“El poble ha de poder expressar-se amb llibertat en un referèndum”

Entrevista a Gerard López, seleccionador català de futbol

Com afrontes el repte de dirigir la Selecció Catalana?
Amb il·lusió i amb moltes ganes. Quan em va sorgir l’oportunitat no en vaig tenir cap dubte. És Catalunya, és la meva selecció i encara que només sigui un partit a l’any la meva col·laboració va més enllà d’aquest simple partit. Vull col·laborar amb el futbol amateur, amb el futbol base… Vull ser present en qualsevol acte de la Federació com a seleccionador català, no només que la gent et vegi el dia del partit. I al partit, intentar ajuntar la selecció més potent possible amb els millors jugadors i competir com si fos oficial. Voldré guanyar, jugar bé, donar espectacle i gaudir d’un dia que, ja que ens podem expressar poquet, hem de fer que sigui important.

T’agradaria ser el primer entrenador de la Selecció Catalana en un partit oficial?
Aquesta és una situació que de moment encara estem en fase de treballar-hi. Tinc present que estem vivint uns dies molt importants per la nostra terra, no només a nivell esportiu sinó també polític i social. Entenc que ser seleccionador en aquest moment és encara més especial pel que representa qualsevol acte que porti la senyera o l’estelada. Per això, veurem si els passos que es fan són ferms i els polítics compleixen allò que es diu en públic i es treballa perquè algun dia pugui ser així. De moment no pot ser de manera oficial però ens ho hem de prendre amb il·lusió i com si per nosaltres fos oficial.

Quin seria el potencial de la selecció a Eurocopes i Mundials?
No tinc cap dubte que hi faria un paper boníssim. Tenim la gran sort que el futbol català forma els millors jugadors del món i això per una nació com Catalunya és un motiu per estar il·lusionats, feliços i orgullosos de tot el que s’està fent des de la base. No tinc cap dubte que si Catalunya competís a nivell oficial seria un rival temut per les altres seleccions, estem parlant de jugadors boníssims. Ja es veurà, tant de bo pugui ser algun dia.

Perquè això passi és necessari tenir un estat propi. Creus que el poble català ha de poder decidir el seu futur?
Els passos han de ser ferms. El poble ha de poder expressar-se amb llibertat en un referèndum. Això s’hauria de fer el 2014, tan aviat com es pugui. Una vegada es faci aquest primer pas veurem quina és la veu del poble. Veurem què decideix, quina repercussió internacional té i a partir d’allà es farà un altre pas. Però abans hem de posar les bases perquè es pugui fer un referèndum i la gent es pugui expressar lliurement, que hauria de ser una cosa normal.

Quin creus que ha de ser el paper dels esportistes en aquest procés? Sovint tenen un paper menys actiu que gent del teatre, de la música o d’altres sectors.
Jo entenc que no és fàcil. Al final un jugador de futbol té una repercussió brutal i entenc que ha d’haver-hi coherència. Estan jugant amb la selecció espanyola, no tenen ara mateix la llibertat de poder decidir si volen jugar amb Catalunya o amb Espanya. Han aconseguit èxits molt grans amb la selecció espanyola i al final entenc que ara mateix no sigui el moment de poder expressar-se, tret d’algun cas d’algú que diu clarament que no jugaria amb Espanya. És un tema molt delicat, s’ha de tractar amb tranquil·litat. Però jo penso que el sentiment hi és, tu veus la gent i el que senten els jugadors. Si els passos són bons i els polítics ens porten cap a un bon camí hi haurà un dia on tot serà més fàcil i més lliure. De moment hem de tenir tranquil·litat i intentar treballar bé.

Tu que has estat jugador de la selecció, què has sentit jugant un partit amb la samarreta de Catalunya i, encara més, què sents quan marques un gol?
Jo estava encantat sempre de la trucada de la Selecció. A vegades des de fora sembla una data complicada, però jo estava encantat d’anar-hi, cantava l’himne i celebrava els gols com si fossin oficials. És un sentiment que tinc, em vaig formar a clubs catalans i vaig acabar jugant a Girona. I tot i que he viscut fora de Catalunya, la Selecció és especial per a mi.

Molts jugadors dels que ara dirigiràs han estat companys teus. Això és un avantatge o un inconvenient?
És un avantatge perquè pots ser més convincent perquè vinguin. Tots volen venir. Hi ha hagut anys que per calendari alguns jugadors no han pogut, però aquest any el dia 30 tots estaran entrenant amb els equips. Sempre i quan tinguem la complicitat dels clubs, que sempre són els que poden posar més traves, qualsevol jugador que estigui jugant a Catalunya, a Espanya o fora estaria encantat de venir. Amb els que jo he coincidit amb el Barça o els que puguin estar fora com el Bojan o el Gabri i altres catalans, és un avantatge que em coneguin perquè saben que sóc un més d’ells i faré el possible per cuidar-los i que estiguin motivats.

Quin rival o quin tipus de rival et faria il·lusió pel debut del 30 de desembre?
Són dates complicades pel calendari FIFA. El dia 30 és complicat perquè som a prop de Cap d’Any. Els rivals sud-americans és difícil perquè el viatge és llarg. Alguna mundialista estaria bé. Les europees importants també és difícil perquè també tenen el calendari FIFA. S’està treballant fort des de la Federació per buscar un rival. Tant de bo vingui un bon rival, que jugui a futbol i deixi jugar. Però sincerament, el nostre actiu és la nostra selecció i això ho tinc claríssim. Sí que és cert que quan van venir Brasil o Argentina és especial perquè veus dos bons equips. Altres anys no han vingut seleccions tan potents. Però el nostre actiu és veure els nostres jugadors amb les quatre barres.

Per un futbolista d’elit, fer el pas a entrenador sembla un pas natural. Tenies clar que volies ser-ho?
Sí, tot i que les meves funcions com a seleccionador no tenen res a veure amb el que pot ser portar un club i el dia a dia dels entrenaments. Jo tinc clar que tinc un contracte amb TV3 i d’altres empreses i no ho podia tirar enrere. Si m’hagués sortit un club segurament no ho hauria agafat però qui diu que no a Catalunya i més sabent que és un calendari que pot ser compatible amb el meu dia a dia? No sé encara si a la llarga seré entrenador, sí que tinc el títol, des del novembre passat, i és la meva primera experiència. No de dia a dia d’entrenaments però sí que és significatiu. Hem de fer soroll amb moltes altres coses, amb molts altres actes, amb la Selecció Catalana amateur, hem d’intentar fomentar que Catalunya competeixi i hi hagi més partits a l’any.

Tindràs el Sergio d’ajudant. Éreu dos migcampistes de perfil diferent, això us pot servir per complementar-vos?
Ens portem bé des de sempre, quan jugàvem els Dépor-Barça era d’aquells jugadors que et quedaves xerrant una estona després del partit amb ell, amb el Luque, i a part hem coincidit tots fent el curs d’entrenadors a Madrid. Quan se’m va oferir ser seleccionador vaig pensar directament amb el Sergio, més que com un segon com un adjunt. Jo m’ho prenc com un tàndem, com si anéssim els dos mà a mà. Jo tinc més ascendència Barça, ell més ascendència Espanyol i ho podem complementar bé a nivell futbolístic. Tot i que érem jugadors de perfil diferent som dos amants del bon futbol i treballarem fort.

Ets de l’escola Barça, també seràs un entrenador que aposti pel futbol combinatiu?
Sí, no canviarà molt del que estiguem veient dels equips d’on vindran els jugadors. Si hi ha altres jugadors tipus Verdú, Javi Márquez, Bojan… al final són jugadors amb un gust exquisit pel futbol. L’important és que hi hagi una selecció forta, que hi hagi un ambient boníssim es jugui on es jugui i que es vegi espectacle.

L’altre dia vas ser a Granollers veient la Selecció Catalana amateur. Penses comptar amb algun jugador d’aquest grup o dels equips de Segona A o Segona B?
M’agradaria, és la meva idea. Quan jo anava a la Selecció van venir el Marc Sellarès, el Santi Triguero, el Piti quan estava al Reus… Aquella època era més normal que vinguessin jugadors semiprofessionals, darrerament s’ha perdut això perquè la llista al final és d’entre 18 i 22 jugadors. Si es queda fora gent de Primera perquè entri un amateur pot ser que hi hagi qui digui “no em sembla bé”. La possibilitat és oberta, ho hem de parlar amb el Sergio i la gent de la Federació i veure quins jugadors de la llista inicial podran venir. És una opció que m’agradaria però si al final no pogués ser així, intentaria buscar més alternatives amb més partits l’any que ve per poder fer una preselecció mig professional i mig amateur. A Granollers vaig transmetre aquesta idea als jugadors de la Selecció amateur. Jo sóc un seguidor total del futbol amateur català, molts dels meus amics estan jugant a Primera Catalana, Tercera o Segona B i intentaré que aquest vincle entre el professionalisme i l’amateur sigui molt més pròxim.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús