Reformes a Europa: A quin preu? Quin model?

Aquests darrers dies, França i Alemanya han plantejat una sèrie de reformes destinades a avançar cap a la governança econòmica de la Unió. Si bé ja s’havien produït moviments en aquest sentit durant el passat, la nova proposta suposa un salt qualitatiu. De fet, potser és per això que el seu debat i aprovació s’han aplaçat fins al març. La idea general que guia aquestes propostes (avançar cap a la governança econòmica de la Unió) sona prou bé, més si tenim en compte que els mercats financers solen aprofitar les debilitats particulars de cada país per jugar amb el deute públic d’aquells que són més vulnerables. I d’aquest fenòmen, em sembla que en els darrers mesos n’hem tingut prous “classes pràctiques”. Ara bé, hi ha una crítica que vull plantejar: aquestes reformes funcionaran a llarg termini?

Aquí vull centrar-me en dos de les idees principals plantejades per França i Alemanya, perquè entenc que només afronten els problemes que ens afecten (com a Europeus) a curt termini, i per resoldre’ls a llarga necessitem replantejar-nos el nostre model de desenvolupament:

En primer lloc, el canvi en la indexació automàtica dels salaris, que deixin d’estar lligats a la inflació per vincular-se a la productivitat. En teoria, la idea de fons sona bé (moderació salarial per millorar la competitivitat i reduir la inflació, diuen els que presenten la proposta), però a la pràctica, això podria funcionar només a curt termini, perquè els moviments de fons que potencien el creixement dels preus giren al voltant del petroli. L’expansió de la demanada de petroli per part dels països emergents; i la inestabilitat en el subministrament del cru que es deriva de la onada de revolucions al Magreb i part del Pròxim Orient (tema molt interessant, que els companys del Pati dels Tarongers han comentat amb encert) pressionen en favor d’una pujada en el preu del petroli. Si a això li sumem, a més a més, que els especuladors sempre amplifiquen l’efecte d’aquests canvis, aprofitant els beneficis que en podran treure, és fàcil veure que aquestes són les causes subjacents, i que el problema ja ens ve donat, fem el que fem.

Per tant, no seria millor reduir la dependència del petroli, enlloc de parlar de la conteció salarial? Potenciar l’ús de les energies renovables i el transport públic podria ser una mesura més efectiva, a mig i llarg termini, que molts plans de moderació salarial, ja que les tendències estructurals que pressionen a l’alça el preu del petroli no desapareixeran en el futur, sinó que probablement seguiran presents, o fins i tot s’agreujaran. A menys que passi cap imprevist, els països emergents mantindran el seu creixement en el futur, i és previsible que mantinguin la demanda de petroli. Com també és previsible que els especuladors segueixin ampliant-ne els efectes, repercutint a tots els nivells (i en coses tant bàsiques com el plat de cada dia). Així que, potser millor que ens repensem quin és el millor camí… moderació salarial, o alternatives verdes al nostre model de desenvolupament?

En segon lloc, lligar l’edat de jubilació a l’evolució demogràfica. En teoria, la idea no sona malament: els europeus vivim cada cop més, i tenim menys fills dels necessaris per mantenir la població a llarg termini (en demografia, és el que s’anomena taxa de reemplaçament: 2,1 fills per dona; a l’Estat Espanyol rondava fa poc els 1,4. Per més informació, us deixo un enllaç a l’Eurostat). I la immigració tan sols pot compensar part d’aquests canvis. Però, com en l’altre cas, la proposta dona l’aparença de ser una solució a curt termini, o un “pegat”, ja que ens enfrontem a tendències estructurals, que no desapareixeran amb un parell de reformes. Si el problema principal ve donat pels baixos nivells de natalitat, el que cal fer és actuar per afavorir que la gent pugui tenir fills/filles. I aquí no cal obligar, només afavorir les condicions per a que tothom qui vulgui tenir descendència ho pugui fer (les enquestes indiquen que, si no fos pels impediments que es plantejen al llarg de la vida, les parelles tindrien dos fills o més).

Per aconseguir aquesta fita, són moltes les tecles que s’han de tocar: la conciliació entre la vida familiar i laboral de la dona és important; però també és essencial la col·laboració i generositat dins de la parella. I també és crucial que els joves poguem accedir als mercat laboral i immobiliari amb més facilitat. Aquest punt afecta especialment l’Estat Espanyol i Itàlia, ja que l’escassetat de feina i de lloguer d’habitatge (públic o privat) a preus assequibles retarda la independització dels joves, i sovint, la formació de parella, tenir fills… En resum, que el problema de l’envelliment no és una qüestió que es pugui resoldre pujant l’edat de jubilació, sinó que cal pensar en els que intenten entrar al mercat laboral, o ja hi ha estan; i cal pensar en clau de futur, no a 5 anys vista.

Plantejats aquest punts, no vull convertir aquest post en una crítica destructiva de la proposta dels governs francès i alemany. Estic d’acord amb que s’ha d’avançar cap a la coordinació de les polítiques socials i econòmiques, i reduir diferències en determinats punts, com per exemple en l’Impost de Societats és una bona idea, ja que la competència entre els Estats Europeus ens acaba perjudicant a tots a la llarga (l’Impost de Societats és un cas exemplar: tots els Estats de la Unió l’han acabat reduint, en bona part perquè els seus veïns també ho feien, i així esdevenien més “competitius”). Però la coordinació de les polítiques econòmiques i socials no es pot fer a qualsevol preu, ni guiada per criteris a curt termini. I, si pot ser, s’hauria de fer comptant amb la participació de nosaltres els ciutadans, que sempre solem ser els grans oblidats en aquests “processos tècnics”.

4 comentaris

  • RiMaT

    06/02/2011 17:18

    Déu meu, aquest David és tot un . Si us agrada la poesia de qualitat i/o seguir blocs de qualitat, visiteu el següent on hi diàriament trobareu nova poesia original, catalana i de qualitat:

    Poemes completats fins el moment:
    http://rimesturbades.blogspot.com/search/label/RimesCompletesTicles

  • Carlos Carrasco

    08/02/2011 18:15

    Pregunta per a francesos i alemanys: i com es mesura la productivitat? Es mesuraria la productivitat del sistema global? De l’empresa en concret? Del treballador en particular? S’agafi l’opció que s’agafi hi ha problemes molt seriosos per mesurar-ho…

  • Bones

    31/07/2011 11:27

    Thanks alot – your answer solved all my problems after sveeral days struggling

  • Jaclyn

    31/07/2011 17:21

    This is way more helpful than ayhnting else I’ve looked at.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús