonar atractiu. A Estats Units, per exemple, bona part d’aquests serveis són proporcionats pel mercat, i de forma abundant. Ara bé, no estic d’acord amb aquesta alternativa, per les raons que he esmentat al post, però en particular pels següents motius:

    a)Limitaria l’accés a les rendes mitjanes, deixant fora aquelles famílies en situació mileurista o infra-mileurista (i amb la crisi són cada cop més). I això és crucial, perquè està demostrat que els primers anys de vida són essencials per estimular la capacitat d’aprenentatge del nen/a. Així que, si limitem l’accés a les famílies més pobres a la llarga estem perpetuant les desigualtats socials. En resposta es pot dir que els ajuntaments haurien de regular les condicions dels centres concertats, però també sabem que a la pràctica això sol variar molt de municipi a municipi.

    b)Relacionat amb el punt anterior, limitaríem el dret de les dones amb menys ingressos a conciliar la vida familiar i laboral. Cert, a algú això pot no semblar-li tant important perquè en la situació de crisi actual el que falta és precisament que es generi ocupació. Però si pensem d’aquí a 5 anys vista (quan l’economia hauria de tornar a créixer), aquest aspecte sí és important. Sinó tenim en compte això, el que pot passar és que les dones amb menys ingressos hagin d’acabar elegint entre tenir fills i tenir una carrera laboral llarga, ininterrompuda.

    Sé que en la situació actual és difícil (i alguns podrien dir utòpic) defensar la opció que proposo, però segueixo instint: sinó tenim clar que l’ensenyament públic dels nens i nenes de 0 a 3 anys és prioritari per al seu creixement personal posterior (i també, per raons que vai posar en el meu segon post, per a la igualtat de gènere), el que farem serà perpetuar les diferències socials d’origen per a les mares i les generacions posteriors; i ja de pas, deixarem de banda tota la seva capacitat de contribuir al benestar futur de la nostra societat. I aquí és important que administracions locals, autonòmiques i estatals es plantegin a on s’han de destinar els recursos públics; i si cal, crear impostos específics per aquest servei. Certament, com diu l’Albert, ha estat i serà difícil que les administracions públiques assumeixin aquestes polítiques com a prioritàries, però per aquest motiu és necessari defensar la idea de que les llars d’infants són alguna cosa més que una guarderia, que haurien de ser una prioritat de país.

  • Susanna

    29/01/2011 19:40

    Estic en l’Elena, i ho he expressat ja fa temps, en la concertació de les llars d’infants, coincidint en el temps i l’espai amb un sistema públic, a l’igual que passa amb l’educació primària i secundària.

    Aquest sistema genera una competitivitat en el projecte educatiu i en les formes de fer de cada centre que millora el sistema global.

    I si parlem de quotes per als pares, actualment, entre llars privades i públiques no us penseu que hi hagi tantes diferències.
    Si n’hi haguès la concertació encara seria més minsa la diferència.

    A les famílies de menys recursos el que cal és subvencionar-los-hi la plaça. I estic molt d’acord amb el David que les llars d’infants portades amb criteris educatius de qualitat són bàsiques per a l’educació de 0 a 3 anys, ho he pogut veure en el creixement del meu fill i dels fills dels nostres amics.

  • maria

    04/02/2011 21:27

    a les públiques de bcn, l’externalització del servei és un fet des de fa uns 7 anys: es va començar amb la neteja, el menjador, i es va treure una de les 2 mestres que compartien grup per posar personal amb titolació no universitaria que resulta més barat, que disposa d’horaris difícils per compaginar amb estudis i d’altres (8-9 h. matí, 12-15 h. tarda), raó per la qual solen canviar durant el curs (quan troben quelcom millor marxen).
    Per al consorci, tan és, total, per cuidar dels més petits… això ho fa qualsevol!!

  • David Fernández

    05/02/2011 13:47

    Susanna i Maria, gràcies pels comentaris. Aquí heu plantejat punts molt interessants, i està molt bé, perquè varis cervells sempren tenen més idees que un.

    Susanna, sense contradir el teu punt frontalment (una mica de competència pot anar bé pel sector públic), t’ho vui matisar. Les concertades poden incrementar la competència del sistema, però per a que aquestes funcionen bé també fa falta un paper fort del sector públic. La idea de fons és que les concertades dissenyen la seva oferta no només a través del que fan altres concertades, o les privades, sinó del que fan les públiques. Si la oferta pública és escassa i dolenta, les concertades tindran menys incentius a donar un servei de qualitat, i a la inversa, de manera que ens podem trobar amb un cercel viciós en el que el resultat final ens perjudiqui a tots.
    Per aquest motiu, és beneficiós (també per a la oferta concertada i privada) fer creixer l’oferta pública d’escoles bressol i garantir-ne la qualitat, evitant exemples com el que indicava la Maria, que només poden portar a l’estructuració de l’escola bressol com un “parking de nens”.

  • josep

    06/02/2011 14:48

    Comenceu a parlar dels sous dels alcaldes que son arbitraris i escandalosos.Feu una mirada al voltant.Mireu els sous en altres paisos.Es una vergonya

  • Albert de Gregorio

    07/02/2011 21:59

    David. Felicitats pel post. És una bona anàlisi. Tan sols un aclariment. Crec que privatitzar és el que es va fer quan es va vendre Telefonica o Iberia. Contractar una empresa per prestar un servei no és privatitzar. Ara bé, com tu dius, és cert que la força d’aquestes empreses pot acabar per expulsar del mercat a altres opcions com cooperatives o tercer sector.

  • Elissa Cassi

    08/02/2011 17:37

    Prop de casa, l’Ajuntament de Barcelona a fet desapareixia una plaça parc amb grans arbres bancs i terra, construint-hi ‘barracons’ per primària varen començar amb un mòdul i ara ja n’hi ha dos. Però l’última és que han pres l’altre tros de parc que quedava i segons és llegeix al cartell, estant construint una escola bressol.
    No estic en contra l’escola pública ni gestionada per l’Ajuntament, però no estic d’acord en que s’hagi de construir sobre terreny zona verd. Crec que hi ha d’haver-li altres alternatives ……….

  • Anna

    16/02/2011 22:07

    Aquest tema em toca de ple. He estat durant sis anys treballant com a educadora de suport a dues escoles bressol públiques de Barcelona. Tal com diu la Maria, amb uns horaris un tan extranys i intentant fer tot el possible pq la feina vagi amb acord del projecte educatiu de centre, pq la majoria d’aquestes empreses això ni ho pensen. Poques hores per poder participar de les activitats que les educadores tenen tantes ganes de fer, però amb la retallada de personal no poden fer soles, i també sense hores per poder reunir-nos els equips.
    Reivindico totalment la tasca educativa de les escoles bressol i és vital que des de l’administració es faci alguna cosa per reconèixer les grans professionals que hi treballen i la feina que volen fer (i moltes fan), tot i que no tenen ni temps ni recursos per fer-la.
    És una vergonya que els polítics no vulguin saber la importància que té aquesta etapa pel desenvolupament de l’infant al llarg de la seva vida. I espero que estiguin actuant des del més absolut desconeixement pq sinó estaríem en mans de gent que no es preocupa pel futur del seu país: els infants d’ara són el futur de demà.

  • ruth

    08/02/2012 21:21

    Sóc una treballadora d’una escola bressol municipal de gestió privada,i per sort, fins ara que hi havia calers perquè tothom hi sortís guanyant,tot anava força bé!! prioritzant el benestar dels nens,i els seus aprenentatges. Peró , es clar, ara arriva la crisis i les retallades i, la gestió ja no és tan rentable com ho era i ,les coses estan canviant, les retallades per a les treballadores, el passar amb menys recursos, en intentar rentabilitzar com sigui tots els serveis que es fan ( si cal estafant els pares), i una es planteja si aquesta feina val la pena!! és una llàstima que una cosa tan necessària per tots nosaltres, on disfrutes tant fent el que fas, s’hagi de “rentabilitzar” com si fos un supermercat o una fàbrica. I en el fons no deixa de ser una empresa que vol guanyar calers, i quan les coses començen a anar malament,sembla que ja no es tingui en compte el més important que són les persones que fan possible tot aixó….les educadores i sobretot els nens.

  • Privatització de les escoles bressol « DALLONSES…!

    22/06/2012 10:25

    […] de rendibilitat precaritza els treballadors i els recursos. Trobareu un bon article sobre això aquí. Comparteix-ho:TwitterFacebookPrintLike this:LikeBe the first to like […]

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús