Cinema I: Festival de Cinema Jueu de Barcelona

Aquest cop us parlo de coses que pasen lluny de mi i a prop de vosaltres. Una mica in extremis i amb molt de gust he tingut l’oportunitat d’entrevistar Daniela Rosenfeld, la directora de la 14a edició del Festival de Cinema Jueu de Barcelona, i un dels participants, Federico Szarfer, qui, juntament amb Daniel Wagensberg, presenta un curtmetratge titolat Beatle Jew. In extremis, degut a què avui mateix s’obre la 14a edició del festival que durarà fins al diumenge 10 de juny.

Daniela Rosenfeld és fotògrafa professional des de fa dues dècades i directora del FCJB des de l’any 2005. En Federico, nascut a Barcelona, ha estudiat comunicació audiovisual, cinema i televisió i participa de diversos projectes relacionats amb el món dels mitjans de comunicació i de l’audiovisual. Director de comunicació de la revista Mozaika, tècnic de so a programes radiofònics, operador de càmera a diverses filmacions i director d’altres curtmetratges.

Així doncs, us deixo amb aquestes veus que expliquen, acosten i conviden a compartir alguns trets de la cultura jueva a través d’un mitjà audiovisual com és el cinema.

Veus IV: Correspondència amb Daniela Rosenfeld


G.Y: Aquest any el Festival de Cinema Jueu de Barcelona fa 14 anys. S’hi ofereixen 13 filmacions durant cinc dies. A través d’aquests pel·lícules, quines realitats es desitja mostrar des del vostre projecte? Quina expectativa teniu de les experiències que s’enduguin les persones que hi assisteixin com a públic?

D.R: Volem mostrar la realitat actual de la cultura jueva i la seva interrelació amb la societat en general. Abastem tot el ventall de la cultura jueva. Per això el nostre lema és “Cinema obert de ment”. La nostra intenció és que la gent que s’apropi al festival pugui endur-se una idea més clara de què significa el judaisme en totes les seves accepcions.

G.Y: Es pot dir que el caràcter d’aquest festival de cinema és força crític pels continguts que presenta i, en relació a la seva identitat jueva, el podríem definir com a progressista, ja que entre d’altres fets es projectaran pel·lícules durant Shabat. Pots ajudar a comprendre als lectors des de quina base d’identitat es treballa?

D.R: El Festival és un projecte cultural i laic. No és un festival crític, més aviat diria que és compromès, no deixem de banda cap tema. La nostra idea és mostrar com durant segles els jueus hem sobreviscut en la diàspora, i hem mantingut una fructífera i rica relació amb les societats que ens han acollit. Volem mostrar la importància de la interculturalitat i de la identitat.

G.Y: Des de la meva experiència com a jueu laic nascut i crescut a Barcelona puc dir que hi ha un gran desconeixement a Catalunya del judaisme, no només de la religió sinó també de la cultura com a poble; probablement perquè hi ha pocs jueus a Catalunya. Si estàs d’acord amb aquesta reflexió et demanaria que em diguessis, respecte a aquesta qüestió, com fonamentaries l’èxit de la present edició del festival?

D.R: Crec que cada dia existeix un coneixement més ampli de l’existència de jueus a Catalunya i a Espanya en general. L’èxit, diria jo, que rau fonamentalment en què presentem la cultura jueva amb un llenguatge contemporani. En general es relaciona els jueus amb l’Holocaust o amb el conflicte, i la gent se sorprèn quan se li presenten altres temes, com la vida contemporània a Israel, l’homosexualitat, la vida jueva a la diàspora, etc. D’aquesta manera poden sentir-s’hi identificats.

G.Y: Hi ha alguna anècdota interessant per a explicar als lectors sobre alguna de les edicions anteriors del festival? I sobre la organització d’aquesta edició?

D.R: Com a anècdota o, millor dit, com a tret interessant, destacaria les projeccions que es realitzen a la Plaça de Sant Felip Neri. Fonamentalment perquè és un entorn meravellós i per la possibilitat de veure cinema a l’aire lliure en ple centre de Barcelona.

Imàtge de la Plaça de Sant Felip Neri durant la realització d'una edició anterior del festival.

Veus V: Correspondència amb Federico Szarfer

G.Y: Federico, junt amb Daniel Wagensberg, heu realitzat un curtmetratge que es projectarà el diumenge 10 de juny, últim dia del festival. Com vau prendre la decisió de fer aquest curtmetratge documental?

F.S: Des del principi ens hem pres la producció de Beatle Jew des d’un punt de vista molt experimental. El Dani va aparèixer un dia amb tot d’anècdotes del seu viatge per la República Txeca i un iPhone ple d’imatges. Jo vaig trobar que era una història que valia la pena portar-la a la pantalla i em va semblar que posar ordre a les imatges del Dani seria un repte molt interessant. És així com vam decidir que explicaríem aquesta història intentant fugir dels cànons acadèmics i ens vam posar a barrejar, sense cap tipus de pudor, els vídeos originals del Dani fets amb el mòbil, material d’arxiu de la família, metratge rodat especialment a Catalunya o, fins i tot, grans pel·lícules com The Golem o The Jazz Singer. Aquesta proposta experimental no ho podria haver estat pas sense el suport de la Revista Mozaika com a laboratori creatiu.

G.Y: Pots comentar-nos una mica la història de la família Antscherl? Heu enfocat el curtmetratge com una “travessia cap a la llibertat”. Quins diries que son els conceptes i fets que voleu copsar amb el vostre treball?

F.S: La família Antscherl no té cap tret que la diferenciï de qualsevol altra família jueva asquenazita que ha estat voltant pel món des de temps immemorials, amb les seves particularitats, els seus personatges més notables i les seves anècdotes sorprenents. És una família més, al cap i a la fi. Els Antscherl són una família jueva corrent del vell continent. Una saga erigida en les bases de la música clásica i errant fins que va aconseguir aposentar-se a Barcelona. En Daniel és ara qui es retroba amb les memòries dels seus avantpassats, a base de clics a Amazon i viatges low-cost per mitja Europa. Tota una declaració d’intencions en aquests temps de pessimisme.

Amb el nostre curtmetratge documental no hem volgut explicar grans gestes, simplement explicar una història d’una manera particular i sobretot amb molta passió. I és que la passió és el motor de qualsevol projecte creatiu; de fet, no puc concebre res que valgui la pena si no és fet des de la passió.

G.Y: Imagino que no ha estat una qüestió fàcil de treballar. He conegut històries molt dures de persones jueves que han decidit cercar el seu passat i les seves arrels familiars als països europeus on vivien. Quines han estat les més grans alegries i tristeses d’aquest projecte?

F.S: És precisament d’això del que volíem fugir, d’una història d’alegries i tristeses. Volíem allunyar-nos de les històries èpiques on al final el protagonista, després d’un sofert viatge, troba una joia que havia sigut de la seva besàvia víctima d’Auschwitz, mira al cel i li cau una llàgrima. A Beatle Jew volíem explicar la història d’un viatge real on no tot és èpic i no tota l’estona estem amb les emocions a flor de pell, un viatge real on també hi ha moments per a l’abatiment i la desídia i moments per a l’alegria, l’oci i la gresca.

 

Podeu consultar:

Aqui podeu accedir a la programació del festival: http://www.fcjbarcelona.org/

Aqui hi podeu veure el tràiler del curtmetratge d’en Federico i en Daniel: 

http://szarfer.com/index.php?/audiovisual/beatle-jew-el-ultimo-guardian-/

http://mozaika.es/Mozaika/Mozaika.html

 

Podeu fer seguiment de les properes publicacions del blog a través de:

http://www.facebook.com/UnCatalaAIsrael

http://www.flickr.com/photos/uncatalaaisrael/sets/

1 comentari

  • Beatle Jew. Parte 1: El Último Guardián | Mozaika

    27/04/2013 18:37

    […] Entrevista al director en el Diari Ara. […]

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús