Marc Pinsach: “Si Catalunya vol sobreviure com a nació, ha de tenir un estat”

dimarts , 22/07/2014

L’atleta de muntanya dóna suport a L’Esport per la Independència

Fa dues setmanes que va guanyar l’Olla de Núria per tercera vegada i aquest cap de setmana passat ha participat a la Dolomites Skyrace, una prova que forma part de la Copa del Món de curses de muntanya, on ha acabat en 15a posició. Amic i company d’entrenaments de Kilian Jornet, Marc Pinsach reivindica la necessitat que Catalunya sigui independent per progressar en tots els àmbits. Sap que serà una cursa de fons, però ell sap millor que ningú què s’ha de fer per guanyar-la.

L’entrevista amb Marc Pinsach forma part de la sèrie d’adhesions que es van fent públiques setmanalment al web www.esportindependencia.cat. L’Esport per la Independència és una iniciativa de la sectorial d’esportistes de l’Assemblea Nacional Catalana i la Plataforma ProSeleccions Esportives Catalanes, que té com a objectiu recollir adhesions de gent del món de l’esport que vol que Catalunya sigui un estat independent i difondre els beneficis que això suposaria.

Podeu llegir l’entrevista completa al web de L’Esport per la Independència.

Crida a dur estelades al Tour de França

dijous, 17/07/2014

A les etapes als Pirineus, els dies 22, 23 i 24 de juliol

Els propers 22, 23 i 24 de juliol el Tour de França arriba als Pirineus. És per això que la sectorial d’esportistes de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i la Plataforma ProSeleccions Esportives Catalanes reclamen a tots els afeccionats al món del ciclisme que s’hi desplacin que ho facin lluint banderes estelades.

L’objectiu de l’acció és doble: per una banda es desitja contribuir a la internacionalització del procés d’independència de Catalunya, mentre que per l’altra es pretén que la reivindicació nacional esdevingui cada cop més un hàbit normal en qualsevol esdeveniment esportiu.

La sectorial d’esportistes de l’ANC treballa de forma intensa en la consolidació i ampliació de la majoria social favorable a la independència de Catalunya des de molts àmbits del món de l’esport. El món del ciclisme no en podia ser l’excepció i és per això que des de la sectorial d’esportistes es contactarà amb els clubs ciclistes de tot el territori per animar-los a participar en aquesta acció. Per altra banda, també s’aprofitarà per presentar-los els beneficis que suposaria, per al món de l’esport, que Catalunya esdevingués un estat independent.

Carme Lluveras: “No entenc per què hem d’estar sotmesos a un país que no sentim”

dimecres, 16/07/2014

L’entrenadora de bàsquet dóna suport a L’Esport per la Independència 

Com en els últims anys, Carme Lluveras passarà l’estiu als Estats Units. Com a entrenadora convidada dels Atlanta Dream, un equip de la WNBA, aprofitarà l’oportunitat per continuar progressant a nivell personal i per explicar al món quina és la realitat de Catalunya. Ho fa a l’altra banda de l’Atlàntic però també a València, a Màlaga i on faci falta. Mai ha amagat els seus sentiments nacionals i li agradaria que els esportistes, com qualsevol altre àmbit de la societat, participessin més activament del moment històric que viu el país i s’expressessin amb llibertat.

L’entrevista amb Carme Lluveras forma part de la sèrie d’adhesions que es van fent públiques setmanalment al web www.esportindependencia.cat. L’Esport per la Independència és una iniciativa de la sectorial d’esportistes de l’Assemblea Nacional Catalana i la Plataforma ProSeleccions Esportives Catalanes, que té com a objectiu recollir adhesions de gent del món de l’esport que vol que Catalunya sigui un estat independent i difondre els beneficis que això suposaria.

Podeu llegir l’entrevista completa al web de L’Esport per la Independència.

Catalunya, sisena a l’Europeu sub-21 de korfbal

dilluns, 14/07/2014

Iguala el millor resultat històric

La selecció catalana sub-21 ja ha aterrat a terres catalanes després d’aconseguir la sisena posició a l’Europeu de korfbal d’Olomouc (República Txeca). L’equip entrenat per David Guzmán ha pogut millorar la setena posició obtinguda a Hongria l’any 2011 en un campionat on les favorites Bèlgica i Holanda han tornat a ser les dominadores.

A la fase de grups Catalunya va acabar en quarta posició, després de caure amb Holanda, Hongria i Portugal. D’aquesta manera, el combinat català va quedar sense opcions de lluitar per la medalla. Malgrat tot, a la fase pel cinquè lloc, Catalunya va començar amb una victòria contra Alemanya i es va jugar la millor classificació històrica en el darrer partit contra els amfitrions txecs.

Els catalans van lluitar per ser cinquens, però es van trobar davant una República Txeca molt potent que va començar el matx amb un demolidor parcial d’1 a 7 que el conjunt català va saber contrarestar fins a situar-se 10-13 a l’equador del partit. A la segona meitat, la diferència entre ambdós conjunts es va fer més evident i el rival es va anar distanciant fins arribar al resultat final de 18 a 26. Al final, Catalunya ha estat sisena i ha repetit el resultat de l’any 2000 a Gant (Bèlgica).

Olga Gandía, amb cinc cistelles, va ser la jugadora catalana més ben valorada del partit. Gandía, co-capitana de la selecció, considera que l’equip ha anat creixent partit rere partit: “Vam començar fluixets i a poc a poc hem anat guanyant confiança i millorant el nostre joc per a poder lluitar contra grans rivals. No vam perdre les ganes de guanyar i anar a més en cada partit i això ha estat el que ens ha fet créixer”.

La catalana té clar que “la victòria contra Alemanya va ser molt emocionant i la derrota del primer dia contra Hongria va suposar un cop molt dur”. El balanç d’aquesta setmana de competició ha estat el següent: tres derrotes contra Hongria, Holanda i Portugal i dues victòries davant Rússia i Turquia a la fase de grups; una victòria contra Alemanya als play-off i una derrota final contra la República Txeca a la fase final.

Podreu trobar tota la informació de la competició al lloc web de l’IKF

 

Informació i imatge: FCK

Catalunya, campiona del món de beach tennis!

dilluns, 7/07/2014

La selecció catalana guanya el títol com a amfitriona

La selecció catalana s’ha proclamat campiona del món de beach tennis per segona vegada. Catalunya ha derrotat Itàlia en una emocionant final del Mundial i d’aquesta manera ha repetit el títol que ja va aconseguir el 2012. La platja de la Mar Bella ha acollit de la 14a edició del Campionat del Món de beach tennis, que per primera vegada s’ha celebrat a Barcelona.

La final de la competició per nacions ha estat molt igualada, amb victòria de l’equip italià en el partit de dobles femení mentre que en el de dobles masculí s’ha imposat la selecció catalana. D’aquesta manera, el guanyador s’ha acabat decidint en el partit de dobles mixtes, on Catalunya s’ha endut la victòria i els seus jugadors s’han pogut penjar la medalla d’or de la competició per Nacions. Prèviament, a les semifinals, Catalunya havia superat la selecció de Grècia i Itàlia havia derrotat Rússia.

A part de la competició de nacions, un dels plats forts del campionat, també s’han disputat els tornejos open de dobles masculins i de dobles femenins. Els jugadors catalans i italians han estat els més nombrosos. En dobles masculins, la final ha estat entre la parella formada pels catalans Gerard Rodríguez i Alex Albors, i la parella formada pel català Cristóbal Ramírez i el rus Julen Tektov. La victòria ha estat finalment per Rodríguez i Albors per 9 jocs a 6 en un duel molt disputat. En dones, la final ha estat protagonitzada per les catalanes Gemma Egea i Laura Herrero, que han derrotat la parella formada per la porto-riquenya Beatriz Rivera i l’alemanya Maraike Biglmaier per 9 jocs a 7. D’aquesta manera, la parella catalana ha revalidat el títol mundial aconseguit l’any passat.

Els esportistes italians han estat un dels màxims dominadors de la competició al proclamar-se campions de proves com l’open individual masculí, en què s’ha endut la victòria Nicolas Frontali, o el torneig amateur de dobles mixtes, amb Raffaello Fabri i Cristina Stancsa. La selecció catalana ha estat igualment una de les grans destacades guanyant entre d’altres, els tornejos open de dobles masculins i femenins amb les parelles formades per Gerard Rodríguez i Alex Albors i Gemma Egea i Laura Herrero. També cal destacar la porto-riquenya Beatriz Rivera, guanyadora de l’open individual femení.

El Mundial de beach tennis Barcelona 2014 ha acabat amb un balanç de més de 300 esportistes procedents de Catalunya, França, Grècia, Xipre, Brasil, Puerto Rico, Rússia, Estats Units, Àustria, Veneçuela, Alemanya, Itàlia i Sardenya. En els cinc dies de torneig, s’han celebrat tornejos tant a nivell amateur com en l’open en categories de dobles masculins, femenins i mixtes i individuals.

Núria Picas: “La independència ens beneficiarà a tots”

dimecres, 2/07/2014

La campiona del món de curses de muntanya dóna suport a L’Esport per la Independència

Núria Picas és la millor corredora de muntanya del món. Va guanyar quatre medalles d’or a l’última edició dels SkyGames (considerats el Mundial d’aquest esport) i, tot i que hi participava representant la selecció espanyola, va celebrar les victòries desplegant una estelada a la línia de meta. Als 37 anys, aquesta atleta manresana que viu a Berga es fa un tip de guanyar competicions a tot el món. Farta de les pressions de l’estat espanyol, defensa que tenir un estat independent és el millor camí que pot escollir el poble de Catalunya.

L’entrevista amb Núria Picas forma part de la sèrie d’adhesions que s’aniran fent públiques setmanalment al web www.esportindependencia.cat. L’Esport per la Independència és una iniciativa de la sectorial d’esportistes de l’Assemblea Nacional Catalana i la Plataforma ProSeleccions Esportives Catalanes, que té com a objectiu recollir adhesions de gent del món de l’esport que vol que Catalunya sigui un estat independent i difondre els beneficis que això suposaria.

Podeu llegir l’entrevista completa al web de L’Esport per la Independència.

Catalunya organitza el Mundial de beach tennis

dimecres, 2/07/2014

Del 2 al 6 de juliol a Barcelona

Per primera vegada, Catalunya serà l’amfitriona del Campionat del Món de beach tennis, que es disputarà a partir de demà dimecres a de Barcelona. Més de 300 esportistes es reuniran a la platja de la Mar Bella, que pren el relleu de Marina di Ravenna (Itàlia), seu habitual del Mundial fins al moment.

Aquesta tarda s’ha fet l’acte de presentació del campionat, a la Sala de Plens del Districte de Sant Andreu. Hi ha assistit el president de l’Associació Catalana de Beach Tennis, Joan Egea, el secretari general de l’Esport, Ivan Tibau, el Regidor del Districte de Sant Andreu, Raimond Blasi, i el vicepresident de la Plataforma ProSeleccions Esportives Catalanes, Sergi Blàzquez.

El Campionat del Món comptarà amb diverses competicions. La més destacada serà la de nacions, on a part de ser-hi la Selecció Catalana (campiona del món el 2012), també hi participaran fins a 12 seleccions més, com Itàlia, França, Brasil i els Estats Units. Paral·lelament, també hi haurà competició individual, per parelles i parelles mixtes, en categoria open i separades per franges d’edat. Finalment, seguint la tradició dels Mundials anteriors celebrats a Marina di Ravenna, també hi haurà una competició per policies i bombers, dos col·lectius professionals que sempre tenen presència en diverses cites esportives.

Podeu organitzar els horaris de competició i totes les dades del campionat al lloc web oficial.

Podeu veure el vídeo de presentació del Campionat del Món:


 

Oriol Ripol: “Espero que arribem a tenir un passaport català”

divendres, 27/06/2014

L’únic català campió de la Premiership anglesa de rugbi dóna suport a L’Esport per la Independència

Retirat des de fa un parell de temporades, Oriol Ripol ha estat un dels millors jugadors de rugbi catalans de la història. Fins a dia d’avui, és l’únic que ha guanyat la Premiership anglesa. Va aconseguir-ho el 2006 amb els Sale Sharks, anotant un assaig en la final contra els Leicester Tigers, i ho va celebrar fent volar una bandera catalana. Després d’onze temporades a Anglaterra, ara viu a Suècia, el país de la seva dona. I a tot arreu on va, sempre explica quins són els seus orígens i el seu sentiment nacional.

L’entrevista amb Oriol Ripol forma part de la sèrie d’adhesions que s’aniran fent públiques setmanalment al web www.esportindependencia.cat. L’Esport per la Independència és una iniciativa de la sectorial d’esportistes de l’Assemblea Nacional Catalana i la Plataforma ProSeleccions Esportives Catalanes, que té com a objectiu recollir adhesions de gent del món de l’esport que vol que Catalunya sigui un estat independent i difondre els beneficis que això suposaria.

Podeu llegir l’entrevista completa al web de L’Esport per la Independència.

Jofre Mateu: “La independència ens farà tenir millor relació amb Espanya”

dijous, 19/06/2014

L’exjugador del Barça, l’Espanyol i el Girona dóna suport a L’Esport per la Independència

Amb només 18 anys, Louis Van Gaal el va fer debutar a Primera Divisió. Era l’última jornada d’una lliga que el Barça ja havia guanyat i els blaugrana van perdre 1-4 contra el Salamanca, però Jofre va estrenar-se marcant un gol. Aquell va ser el primer pas del jugador d’Alpicat pel futbol professional, que després l’ha dut al Llevant, l’Espanyol, el Múrcia, el Rayo Vallecano, el Valladolid i el Girona. Després d’haver assolit una permanència agònica amb l’equip gironí, als 34 anys Jofre encara no sap quin serà el seu futur. El que té clar és que els esportistes han de participar en el procés que viu Catalunya. Un procés que creu que és imparable.

L’entrevista amb Jofre Mateu forma part de la sèrie d’adhesions que s’aniran fent públiques setmanalment al web www.esportindependencia.cat. L’Esport per la Independència és una iniciativa de la sectorial d’esportistes de l’Assemblea Nacional Catalana i la Plataforma ProSeleccions Esportives Catalanes, que té com a objectiu recollir adhesions de gent del món de l’esport que vol que Catalunya sigui un estat independent i difondre els beneficis que això suposaria.

Podeu llegir l’entrevista completa al web de L’Esport per la Independència.

“S’ha de preguntar al poble”

divendres, 6/06/2014

Entrevista a Raúl Rodríguez, jugador del RCD Espanyol

El defensa de l’Espanyol Raúl Rodríguez va donar suport explícit al dret a decidir del poble català. Rodríguez ho va manifestar en una entrevista al programa L’illa de Robinson d’El Punt Avui Televisió. Rodríguez, que va argumentar que el seu raonament no es basa en posicions nacionals sinó en criteris democràtics, va defensar “un criteri lògic: preguntar. La gent ha de poder dir què pensa, això és el que ens diferencia d’èpoques més fosques.

El futbolista barceloní va explicar que se sent “orgullós de poder defensar la samarreta d’un club tan plural com l’Espanyol”, on hi tenen cabuda tot tipus d’opinions. A més, va defensar el dret de poder expressar la seva opinió “com a individu”, remarcant que al club blanc-i-blau “comparteixo vestidor amb gent que no opina com jo, però al final el que importa és que tots estimem l’Espanyol”.

Podeu llegir alguns fragments de l’entrevista a continuació:

Parlem de la qüestió de votar el 9-N. Tu des de fa temps ho tens molt clar. Tu vols que Catalunya voti.
Jo personalment ho tinc clar. Hi ha gent que no vol opinar, que es vol mantenir al marge. Jo m’he format i represento, molt orgullós, una institució que amb això és un exemple. És una institució molt plural, amb opinions de tot tipus, amb gent que opina una cosa i gent que n’opina una altra. I aglutina el que jo crec que és la màgia dels esports, gent amb diverses idees. D’això es tracta el futbol al final, saltem barreres i ens ajuntem perquè tenim una passió comuna. I en aquest sentit, jo vinc d’una institució que és un exemple en això. I d’altra banda, quan se m’acosta algú i em diu: “Com a individu, quina opinió tens d’això?” No em sentia gaire còmode amb la idea d’haver d’autocensurar-me d’alguna manera. D’haver de dir: “Tinc una opinió però no la vull dir per no ferir sensibilitats”. Jo crec que això, d’on jo vinc, tenim aquesta fortalesa de dir que pensem diferent però hi ha un respecte absolut per les opinions.
D’altra banda, jo vull dir que no tinc formació, ni coneixements, ni credibilitat, gairebé diria. És una opinió més equivocada o més encertada que la de qualsevol ciutadà. Tinc la meva opinió com la de qualsevol altre. En aquest sentit, anar-te’n a dormir havent de callar la teva opinió no em semblava gaire bé.

El fet de pertànyer a la plantilla de l’Espanyol vol dir que aquest pluralisme d’idees és un factor afegit a l’hora d’expressar la teva opinió?
Ho és. Jo comparteixo vestidor amb gent que no opina com jo. De molts temes, de diversos temes. A la graderia, donant suport al teu equip, de manera apassionada, ets al costat, tocant-te colze amb colze, amb una persona que no opina com tu. Només per probabilitat, quanta més gent hi ha en un lloc, en un club, en una institució, en un govern, hi ha opinions diverses. Jo crec que la clau és el respecte.
Jo em deixo la pell al camp amb gent que tenen opinions oposades i enfrontades amb mi, però amb la màxima naturalitat i sempre quedant clar que la meva opinió no és la de la institució. Evidentment, la institució, i l’Espanyol més que cap, té aquest punt d’apolític. Venim aquí a jugar a futbol, perquè ens agrada i estimem l’Espanyol. Però tenim individus que tenen opinió. Si algú ve i em pregunta: “Raúl, què en penses d’això?” No diré que no tinc opinió perquè és mentida, sí que en tinc.

Recordes el cas de l’Oleguer Presas, que va sentir el nom del porc per declarar-se obertament independentista?
Sí, va haver-hi un enrenou bastant important. Jo penso que la forma que ell ho va fer va ser acostar-se al seleccionador i dir-li “Jo penso això”. No va dir-ho públicament, va fer-ho d’una manera que s’hi pot estar més o menys d’acord però va dir que tenia aquella visió i no sé si li va sortir bé o malament, però en aquest cas va portar-ho pel camí que volia.

Últimament s’ha comentat que el Barça podria voler jugar en un futur a la lliga francesa. Per tu, seria un malson, que d’aquí un temps haguessis de triar entre jugar amb una selecció o una altra?
No crec que em passi, sincerament. Però en qualsevol cas, tu decideixes com a individu i en el cas que es donés la circumstància que l’Espanyol hagués de prendre la decisió hipotètica de decidir una direcció o l’altra, ja ho decideix com a institució i tu, com a part d’aquesta institució, endavant, som-hi i cap problema. Però també és cert que, comparat amb el cas de l’Oleguer, quan a mi em demanaven si volia opinar sobre això, jo vaig dir que jo no estic a favor de la independència ni estic a favor de mantenir-se a l’estat espanyol sigui com sigui. La meva posició, que no és una posició d’amor patriòtic cap a ningú més que cap a mi mateix, la meva família i la gent que m’estimo, és una posició ‘zero nacional’. Jo defenso un criteri gens radical, defenso una cosa bastant lògica: preguntar. Preguntar i ja està. Tenir un dret que em sembla democràtic, és a dir: preguntar a un poble què vol fer. La decisió que es prengui em semblarà fantàstica perquè s’haurà pres entre tots. Sincerament, i si no fos així també ho diria, jo no sé quina via agafaré en aquest debat. Però tinc clar que el que jo opino és que s’ha de preguntar. La gent ha de poder dir: “Jo crec això”. Al final, és el que ens diferencia d’altres èpoques més fosques.