Propostes contra la crisi (i a favor de la independència?) I: la formació professional

Feia dies que em rondava pel cap la idea de reprendre la meva activitat al blog, i la manifestació de la diada (així com els especials de l’ARA sobre el tema) m’han ajudat a decidir-me. Si el procés  d’independència es gestiona eficaçment i sabem aprofitar bé el potencial econòmic del país, Catalunya pot convertir-se en l’estat més pròsper i igualitari del sud d’Europa. Ara bé, primer de tot cal crear les condicions per a que Catalunya pugui funcionar eficaçment, com a estat propi o com a part de l’Estat Espanyol. I això requereix pensar en com volem que sigui el nostre país en el futur. D’aquí aquest article, així com d’altres que vindran.

El primer tema que vull plantejar és el de la Formació Professional (FP). Primer de tot, aclareixo que aquí només em referiré a aquella a la que s’accedeix després de completar la ESO, com a tram alternatiu a l’ensenyament pre-universitari. Vaja, que em centraré en ensenyaments com els Cicles Formatius. Perquè és important això per Catalunya?  Alguns investigadors consideren la FP un component fonamental de tots aquells països que han sabut conciliar competitivitat i igualtat, com per exemple Alemanya, Dinamarca o Holanda (Busemeyer i Trampusch 2012; Hall i Soskice 2001; Streeck 1989, 1991, 2011). Una FP ben concebuda proporciona el “muscle” que la majoria d’empreses necessiten per competir internacionalment a través del valor afegit, i no de la reducció de costos salarials. Els treballadors formats a través de la FP combinen una alta qualificació amb un coneixement profund del sector pel qual s’han format; i això els permet ajustar-se a les necessitats de les empreses i aportar valor afegit. Al mateix temps, en aquells països on la FP funciona, aquesta ofereix una alternativa atractiva a tothom qui no vol estudiar per anar a la universitat al final de la ESO. Possiblement per la mateixa raó, a falta d’aquesta opció molts estudiants catalans opten per no continuar els estudis després de la ESO, o directament no acabar-la (aquest percentatge se situava per a l’Estat Espanyol al 31% en 2007, poc més del doble de la mitjana de la Unió Europea (Homs 2008: 26)). Aquest baix nivell de qualificacions, de retruc, redueix la competivitat exterior de l’economia catalana. Per tant, dissenyar una FP de qualitat és essencial, si es vol afavorir la viabilitat econòmica de Catalunya.

I aquí és on comença el debat: com millorem el prestigi de la formació professional? Com n’assegurem el vincle amb el món productiu? Per la meva banda, poso sobre la taula algunes propostes:

Per millorar un dels seus punts febles (la vinculació amb el món productiu) caldria intensificar la participació dels agents socials (empresaris i sindicats) en els òrgans de disseny dels estudis de formació professional, a tots els nivells de govern. Actualment, els agents socials són presents en els principals òrgans de govern del sistema a Catalunya i l’Estat Espanyol. Això facilita l’ajustament general dels programes de FP a les necessitats de les empreses. Ara bé, aquest lligam entre agents socials i administració pública no es veu igualment reflectit a nivell local, sent un cas clar la gestió diària de les escoles encarregades d’impartir FP. Actualment, la normativa catalana només permet la presència d’un representant empresarial o laboral al consell escolar de cada centre que imparteixi cicles formatius de dues o més famílies professionals, o on almenys el 25% de l’alumnat cursa aquests ensenyaments. A més a més, aquesta representació té dret a veu però no a vot (Pineda Herrero et al. 2009: 295; Decret 317/2004). Incrementar el nombre de representants sindicals i empresarials als centres de FP, i atorgar-los dret a vot ajudaria a adaptar els Cicles Formatius a les necessitats productives del territori. Aquest lligam animaria als empresaris a proporcionar més llocs de pràctiques, i a garantir-ne un major nivell de qualitat.  I, més enllà de la col·laboració a nivell dels centres escolars, també caldria endegar iniciatives a nivell supramunicipal. Els convenis de col·laboració amb el sector de l’automoció i la indústria carrossera; i l’impuls general de la formació dual són exemples del camí a seguir.

Millorar els lligams entre escola i empresa segurament ajudarà a dissenyar una FP de més qualitat, precísament perquè els alumnes adquiriran les qualificacions que interessen a les empreses. Ara bé, no tot es limita a facilitar la participació dels agents socials en el disseny dels Cicles Formatius. També és important garantir un alt nivell de qualitat en el desenvolupament diari de la Formació Professional. En el cas de les pràctiques, seria important proporcionar formació pedagògica als empleats encarregats de supervisar els estudiants. En alguns casos això està garantit, però no sempre és així (Cuatrecasas 1999).  Al mateix temps, també caldria millorar l’experiència laboral del professorat. Contràriament a d’altres països, els professors d’escola no han d’acreditar experiència professional en el sector de referència del Cicle Formatiu (OECD 2012). Facilitar l’accés del professorat a les empreses on es desenvolupen les pràctiques pot ajudar a que l’alumnat tingui un primer contacte amb el món laboral; i això de retruc hauria de millorar-ne la preparació i motivació. També caldria donar suport als professors en la tasca de supervisar el desenvolupament de les estades pràctiques a l’empresa. El professorat dels centres de FP té la funció de supervisar el desenvolupament de les pràctiques a nivell d’empresa, i assegurar-ne un nivell mínim de qualitat (per exemple, que s’ensenyi un mínim de continguts).  Complir amb aquesta tasca, però, no és senzill, sobretot si el professorat va sobrecarregat de feina (Mària 2003). Altres agents (representants sindicals, empresarials, de l’administració pública) podrien ajudar al professorat en aquesta feina, intensificant l’avaluació diària dels convenis escola-empresa.

Aquestes són algunes idees per a la millora de la FP a Catalunya. De ben segur se’n pot pensar en d’altres; i fins i tot encara es podria escriure un segon article amb les contribucions que aportem entre tots. Això, però, queda per després del debat.

 

Bibliografia

-Busemeyer, Marius R., Trampusch, C. ”The Comparative Political Economy of Skill Formation”. En Busemeyer, Marius R., and Trampusch, C. (eds), The Comparative Political Economy of Collective Skill Formation Systems. Oxford: Oxford University Press, 2012.

-Cuatrecasas, A. (coord.). Los Tutores de empresa : el modelo de formación de las cámaras de comercio catalanas. Barcelona: Cambres de Comerç, Indústria i Navegació de Catalunya: ICE (Institut de Ciències de l’Educació), Universitat de Barcelona, 1999.

-Hall, P. A. & Soskice, D., eds. Varieties of Capitalism. The Institutional Foundations of Comparative Advantage. Oxford University Press, 2001.

-Homs, O. (2008), La Formación Profesional en España. Hacia la sociedad del conocimiento (Barcelona: Fundació Obra Social “La Caixa”). Disponible online.

-Mària, J. F. Anàlisi i avaluació de la Formació en Centres de Treball a Catalunya: un equilibri d’eficàcia mitjana. Tesi Doctoral: Barcelona, Universitat de Barcelona, 2003.

-OECD (2012). A Skills Beyond School Commentary on Spain. OECD Reviews of Vocational Education and Training. Disponible online.

-Pineda Herrero, P.; Martínez Usarralde, Ma Jesús.; Merino Pareja, R.; Plandiura Vilacís, R.; Rojo Torrecilla, E.; Suárez Gost, C.; Termes Lopez, A. Avaluació de la Formació Professional Reglada a Catalunya, 2001-2008, volum 2: anàlisi comparat dels sistemes de formació profesional d’àmbit espanyol i internacional. Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu, 2009. Disponible online.

-Streeck, W. (1989). “Skills and the limits of neo-liberalism: The Enterprise of the Future as a Place of Learning”. Work, Employment and Society, vol.3, no.1, pp. 89-104.

-Streeck, W. (1991). “On the Institutional Conditions of Diversified Quality Production”. En: Egon Matzner and Wolfgang Streeck (eds.), Beyond Keynesianism: The Socio-Economics of Production and Employment. London: Edward Elgar, 21–61.

-Streeck, W. (2011). “Skills and Politics: General and Specific”. MPIfG Discussion Paper 11/1. Cologne: Max Planck Institute for the Study of Societies.

-Thelen, K., Busemeyer, Marius R. ”Institutional Change in German Vocational Training”. En Busemeyer, Marius R., and Trampusch, C. (eds), The Comparative Political Economy of Collective Skill Formation Systems. Oxford: Oxford University Press, 2012.

1 comentari

  • ian F

    24/11/2012 13:07

    Com bé mostran els resultats de les derreres eleccions US, l’educació i la sanitat poden amb les armes i desigualtat social, homofobia i xenofobia.
    Visca’l nou estat català! I quan mes d’esquerres millor per tothom amics //*// 8>)

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús