“El 9 de novembre hem de dir ‘sí’, ‘sí’ i cinc vegades ‘sí’”

Entrevista a Oriol Rosell, jugador de la Selecció Catalana de futbol

Uns dies abans que es fes pública la convocatòria de Gerard López pel Catalunya-Cap Verd, vam entrevistar el jugador Oriol Rosell. Format a les categories inferiors del Barça i l’Espanyol, fa un any i mig va decidir deixar el filial blaugrana per viure el somni americà. Allà ha après un nou idioma, ha estat campió de lliga i està vivint una experiència molt enriquidora. Una inoportuna lesió als primers minuts de partit el va deixar fora de combat a la final de la Major League Soccer. Però el seu equip va guanyar-la als penals i ell ho va celebrar amb la bandera que sent més pròpia, l’estelada.

Acabem de saber que t’han convocat pel partit de la Selecció Catalana contra el Cap Verd del proper 30 de desembre. Et fa il·lusió?
Sí, una il·lusió enorme, és molt especial. Vaig anar-hi en categories inferiors quan tenia 14 anys, però ara anar-hi amb l’absoluta i representar el meu país, amb tota la gent donant-me suport… serà un somni.

T’imagines el que seria representar Catalunya en un Mundial o una Eurocopa?
La veritat és que representar el meu país en partits oficials seria fantàstic. I tindríem els millors jugadors, de llarg. Si comences a mirar les seleccions espanyoles, de tots els esports, i et fixes en els que són catalans i els que no… Som majoria.

En futbol, pel que tu veus, hi ha nivell amb els joves que pugen per fer una selecció tan potent?
Sens dubte. I t’ho dic sense haver-ho viscut molt de prop perquè he estat un any i mig fora. Catalunya és una fàbrica d’esportistes de cap a peus, a tots els nivells. Hi ha aquesta cultura de l’esforç i el sacrifici que fa que siguem bons en esport. I a més, el fet de competir per Catalunya, seria un extra de motivació pels jugadors.

A dia d’avui, l’única representació internacional pels futbolistes és amb la selecció espanyola. Si t’hi cridessin, què hi diries?
Ho tinc molt clar: no. Primer és el que penso, els meus ideals, i si em diguessin d’anar-hi i digués que sí jo seria el primer desil·lusionat. Em trencaria el cor a mi mateix, per tant està clar que no.

Costa que els esportistes d’elit opineu sobre la independència. Per què?
Crec que molts tenen por d’expressar-se lliurement i pensen: “Potser perdo oportunitats per dir això o potser la selecció espanyola no em cridarà o potser em diran de tot”. Però realment jo el que els diria és que siguin ells mateixos. Si senten una cosa no tenen per què amagar-se’n, perquè si ho diuen amb respecte i sense fer mal a ningú, el que estan fent és expressar-se lliurement. En el temps en el que estem jo crec que tenim el dret de poder decidir i expressar-nos lliurement sense que ningú ens persegueixi per les nostres creences

Si tot va bé, el 9 de novembre hi haurà una consulta per saber si el poble de Catalunya vol la independència. Què en penses?
La veritat és que estic molt content. Molta gent diu que no és la pregunta perfecta, però jo crec que al cap i a la fi està costant molt que puguem decidir. Arribats a aquest punt, que tinguem la possibilitat de fer-ho i dir “sí, sí” i cinc vegades “sí” és la millor manera. Crec que és el camí per arribar-hi i convido tothom a fer-ho, endavant, sense cap por.

Vas celebrar els títols de la MLS i de campió de la conferència amb l’estelada. Creies que necessitaves reivindicar la teva identitat catalana?
En primer lloc és el que sento, ho volia expressar. I també era una oportunitat de demostrar als Estats Units, que és una gran potència, que hi ha gent que pensa diferent a Espanya i que volem un canvi. Gràcies a això molta gent se n’ha adonat i m’han preguntat de què es tracta. Ara que vaig a la Selecció Catalana em faran reportatges a la premsa americana i tot tindrà més transcendència. Com més gent arribi el nostre sentiment, millor. Jo estic disposat a posar el meu granet de sorra en el que faci falta i si hi ha altres esportistes que ho poden fer arreu del món, encara millor.

Als Estats Units van entendre de què es tractava?
Sí, al cap i a la fi el que estem fent no és fer mal a ningú, ho estem fent pacíficament i jo crec que això és una part molt important, el respecte amb el que ho estem portant. No estem fent mal a ningú sinó que estem expressant lliurement el que creiem. Tenim el dret de decidir si volem una cosa o l’altra. La gent de fora veu coherent que si la majoria de la gent vol una cosa, per què no votar-ho i si surt que sí, doncs ser independents.

Saben de què es tracta perquè tu els ho has explicat o ells ja sabien el procés que està vivint Catalunya?
El que he notat jo és que amb la gent més propera, que ja em coneixen, de vegades me’ls trobo i em diuen: “Saps que ja han posat la data de la consulta?”. Són ells els que m’informen, i això em fa molt feliç. El que intentem fer és explicar a la gent el que passa i ells mateixos veuen què vol la majoria de catalans.

T’has proclamat campió de la lliga de futbol nord-americana (MLS) amb el teu equip, l’Sporting Kansas City. Era aquest l’objectiu a principi de temporada?
És molt difícil guanyar-ho. Feia 13 anys que nosaltres no ho guanyàvem. Aquest any hem jugat uns 47 partits, viatgem molt, les distàncies són llargues i això passa factura. A més, al play-off pots tenir mala sort i caure eliminat en un mal dia. Així que guanyar-ho ha estat una fita molt important personalment. També, per una altra part, volia guanyar-ho per aprofitar aquest altaveu per reivindicar-nos tal com ho vaig fer, amb l’estelada.

A molta gent encara li sorprèn veure jugadors catalans jugant lligues estrangeres, com per exemple el Marc Crosas a Mèxic. En el teu cas, com vas arribar a jugar als Estats Units, un país on el futbol és poc seguit?
Quan era al Barça veia que no tenia les oportunitats i el futur que volia i vaig pensar: “No val la pena ser aquí dos o tres anys, sense tenir gaires minuts”. Jo vaig aprendre moltes coses al Barça, li estic molt agraït, però arriba un moment en el que has de fer el salt i anar al lloc que creguis que serà millor per tu, pel futbol i per la vida en general. En un any i mig m’he convertit en un jugador diferent i molt millor i també millor persona, perquè viure fora et fa créixer, he après una altra llengua, he conegut altres cultures i això com a persona t’enriqueix molt.

És dur per un futbolista sortir del Barça?
Jo després de veure que l’entrenador no em feia confiança, tot i tenir un altre any de contracte, vaig tenir clar que el meu futur no passava per aquí i per això vaig plantejar-me sortir. Simplement perquè la vida de l’esportista és curta i has de prendre el camí que creguis que serà millor. En aquest cas vaig pensar que anar als Estats Units i fer tot això era l’opció més sensata i així ha anat.

Com et planteges el futur? Vols seguir als Estats Units o t’agradaria tornar a Europa?
De moment, com que aquest any ha anat molt bé, el que toca és pensar en continuar allà i començar la universitat. Deixant de banda el tema d’estudiar, esportivament ha anat molt bé. A més, m’han escollit el millor jugador sub-21 de la lliga i això també és un gran premi personal, que t’ho valorin.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús