Propostes contra la crisi (i a favor de la independència?), III: convèncer a Europa

Aquest article potser l’hauria d’anomenar “propòsits d’any nou: convèncer a Europa”. Tot i això, prefereixo deixar aquest títol per tal de mantenir-ho en la línia dels textos anteriors. Què vull dir amb convèncer a Europa? Si realment aspirem a crear un Estat propi, hem de convèncer a la opinió pública europea sobre la legitimitat de les aspiracions nacionals i socials del poble català. Moltes persones i think tanks (col·lectius Wilson i Emma) ja ho han estat fent; i alguns articles a l’ARA (article Empar Moliner; article Carles Capdevila) també animen a difondre les reivindicacions catalanes a l’estranger. Tanmateix, he pensat que seria un bon propòsit per a l’any 2013.

Amb això no vull dir que aquest repte no pugui ser assumit per aquells que no estan d’acord amb la independència. Ben al contrari: crec que tots (o quasi tots) els que llegim aquest diari estem d’acord amb que el poble català pateix una sèrie de greuges a nivell identitari, lingüístic, econòmic i social; i per tal de resoldre’ls cal canviar l’actual marc de relacions entre Catalunya i l’Estat Espanyol.

Potser alguns lectors us preguntareu perquè dono tanta importància a la opinió pública europea, quan es tracta d’un conflicte entre l’Estat Espanyol i Catalunya. La resposta és senzilla: si la Unió Europea i els seus estats veuen amb bons ulls les reclamacions catalanes, serà més fàcil que ens facin costat a l’hora de demanar el que creiem que és just per Catalunya (sigui un estat propi, simplement més autonomia, o més finançament per a finançar les polítiques socials i econòmiques que ens han de treure de la crisi econòmica). I si la Unió Europea ens dona suport, l’Estat Espanyol haurà de ser una mica més dialogant, com a mínim.

No és que la tasca sigui senzilla: els mitjans de comunicació internacionals i estatals condicionen poderosament la opinió pública dels diferents països, i en alguns casos la seva perspectiva no ajuda gens. Per exemple, recordo cert article del Der Spiegel, del que l’ARA es feia ressó (original aquí) que vinculava les reivindicacions nacionals amb la crisi del deute i l’ascens del populisme. A més a més, molts europeus veuen amb especial desconfiança la separació entre Catalunya i l’Estat Espanyol (a vegades amb motiu: amb la separació de Catalunya, el dèficit i deute públic Espanyol pujaran, i això podria portar a un rescat de l’economia espanyola, que els estats de la Unió Europea haurien de finançar).

Però aquestes dificultats no ens han de portar a acovardir-nos, ans al contrari: cal que tots aquells de nosaltres que tinguem amics a d’altres països de la Unió Europea expliquem que Catalunya té motius per estar emprenyada. Com també cal que expliquem que necessita més autonomia per tal de desenvolupar les polítiques socials i econòmiques que necessita per sortir de la crisi i garantir un futur als seus ciutadans (i sí, si cal un Estat propi). Encara més, hem de seduir, fer que la nostra proposta sigui atractiva als ulls de persones diferents al nostre entorn immediat. Sabem que les nostres reivindicacions estan carregades de raons, però no és suficient amb això. Per aconseguir alguna cosa cal que ens donin la raó (i especialment, que ens legitimin amistats poderoses –per exemple d’Alemanya-).

Tampoc importa que els nostres veïns es mostrin reticents en un principi; i que les nostres reivindicacions costin d’entendre al principi. Si realment ens prenem seriosament les reivindicacions nacionals i socials catalanes, hem de dialogar amb les nostres amistats europees i escoltar les seves reocupacions. I sobretot, convèncer-les de que les reivindicacions catalanes no només són bones per Catalunya, sinó també per a l’Estat Espanyol i la resta de la Unió Europea. Si aconseguim fer això, haurem seduït amb el nostre discurs; i possiblement podrem anar creant, poc a poc, un estat d’opinió favorable a les necessitats del poble català.

 

28 comentaris

  • ian F

    14/01/2013 1:15

    Si David! Exposas bè la meva opiniò també. Europa, mes que mai, ens ha de donar un cop de mà, per la mateixa Europa.
    Si en Europa no volen ni que s’elimini cultures i llengues, ni que la democrecia esdevé un instrument de discordia i de malinterpretació, ens ajudaran al proces de la soberania catalana.
    Jo posaria mes enfasis en la necessitat d’un bon aliat com podria ser UK o USA per vigilar i protegir aquest proces.No sigui qu’els mes exaltats anims de la dreta espanyola vinguin estorbar el proces.
    Dignitat i transparencia en tot moment amics!
    Salut!!*!!

  • federque?

    17/01/2013 0:18

    primero:
    A més a més, molts europeus veuen amb especial desconfiança la separació entre Catalunya i l’Estat Espanyol (a vegades amb motiu: amb la separació de Catalunya, el dèficit i deute públic Espanyol pujaran, i això podria portar a un rescat de l’economia espanyola, que els estats de la Unió Europea haurien de finançar).
    despues:
    I sobretot, convèncer-les de que les reivindicacions catalanes no només són bones per Catalunya, sinó també per a l’Estat Espanyol i la resta de la Unió Europea.
    Aqui hay algo que falla…

  • xlbatlle

    18/01/2013 1:33

    Podeu fer el favor de corregir els textos?! Que us hàgiu acabat de llicenciar en política em sembla molt bé, però si voleu escriure heu de saber-ho fer. Des del titular tot sembla una broma de mal gust!: “convencer a Europa”, “convencer a l’estranger”, “renombrar”…

  • Assumpció Vaquer Solà

    20/01/2013 13:30

    No sé si estic d’acord amb la teva tesi, David, perquè no et puc acabar de llegir, em fa mal als ulls i a l’ànima. Quna vergonya per tu, pel diari i per Catalunya, que una persona amb titulació superior escrigui com escrius.

  • AL.LAN PUIG CUSINÉ

    20/01/2013 23:08

    Assumpció, estic d’acord amb tu. Si no el llegeixes, com vols entendre’l. Ànims David, esperem més articles.

  • David Fernández

    21/01/2013 23:41

    Hola a tothom! Primer de tot, volia agrair les vostres contribucions i crítiques a l’article. Dit això, passo a contestar alguns dels comentaris:

    xlbatlle, Assumpció Vaquer, Al·lan Puig: us demano disculpes per la manera en com he escrit aquest text. Les presses i la falta d’atenció juguen males passades, i aquests errors són inadmissibles. En tot cas, ja he esmenat els errors que comentàveu.

    En quant a la crítica de federque: no he volgut desenvolupar el punt de les raons per les quals les reivindicacions catalanes són bones per l’Estat Espanyol i la resta de la Unió Europea. Certament ho podria haver fet en aquest article, però això hauria comportat redactar un text més llarg i de més difícil lectura. A més, estic convençut que els lectors del diari poden proporcionar moltes raons de pes per justificar la causa catalana, dins i fora del país. I, per part meva, n’he mencionat algunes en els articles anteriors.

  • Tix

    28/01/2013 12:58

    Estic molt d’acord amb l’idea bàsica de l’article, però ara ja només amb una finalitat. Aconseguir l’independència, jo m’hagues conformat amb molt menys abans. Ara ja no puc creure en aquesta gent de la Meseta, només em val l’estat propi.
    Aprofito per dir que si no s’aconsegueix convencer-los, no és la fí del mon. Un país petit (com deia el Llach) com el nostre, ha de tenir, si ho fem bé, tanta agilitat econòmica, legislativa i social que no tinc cap dubte que seriem prou competitius amb un termini de temps no massa gran.

  • Joan Noé i Tubau

    30/01/2013 23:19

    No se com fer-ho., si voldria explicar-ho perque prengui bona forma.
    La campanya Catalana a l’exterior reculliria un fort impuls i
    moltisima empatia si aconseguisim una resposta de partits politics o
    de governs de païssos que an estat (sota el domini espanyol).
    Guaita am detall la quantitat de governs-paisos perque opinin si
    voldrien fer un referendum per tornar a formar part d’espanya:
    EE.UU.,Marroc.., Sahara..,Cuba., Rep.Dominicana.,Puerto Rico..,
    Panama.,Veneçuel.la.,Colombia..,Guinea
    Ecuatorial..,Bolivia..,Paraguay..,Argentina…,Chile..,Uruguay..,Perú..,Filipinas..,Ecuador..,Costa
    Rica…,Nicaragua.., Honduras…,El Salvador…, Guatemala..,Islas
    Marianas..,Guam.., Las Carolines…,Palos.
    Tots aquest., governs o partits del païssos que manifestin com veuen
    la negativa d’espanya a n o deixanos votar…., en podem treure
    profit…, segur que si.

  • Vicenç T

    05/02/2013 11:30

    Les persones normalment evolucionen i creixen a partir de crisis o problemes que el fan “espavilar” per superarlos. Hi ha que explicar a Europa que España amb Catalunya està perden el temps per evolucionar i creixer com a país. L’estat de les Autonomies es va crear per acontentar els “franquistes” diluïnt les diferencies Catalanes i Basques, peró realment a evitat que “espavilin” territoris que segueixen vivint de les subvencions de altres territoris que s’enpobreixen i no creixen com podrien. Poder sense Cataluna s’ho tornaran a repensar i s’estalviaran parlaments, presidents i consellers que no serveixen per gaire cosa igual que el Senat.

  • Vicenç T

    05/02/2013 12:33

    Es mes a l’aprovació del Estat de les Autonomies va haber una provincia d’Andalucia que va votar que no i es va aprovar igualment, si ens intereses pertanyer a Europa com ara ens, podriem pasar el vot d’Espanya per l’Arc del Triompf igualment???? Tan se val cada dia influeixen menys a Europa i al mon s’estan retratant cada dia, i aixótambè ens carrega de raons.

  • Pauet

    25/02/2013 9:18

    Convèncer una Europa que no en té ni idea de perqué volem la independència? Que coneix la realitat Catalana des de Madrid? I que sempre ens ha ignorat? T’equivoques nen. Primer nosaltres, que ja fa 300 anys que fem tard, i després Europa. Ja els hi explicarem després que és el que volem.

  • xvs

    03/03/2013 21:27

    En realitat al meu parer espanya surtiria molt beneficiada psicologicament perque aniria perdent deliris de grandesa y també perque els seus politics no podrien amagarse rrere “los catalanes” y haurien de donar la cara mes sovint y per tant ser mes humils i en cuant a europa es bó perque cuan abans comenci a fer la feina , abans estara feta ,les pobles/nacions s´ han d´actualitzar democraticament al segle xxi , es clar que ja sabem que hi ha moltes ments del segle ixx en actiu i també molts interessos lobbistics pero es fa camí caminant , endavant i força

  • xvs

    03/03/2013 21:31

    espanya necesita saber qui és realment i les seves limitacions ; perque si es creu que es el primo de zumosol viu enganyada i s´hipoteca mes enlla de les seves posibilitats

  • Roraima

    06/03/2013 17:56

    Molt bonica la filosofia, però el mon es mou per interessos. I el primer interès en aquest moment a Europa és que els paisos del sud paguin el deuta. Quí pagarà el deute espanyol si Catalunya se las pira?. Recordeu el gran suport d’Europa en moments calu de la Història: 1714, 1939, etc..i amb l’Europa Neoliberal que tenim ara!!.
    La única sortida és marxar d’Espanya i de l’Euro, anar a pitjor per desprès poder tirar endavant!

  • ramonramon

    14/03/2013 21:22

    el que primer tindriam que fer es convencer als propis catalans , jo soc un d’ells ¿ Quins avantatges ens portará l’Independencia? si algú pot explicar.lo que o fagi, punto per punto, tot alló que guanyarem i tot alló que perdrem ¡ Ja está bé de vividors com vosté que molt escriun pero no diuen res del que ens convé.

  • MIQUEL ÀNGEL ESTÉVEZ

    15/03/2013 15:01

    el Complement directe s’uneix al verb sense preposicions. Convèncer (a) Europa.

  • Dhalshim

    27/03/2013 17:36

    Els catalans hem estat sempre plens de pors, buscant el germà gran que entenguès i defenses la nostre causa. Creure en europa és ser un ilús. Això ens ho hem de montar nosaltres i no esperar que ningú ens vingui a recolzar. I si hem de ser un nou estat dins d’aquesta Europa, crec que prefereixo estar fora de la Unió Monetària.

  • AlejandrodeBCN

    30/03/2013 0:54

    Sólo una cosa: Europa se inventó para evitar los problemas (guerras) causados por los nacionalismos a lo largo del siglo XX. Se inventó para superar la idea del estado-nación. Si los nacionalistas catalanes convencen a Europa es que Europa ya no existe.

  • JoMateix

    31/03/2013 23:50

    AlejandrodeBCN: A que et refereixes amb que se “invento” Europa? Suposo que deus voler dir que la Unió Europea es va formar per evitar això que dius. Però em sembla que vas errat. La Unió Europea es va crear per unir o millorar la organització entre els diferents països en matèria atòmica, de carbo i acer i hidrocrburs. I nosaltres tenim Dret a ser un Poble sobirà, perquè així ho volem la majoria i, tal com estan les coses, neccessitem en un primer moment el suport d’Europa. No te ni cap ni peus el que dius AlejandrodeBCN. Nosaltres, els catalans, només volem ser independents, i exercir el dret a decidir com a ciutadans i persones lliures que som.

  • Ll. Pascual

    06/04/2013 9:07

    Fabra indica que l’emprament de la preposició a en el complement directe és solament tolerable davant de certs pronoms, principalment tothom, tots i el qual. J. Ruaix diu que: “Es posa a de vegades (quan el sentit lingüístic ho aconsella) davant els pronoms molts, tots, uns, altri, qui. Badia i Margarit recomana insistentment la construcció del complement directe sense preposició i proposa: “cercar solucions alternatives sempre que sigui possible abans d’arriscar-nos a emprar una prep. a que vulnera un comportament genuí”. Encara que el Diccionari de la llengua catalana de l’IEC indica que la preposició: ”Excepcionalment, introdueix l’objecte directe, per raons d’estructura…” i Ruaix escriu que: “És convenient de posar a quan el context resultaria ambigu o forçat sense aquesta preposició…” El títol de l’article “convèncer a Europa” diria que no presenta cap tipus d’ambigüitat i per tant, com també comenta Miquel Àngel Estevez hauria de dir: “convèncer Europa”

  • DCG

    11/04/2013 19:29

    AlejandrodeBCN torna a escola i estudia una mica més, home (deu ser fill d’una de les 17 famílies i no entenia el que li deien, pobret…)

  • Sergi Dantí

    12/04/2013 17:32

    Hem de convèncer primerament i fonamentalment als Estats Units.

  • CAT2014

    15/04/2013 17:58

    David, (permet que reprodueixi part d’un comentari meu ja aparegut en una altra notícia)

    La UE sempre voldrà Catalunya, una de les àrees més productives de tota Europa, a dins de la UE. Ara ja hi sóm com a part d’Espanya (per desgràcia), i la UE sempre estarà en contra de què Catalunya s’independitzi, no només per la feinada de restructurar la UE en plena època de crisi sinó també per la possibilitat que una Catalunya independent volgués quedar-se a fora de la UE, però davant del fet consumat de la independència ja aconseguida no passarien cinc minuts que la UE (per molt que ara diguin que no) ja ens ho estaria posant fàcil per a tornar a entrar, i per la via ràpida.

    Recordeu que tots els paisos van assegurar a Kosovo, i de forma radical, que no els reconeixerien mai, absolutament mai, si es declaraven independents. Al dia següent, tots aquests paisos que havien jurat i rejurat amb un fanatisme quasi religiós que no els reconeixerien mai ja els estaven reconeixent.

    Hem de jugar la política dels fets consumats. Ara, cap pais es mullarà, els paisos actuen segons la conveniència del moment. Independitzem Catalunya, i quan Europa es trobi amb una de les zones més fortes d’Europa convertida en pais independent, ja veuras tu a quina velocitat ens reconeixen, estableixen relacions amb nosaltres etc., independentment del que hagin dit abans! Ara no trobaras ni un sol pais que ens recolzi, no surten guanyant res, però un cop independitzada Catalunya ja veuras tu com canvien de postura!

  • CAT 2014

    18/04/2013 13:00

    David,

    No sé si el sistema de funcionament d’aquest blog és que respons de tant en tant els comentaris, però com que has estudiat Ciències Polítiques m’agradaria saber la teva opinió al respecte d’un punt concret.

    Es tracta d’aixó: de la viavilitat econòmica d’una Catalunya independent ni dubto: estic segur que una Catalunya independent seria un pais capdavanter. Però el tema que em preocupa és l’acceptació o el rebuig que pugui tenir a Europa. Per descomptat que un pais econòmicament fort com una Catalunya independent hauria de ser molt ben rebut a la UE, per molt que la UE s’haguès manifestat en contra previament (com dic en el meu comentari anterior), però a vegades em pregunto si ens podriem arribar a trobar amb el rebuig de paisos que podrien no veure amb bons ulls l’aparició d’un nou pais que els fes ombra, que inclús podes ser més fort que ells. Per exemple, França s’hi troba molt a gust fent de parella d’Alemanya, apareixent els dos com les dues nacions fortes d’Europa, i ells, França, com l’únic pais mediterrani (mediterrani en part) fort, fiable, seriós, que tracta Alemanya de tu a tu, etc., i em pregunto com reaccionarien si de sobte veiessin que vol apareixer un nou pais mediterrani fort (i molt!) que els podria prendre la segona plaça a Europa (la primera ningú se la disputa a Alemanya).

    Dic aixó perquè recentment (ahir un d’ells) apareixen a la premsa britànica articles desaconsellant la independència de Catalunya dient que ens arruinariem etc. Com que els analistes anglesos saben que no seria així, em pregunto si l’autèntica raó és una actitud de “no volem un pais mediterrani que pugui ser més fort que nosaltres i que ens tregui pes en la presa de decisions etc.” (pensa que els anglesos sempre han tingut una actitud molt despectiva i burlesca cap als paisos mediterranis, que consideren com llocs per a anar de vacances, i poca gràcia els faria que de sobte un pais mediterrani els passés al davant).

    Total, que em pregunto si aquesta actitud de “no vull un nou pais que em pugui fer ombra” pot tenir la seva importància. Per exemple, a França no li faria cap gràcia que a partir d’un moment donat les decisions importants al voltant d’Europa no sortissin de reunions Alemanya-França sinó de reunions Alemanya-França-Catalunya, o inclús Alemanya-Catalunya, sense una França relegada a una tercera posició!

    Què opines del tema? Potser veig fantasmes on no els hi ha, o potser aquests factors de “no vull cap pais més fort que el meu, a mi m’agrada ser jo l’important i el que pren les decisions junt amb Alemanya”, potser aquests factors tenen una importància en la què no haviem pensat?

  • victor pallejà

    19/04/2013 18:09

    Molt encertat, però la conclusio demana “a poc a poc” i… no ens ho podem pas permetre. Tant de temps perdut demana una reacció brillant, poderosa i super intelligent, per què es pugui fer pràcticament sense calers. Ho podem fer amb els millors d’entre nosaltres!

  • emc

    22/04/2013 6:22

    Catalunya para los Catalanes es ua nacion queles fue arrebatada, esto es un hecho historico, es comprensible el deseo de los Catalanes de reconstruir su nacion, pero de hacerlo en un contexto integro y global implicaria la inclusion de los territorios que ahora son de Francia y esto esta fuera del debate. Las geografias cambian y los pueblos siguen dinamicas segun los dictados del tiempo, la politica, las posibilidades de desarrollo y el potencial de desarrollo por el bien de la gente. Los Catalanes se sienten preparados para organizarse como nacion y administrarse eficiente y efectivamente de manera soberana, lo cual constituye una posicion respetable y valida para ellos. La postura de Espana y de Europa se vera afetcada en la medida en que Catalunya demuestre decision, preparacion, y la voluntad del 100% de los Catalanes, esto ultimo no esta demostrado, muchos Catalanes no quieren la independencia; el PP tiene miedo de un referendum por la inseguridad de los resultados. Un termino medio ante el reto es que Catalunya tenga su concierto economico, cubra sus necesidades primero y demuestre que puede contribuir al gobierno central, ahi se acaba el debate de si es o no un deudor…creo que el resultado seria positivo para Catalunya.

  • tal faràs tal trobaràs

    23/04/2013 23:54

    Europa no se l’ha de convèncer de res, l’únic que farà és apostar a cavall guanyador.

  • Miquel Roger

    06/05/2013 17:47

    Tot al que es fa referència en l’article és d’allò més cert, però el més important és tenir en compte que el que farà donar el tomb cap l’estat propi és la opinió dels ciutadans de Catalunya.
    Europa com algú ja ha dit en algun comentari se sumarà a cavall guanyador. (en cap dels casos és imaginable que Europa pugui renunciar a una economia que és el 25% del Pib actual d’Espanya i a set milions de ciutadans europeus per motius ideològics. La nova Europa que conforma la CEE, abans que res, és pragmàtica i generalment , per qüestions ideològiques, li costa posar-se d’acord, recordem la “Solució Kosovo” . La feina la varen fer els Kosovars i posteriorment Europa accepta, uns estats més que d’altres, la nova situació.

    El quit de la qüestió és ajudar a conformar una corrent d’opinió interna a Catalunya que ens porti sens dubta a la voluntat de construir un estat propi. Convèncer al que està dubtós és la feina que hem de fer.
    Mostrar l’encert de poder construir un nou Estat al segle XXi, una nova relació de les forces socials amb les exigències del nou segle i superant i trencant amb el que ens lastra negativament del passat és el repte.

    Tres “Errors” comesos pels propis catalans han configurat la Catalunya que avui coneixem. el primer haver perdur la guerra de successió amb Felip V, la segona haver perdut la guerra civil front al feixisme dels militars africanistes, i la tercera no haver acceptat el concert econòmic que ens varen oferir en l’època de la transició democràtica, (sense oblidar els vint i tres anys de col·laboracionisme pujolista amb l’estat Espanyol decidit per una burgesia catalana -una vegada més -interessada sobre tot per la immediatesa del rendiment econòmic i gens per a la formació d’un “pensament-Estat” català.
    Ara sembla que la burgesia catalana, donada la pertinença a la CEE ,es veu capaç de plantejar-se per si mateixa una estratègia econòmica que li comporti beneficis separada de l’estructura política/econòmica espanyola. És la primera vegada que això passa i coincideix amb els anhels polítics d’una societat emprenedora que vol veure reconeguts els seus afanys d’autogovern.
    Tal com jo ho veig és un procés imparable però que vingui mes aviat o més tard depèn també de nosaltres. Anem fent camí i no permetem que ens desviïn

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús